Com ja us vaig comentar amb la meva entrada del 10 de setembre de 2010, “Petites coses que em fan feliç: El meu jardí”, la bellesa és per a mi essencial i imprescindible i la cerco allà on vaig i quan la trobo sento com l’aire penetra dins meu, profundament, en una inhalació que em fa sentir optimista, alegre i amb il·lusió, una bellesa que alimenta els meus somnis.
M’agrada, allà on vaig, mirar les finestres i balcons de les diferents cases o edificis, i quan en veig una amb flors no puc evitar de pensar: Qui hi deu viure? Quins son els seus somnis? I m’imagino que hi viu algú amb il·lusió per la vida, una persona a qui li agrada somiar i perdre el temps suficient per tenir el seu racó d’alegria, de bellesa i compartir-lo amb els demés. I penso: mentre tingui el seu racó és invencible a la por, al desànim, al neguit…
Tant de poder te la bellesa, tant pot la il·lusió!
Tant de poder te la bellesa, tant pot la il·lusió!
Aquí us deixo una petita selecció de les finestres i balcons que he anat fotografiant durant els anys i entremig, amagada, la meva finestra, el meu balcó, la meva il·lusió.
4 comentaris:
Encantada de conocerte,visitar tu Blog ha sido un placer
Maquísim, Elisenda!! Quanta bellesa.
Una abraçada
Las ventanas y los balcones son una de mis muchas debilidades. Preciosas las que has dejado aquí y preciosa la forma de mirarlas.
Claro que, según yo, cuando alguien lleva el nombre de Elisenda, es natural que tenga el don de apreciar y transmitir la Belleza.
un abrazo
Princesa Nadie, gracias ti por tu blog, ha sido un gran allazgo este verano y pasear por sus entradas es abrir la puerta de los sueños.
Albert, ben retrobat siguis, ja t'anyorava...Una abraçada a tu i a la meva amiga invisible!
Ane, me alegra compartir contigo mis ventanas y mis sueños... así como los sueños de esos deconocidos que nos alegran compartiendo con nosotros su pequeño rincon de sueños.
Una abraçada a tots!
Publica un comentari a l'entrada