dimarts, 21 de desembre de 2010

Elisenda Ortega "Aquarel.la de Nadal" 2010

Us desitjo felicitat, somnis de colors, somriures i molta tendresa... I mil llums que il.luminin la vostra vida!






Encén un llum per a mi
Jo avui n’encenc un per a tu.
Il·lumina’m amb mil llums de colors
Perquè a l’hora jo il·lumini mil cors.
Estima’m perquè si mai m’oblidés d’estimar
Tingués un racó per a recordar.
Encén un llum i busca dins teu l’alegria que puguis donar,
Encén un llum, plorar no solucionarà res.
Diuen que els canvis costen, però una ànima sola és suficient per a començar.
Vesteix-me amb teixit de cel
I corona’m amb mil estrelles!
I ara que has encès un llum per a mi
iI que jo l'he encès per a tu...
Podríem sortir plegats a encendre mil llums de colors!




Elisenda Ortega

diumenge, 19 de desembre de 2010

Bajo la luna jugamos

     
"Dansa a la llum de lluna"  d'Elisenda Ortega

                                                                          
                                                                         (fragment)

Bajo la luna jugamos,
Pues la noche es nuestro día.
Coronadas de rocío,
Ágiles como abejitas
Bailamos las hadas niñas,
Dos a dos y tres a tres,
Antes del amanecer.

WALTER MAP fragment del conte “Edric el Salvaje” (del SXII)

dissabte, 11 de desembre de 2010

L'HOME QUE PLANTAVA ARBRES

Avui un regal. 

Ja fa molts anys vaig llegir aquest magnífic relat, que ara podem trobar a "Viena edicions" traduït al català per Isabel-Clara Simó. Sovint hi pensava, i l'altre dia vaig  trobat aquesta "petita" joia que vull compartir amb vosaltres; es tracta d'un fantàstic  curtmetratge, guardonat amb molts premis, dirigit el 1987 pel canadenc Frédéric Back. Es basa en la popular història , de l'escriptor occità Jean Giono (1895-1970) "L'Homme qui plantait des arbres", 1953,  per fer-nos arrivar un missatge sobre el poder del treball individual.

A la història de la humanitat sempre han estat presents, i hi estan, les guerres i la destrucció, per sort sempre hi ha hagut algú que plantava arbres.

Relaxeu-vos, es una mica llarg però val la pena i els dibuixos son magnífics.
Desitjo que us agradi!

diumenge, 5 de desembre de 2010

"La fada de Roses"

Elisenda Ortega


Que bonica n'és la mar,
que bonica en nit serena!
de tant mirar lo cel blau
los ulls li blavegen.


Hi davallen cada nit
amb la lluna les estrelles,                                                                                                      
i en son pit, que bat d'amor,
gronxades se bressen.                                                                                                                   

Tot escoltant l'infinit
sa dolça música ha apresa,                                                                                                              
n'apar lo mirall del cel,
lo cel de la terra.

Ahir vespre la vegí
com dormia en la maresma,
com dormia cabdellant
escuma i arena.

Los coralers de Begur
coralen dins llur barqueta.
– Coralers, si m'hi voleu
fareu bona pesca.

Si voleu saber qui só,
só una fada empordanesa,
les fades del Pirineu                                                                
me diuen Sirena–.

Quan ells se tiren al fons
jo en sortia amb les mans plenes,
ells trauen rams de coral,
jo aquest ram de perles.



                       Jacint Verdaguer : «La Fada de Roses »