dilluns, 30 de gener del 2012

Francesc Vilasis-Capalleja: Somnis de lluna.


Voldria compartir amb vosaltres un bonic fragment d'una cançó de Joan Manel Serrat i, alhora, donar-vos a conèixer l'obra d'un gran artista: Francesc Vilasis-Capalleja.



Posa sota del coixí

una fulla tendra de lluna
i pensaràs el que vols creure
i miraràs el que vols veure,
tu mouràs els putxinel·lis.
Tingues a mà un pot amb aire de lluna
per quan t'ofeguis.


(Fragment de “La lluna”, Joan Manel Serrat)








Pintures: Vilasis-Capalleja

Fa més de vint anys, vaig tenir el plaer de conèixer l'obra de Francesc Vilasis-Capalleja exposada a la galeria Comes, Barcelona,i amb la gran sort de coincidir amb l'artista, amb qui vaig parlar i fer un recorregut per la seva obra. 
Val a dir que l'obra en sí mateixa em va impressionar per la seva delicada bellesa, però l'autor em va enamorar, les seves detallades explicacions i l'entusiasme amb que s'implicava em van fer viure una experiència que, encara avui, guardo dins meu.
Francesc Vilasís-Capalleja va néixer el 1932 a l'antiga Vila de Gràcia, Barcelona, i va estudiar dibuix artístic a Llotja, ingressant posteriorment a l'Escola Massana.
Esmaltador, Son llargs els anys de pacient cerca de la perfecció tècnica, però sense oblidar mai el dibuix ni tant sols la pintura, sempre academicista. 
Francesc Vilasís és un revolucionador de l’esmalt tradicional i a la vegada creador de l’esmalt modern.  Per això ho fa amb una sàvia compensació entre allò nou i allò antic “Mai he comprès perquè per  a ser modern es precís renunciar a tot l’aprenentatge acadèmic”, ens dirà,  conjugant d’aquesta manera conceptes antagònics. 
Així, en els seus esmalts, trobem que el collage adquireix un valor determinant, quan l’esmalt es precisament una tècnica d’impecable superfície, en les seves obres trobem la incorporació d’elements pobres i de desteta, quan l’esmalt sempre ha estat un objecte sumptuós, només utilitzable en ocasions de grans vols ell ho combina amb elements matèrics de diverses procedències.

diumenge, 15 de gener del 2012

RELLEGINT A FRANCES HODGSON BURNET

Després de les festes i tot el tràfeg que aquestes comporten, ara toca normalitzar-se i descansar... i tornar a retrobar-nos amb velles lectures que ja fa temps ens van fer somiar.

JARDINS SECRETS


Frances Hodgson Burnett va néixer a Manchester al 1849. La mort del seu pare va precipitar la ruina de la familia que va decidir emigrar als Estats Units al 1865. Allà la Frances es va guanyar la vida escribint poemes i contes. Als 24 anys es va casar amb el doctor S.Burnett amb qui va tenir  dos fills i al 1877 va apareixer la seva primera novel.la, That Lass o’Lowrie’s, però l’exit no li va arribar fins la publicació de El petit Lord (1885) consolidant-se la seva fama amb A Little Princess (1905) i el Jardi secret (1910) complementant així la seva trilogía per a nens.


Al 1898 Frances Hodgson Burnett, sent ja molt famosa, va llogar una casa de camp anglesa, anomenanada Maytham Hall. En aquells dies estava passant una forta depressió per l’escàndol del seu  divorci i la relació que mantenia amb el seu administrador, un jove que podria haver estat el seu fill, per el queva decidir  refugiar-se en un tranquil i allunyat indret on meditar  i reorganitzar la seva vida.
Convertí un espai exterior, vorejat per murs de pedra en el seu santuari, que ella transformà en un roserar en el que va plantar mes de 300 rosers. Ella es referia al seu roserar com "el seu estudi particular" on passava els dies cultivant les roses o escrivint sota l’ombra d’una ombrel·la japonesa els dies assoleiats. Si els dies eren frescos s'abrigava amb una  flaçada i només es refugiava dins de casa quan el temps o feia imprescindible.

Durant nou anys va escriure tres llibres i una obra de teatre i al 1907 quan es va acabar el contracte de lloguer de la casa no va tenir mes remei que deixar Maytham Hall i tornar a Estats Units. Un cop a la casa de Long Island, a Nova York, i mentre creava un nou roserar i reconstruïa de nou la seva vida, va escriure el seu llibre mes famós “El jardí secret” (The Secret Garden) que va ser publicat al 1911.



De Secret Garden es l’historia de l’amistat de dos nens desgraciats que troben consol i una nova vida en la Mare Natura. S’apoderen d’un abandonat i oblidat jardí i mentre el cuiden el renaixement del vell jardí els conduirà a la seva redempció. 




El Jardí Secret es va convertir en un important missatge mediambiental, on la metàfora del jardí es converteix en un espai que ens ensenya a retrobar-nos i ser nosaltres mateixos. El jardí es ple de símbols sobre la vida, la mort, la malaltia, la salut... i ens aporta una singular visió  què ajuda als joves a avançar pels difícils camins de la vida i acompanyar-los a reconsiderar la Terra com a un univers ric i ple de possibilitats per a ser més humans.
Fins al final dels seus dies, Frances Hodgson Burnett recordà el seu bell jardí a Maytham Hall i com la va ajudar a restaurar la seva vida i donar-li un nou sentit: “ els records d’una primavera suaument plujosa a Kent, on vaig passar gairebé tres setmanes agenollada sobre una petita catifa de cautxú, prop d’un encisador massís de flors rodejat d’herba” van perdurar en els seus dolços records així com les flors que esclataven amb tot el seu esplendor els calorosos dies d’estiu.


 “Quan posseeixes un jardí, tens un futur i quan tens un futur, estàs viva”.
(Frances Hodgson Burnett)


I després de rellegir el llibre, tornar a gaudir de les boniques pel·lícules que s'han fet dels seus llibres:
"The Secret Garden"


i "A Little Princess"


Si no les heu vist busqueu-les, son dos meravelloses pel·lícules per a somiar.

Us deixo somiant....

diumenge, 1 de gener del 2012

BON ANY NOU AMB POESIA I ART

Comencem un Any Nou, ple d'esperances i desitjos i de molt bona voluntat; però sovint creiem que hem d'iniciar un llarg camí a la recerca de l'harmonia que tan desitja el nostre cor i oblidem on, realment, la podem trobar..
Deixo que siguin les boniques paraules d'aquest poema, que m'han fet arribar amb tant de carinyo, les que parlin per a mi, i per acompanyar-les, unes magnífiques pintures de l'artista xines Hu Jun que .com veureu, son en si mateixes un esclat de delicada poesia.


"No cal anar molt lluny.
Ni trepitjar descalç viaranys plens de vidres
ni ofegar-se en el mar per tal de beure llum,
la llum, paraula mítica, metàfora de seny.


Allò que cerques ho tens davant de tu.
per gaudir un infern no cal prendre vaixell.
No cal anar lluny.
Siga cau, siga avenc, drecera, cingle, foc;
no cal fugir enlloc; mira-ho tot prop i a punt:


No cal anar més lluny.
Només l'esguard i el tacte
aboleixen distàncies.


Estimar és conèixer.
El miracle és dins nostre.
No cal anar-se'n lluny."
"De la vida quotidiana" (J.Piera: Dictats d'amor 1991)





Hu Jun és actualment un  dels pintors més interessants del món.És reconegut per la seva habilitat per produir una sensació de serenitat i delicada harmonia. 
Aquest magnífic artista xinés, després de molts anys de pacient recerca, ha aconseguit fusionar l'art occidental, utilitzant la tècnica de la pintura a l'oli, i l'oriental buscant la seva inspiració en la tradició xinesa, en la poesia, la música i la literatura clàssica,
Les seves obres s'omplen sovint amb  un deix de tristesa i mística, deixant al seu públic immers en una recerca de sí mateix i amb ganes de  més...


Us desitjo il·lusió, fantasia i màgia, que mai manquin a la vostra vida!