diumenge, 29 d’agost del 2010

Aquarel.la i poesía: Era com si el cel hagués besat amb calma la terra...



Elisenda Ortega

"Era com si el cel hagués
besat amb calma la terra,
perquè ella, tot florint,
hagués de somniar en ell.
L’aire recorria els camps,
onejaven les espigues,
brogien lleument els boscos,
la nit lluïa d’estels.
I estenia la meva ànima
amplament les seves ales,
solcava el paisatge plàcid
com si volés cap a casa."

Joseph Von Fichendorff, (1788 – 1857)

divendres, 27 d’agost del 2010

Aquarel.la i poesia: Han baixat les encantades...
























Elisenda Ortega



“Han baixat les encantades. Les he vistes. Eren blanques com un lliri i la lluna teixia fils d’argent als seus cabells, que els arribaven als peus. Cantaven la cançó del molí:
Catric, catrac
Catric, catrac,!
I a poc a poc, sense tocar de peus a terra, baixaven avall pel caminet que de la cova mena al riu.”

(del llibre “Mercè Rodoreda i Coll de Nargó” Romànic i dones d’aigua. De Roser Porta i Tony Lara



"Cuberta amb un vel de boira
Que la vesteix de dalt-baix,
Quan el Sol cau a la posta
Surt la Fada del estany.
Lliscant esbelta y graciosa
Per la vorera vé i va;
Ni son peu vincla un brí d’herba
Ni fa remor al seu pas.
Les fulles mortes que trova,
-         - Recorts del hivern passat -
Les aplega una per una,
Suaument, per no fêlshi mal.
Quan ne té bona faldada
Ne fa un munt vora l’estany
Fa espurnejar dugues pedres
Y cala foch al fullam.
Una flama esmortuïda
Se’n alça llengotejant,
Ressegueix fulla per fulla
Amb brunzit somort de salm.
Olorosa fumarada
Brolla al extingirse el flam,
S’estén per demunt de l’herba,
S’escampa a flor d’estany.
Un perfum de coses mortes
Fugides per no tornar,
S’esvaheix per la montanya
Y va a perdres cel enllà.
Quan el mun de fulles seques
No és ja més qu’un cendrer blanch,
Quan s’ha perdut la fumera
Y el perfum s’és dissipat;
Alçant els ulls a les branques
Diu la Fada, baix, molt baix:
Ja pots venir, Primavera!
Branques, ja podeu brotar!
A les fulles presoneres
Podeu donar llibertat,
Que’s despleguin, que verdejin,
Que s’entreguin ça y enllà;
Que cantin ab el Sol alt...
Ignorant que tot s’asseca
Y es mustiga y mor y cau.”

LA FADA , Apeles Mestres, del llibre “Abríl” (edició 1911)

Aquarel.la i poesía: Bajo la luna jugamos...




Elisenda Ortega




"Bajo la luna jugamos,
Pues la noche es nuestro día.
Coronadas de rocío,
Ágiles como abejitas
Bailamos las hadas niñas,
Dos a dos y tres a tres,
Antes del amanecer."

WALTER MAP fragment del cuento “Edric el Salvaje” (del SXII)

Aquarel.la i poesia: Pasatiempos de las hadas


"En esto empezó a llover, y con su reina
El rey se refugió bajo una seta;
Gusanos daban luz en aquel techo
Hermoso cual dosel de augusto lecho
Haciendo que brillara como plata,
Igual que las estrellas cuando escarcha."

Del poema del S.XVII “Pasatiempos de las hadas







    Elisenda Ortega

Aquarel.la i poesia Vaig néixer a la teva riba, riu...





Elisenda Ortega








“VAIG NÉIXER A LA TEVA RIBA, RIU...”

Vaig néixer a la teva riba, riu
La sang em baixa pel corrent,
I tu serpenteges sempre, sempre,
Al punt més profund dels meus somnis.

Henry David Thoreau ( Concord, Massachusetts, 1817-1862)

"El jardí de les Dreugels"

Elisenda Ortega i Maria Àngels Tàpies
(Edicions Salòria)

Aquarel.la i poesia: Yo no sé lo que busco eternamente en la tierra...





Elisenda Ortega




“Yo no sé lo que busco eternamente en la tierra, en el aire y en el cielo;
Yo no sé lo que busco; pero es algo que perdí no sé cuándo y que no encuentro, aún cuando sueñe que invisible habita en todo cuanto toco y cuanto veo.”
Rosalía de Castro

Aquarel.la i poesia: ¿Con que nombre he de llamarte..?




Elisenda Ortega






"¿Con que nombre
he de llamarte,
Tú, que estás por encima de todo nombre?
Tú, el “Por-encima-de-todo”,
¿Qué nombre he de darte?
¿Qué himno es capaz de cantar Tu alabanza?
¿Qué palabra hablar de Ti?
Ningún espíritu es capaz de entrar en Tu secreto,
Ninguna mente entenderte.
De Ti sale todo hablar,
Pero estás por encima de todo habla,
De ti proviene todo pensar,
Pero estás por encima de todo pensamiento.
Todas las cosas Te proclaman,
Los mudos y los dotados de habla.
Todas las cosas se unen para celebrarte,
Lo inconsciente y aquello que está consciente.
Eres el final de todo anhelo
Y de todo deseo silencioso.
Eres el final de los vivos de Tu creación.
Todos aquellos que saben interpretar Tu mundo,
Se unen a cantar Tu alabanza.
Eres ambas cosas: todo y nada,
Ni una parte ni el todo.
Se te dan todos los nombres
Y, sin embargo, nadie es capaz de captarte.
Pués, ¿cómo he de llamarte?
Tú, que estás por encima de todo nombre.

GREGORIO DE NISA

Un jardí al Castell d'Oliana

                                              El Castell d'Oliana






                                  Arcada de la Rosa, d'Alejandro Nilo






Sant Andreu del Castell

                      Roses entre les runes de l'antic poble d'Oliana


Plaça dels Manairons

Arcada del Drac, d'Alejandro Nilo


Escultura de les Dreugels d'Alejandro Nilo
                                       



Tenia catorze anys quan vaig començar a pujar a Oliana i ja aleshores em va enamorar el seu paisatge. Els anys han fet que m’agradi i que l’apreciï encara més; cada nova estació em regala nous paisatges que mai no em deixen de sorprendre. Però Oliana té un lloc particularment especial, un lloc vertaderament màgic: el Castell, que amb runes cobertes d’heura i pedres que volen explicar-nos velles histories, domina la vall des d'un lloc privilegiat.

Un dia, ja fa molt de temps, es va començar a forjar en la meva ment una idea que, de mica en mica, va anant prenent cos, fins convertir-se en un somni, en una il·lusió. Però van haver de passar anys fins que aquesta idea va adquirir uns fonamentes sòlids. Somiava en convertir l’entorn del Castell en un jardí: Un jardí de roses que es confonguessin amb l’heura i que cobrissin les velles parets, i que convertissin tot l'entorn del Castell en un lloc especial, on gaudir del paisatge i de la seva bellesa .

I quan ja tenia la idea ben formada, llavors s’hi va ajuntar una altra, encara més ambiciosa i innovadora. Aquesta idea, de l'Aina i l'Alejandro (la meva filla i la seva parella), havia sorgit a l’altra banda del món: Fer un festival al Castell on hi tinguessin cabuda diferents manifestacions artístiques, on es pogués integrar l’Art amb l’entorn i, per un sol dia, retornar la vida a l'antic poble; així va néixer el 1é festival del'ArT Oliana.

Quan ho vaig començar a explicar em va sorprendre la bona predisposició de tothom. No vàrem trigar gaire a veure molta gent, famílies senceres plantant rosers i entre tots construint un jardí de roses i espígols allà on fins feia molt poc només hi havia runes. Va ser molt emocionant.

I ara al Castell d’Oliana hi ha un jardí presidit per la màgia de tres escultures que l’escultor xilè Alejandro Nilo va donar al poble d’Oliana: Les Dreugels i les arcades de la Rosa i del Drac que, silencioses, ens observen i ens donen la benvinguda al jardí.

Esperem que el Castell d’Oliana es converteixi en un jardí estimat per tots i en un portal que en doni accés a alguns dels nostres millors moments de pau i contemplació, que sigui potser un refugi per als moments difícils.

I qui sap, si esteu atents potser podreu sentir la màgia de les Dreugels, les grans dames del Castell.

dissabte, 14 d’agost del 2010

"El jardí de les Dreugels"



Elisenda Ortega




Una nit d'agost encalmada i bella
dintre de l'estany va caure una estrella,
va caure ruixant
als prats del voltant
de flors esblaimades...

D'ençà de llavors, que a dintre hi ha fades!

"El jardí de les Dreugels"

Elisenda Ortega i Maria Àngels Tàpies

edicions Saloria

Publicació del llibre "El jardí de les Dreugels"



DIMARTS 6 DE JULIOL DE 2010


El jardí de les Dreugels

Títol: El jardí de les Dreugels


Les dreugels, éssers fantàstics que viuen a les arrels del Castell d'Oliana, són les protagonistes d'aquest llibre. Com molt bé diu el pròleg del llibre, escrit per l'escriptor Isidre Domenjó, les autores han sabut copsar l'essència de la mitologia pirinenca per oferir-vos un llibre que sembla haver estat escrit i il·lustrat per les mateixes dreugels. Les imatges i el text, en una harmonia sublim, creen una atmosfera misteriosa que s'eleva per damunt del paper i que acaba per atrapar el lector en un temps i en un espai d'on mai no en voldrà sortir.


Autores:
Elisenda Ortega i Matas (Barcelona, 1957)

Llicenciada a la Facultat de Belles Arts de la UB. Vinculada des de molt jove al poble d'Oliana, actualment viu a Sant Julià de Lòria, Principat d'Andorra, on treballa com a professora de restauració i decoració pictòrica a l'Escola d'Art del Hble. Comú d'Encamp.


Maria Àngels Tàpies i Puig (Oliana, 1958)
Llicenciada en Filologia Catalana, UB de Barcelona. Actualment viu a Eplugues de Llobregat (Barcelona) i treballa com a professora de llengua i literatura a l'IES Olorda de Sant Feliu de Llobregat.

Aquarel.la i poesia: Al principi només era el silenci...




Elisenda Ortega





Al principi només era el silenci.
Déu no havia nascut.

Déu nasqué del silenci
per crear-hi una vida incessant,
un batec sense fí.

En sorgí l'univers
i era blau.

Existí la matèria,
la Terra esdevenia.

I hi hagué l'horitzó
i un sol roig hi desava la llum
mentre els ulls aprenien el somni
i la nit caminava entre els cossos.

Més enllà de la por,
de la veu,
al cor del món,
només viu el silenci.

"El silenci"

Carles Duarte

Aquarel.la i poesia: Pugés entendre el gemec de les ones...




Elisenda Ortega





Pugués entendre
el gemec de les ones
entre les roques...

"Instants"
(haikus i tankas)

Joana Raspall i Juanola

Aquarel.la i poesia: Enllà dels límits...




Elisenda Ortega






Enllà dels límits
a la recerca d'una
canço enyorada

Miquel Martí i Pol

ABCEDARI
(una joia solidaria)

L'art del haiku consisteix en dir molt en poques paraules. Normalment fem el contrari, utilitzem moltes paraules, molts medis, molt de temps. Escriure haikus ens ensenya a reduir la bellesa del món a la seva essència.

Per esciure un haiku hem de capturar una imatge, una escena, un sentiment i descriure-ho en tres línies, és tot el que necessitem.

Segons el poeta Basho: "El haiku és el que està succeint en aquest moment i en aquest lloc"

Aquarel.la i poesia: Són tan llunyanes les estrelles...



Són tan llunyanes
les estrelles! Com sento
que em brillen dintre?



"Instants"
(haikus i tankas)

Joana Raspall i Juanola






ElisendaOrtega

divendres, 13 d’agost del 2010

CAUdel'ArT organitza la primera de les "Nits d'Estiu" al Castell d'Oliana


Festival del'ArT Oliana, el passat 20 de juny de 2009, al Castell d'Oliana
Resum imatges d'activitats




"Nits d'Estiu" al Castell d'Oliana 26 de juny 2010






Projecció audiovisual "Les Dreugels del Castell" i actuació de la soprano Mireia Marí



Presentació del llibre "El jardí de les Dreugels"






Com ja sabeu, CAUdel'ArT té com un dels seus objectius recuperar els espais que formen part del nostre patrimoni històric i cultural.

D'aquí va néixer una idea innovadora i ambiciosa: fer al Castell, un festival on hi tinguessin cabuda diferents manifestacions artístiques, on poder integrar l'Art amb l'entorn i, per un sol dia, retornar la vida a l'antic poble d'Oliana. El "Festival del'ArT Oliana 2009" va ser un èxit amb una important participació del poble d'Oliana i de públic en general.

Seguint aquesta línea, el passat 26 de juny, CAUdel'ArT va promoure una nova activitat al Castell, les "Nits d'Estiu"que va iniciar-se amb itineraris guiats per la història i la mitologia del poble i diferents escenografies representades per actors i actrius d'Oliana.
Entrada la nit, els follets i les Dreugels (les grans dames del Castell) van fer acte de presència i ens embolcallaren amb la seva màgia. L'audiovisual "les Dreugels del Castell"en va donar forma i veu, amb actrius d'Oliana, i la soprano Mireia Marí ens delectà fent-nos sentir el seu captivador cant.
A continuació és presentà el llibre "El jardí de les Dreugels" d'Elisenda Ortega i Maria Àngels Tàpies i per acabar l'Artur Regada juntament amb músics del poble d'Oliana ens ameneitzaren amb les seves interpretacions la resta de la vetllada.

Volem agrair, una vegada més, la col.laboració que hem rebut en les diferents fases de preparació i realització d'aquest esdeveniment, molt especialment de l'Ajuntament d'Oliana i del Consell Comarcal de l'Alt Urgell, així com mostrar el nostre reconeixement als actors, actrius i artistes participants, a tots els col.laboradors i al públic assistent que van desafiar el temps pacientment i amb entusiasme.

De nou, entre tots, hem aconseguit una nit màgica.

OLIANA 1é. Festival del'ART 20 de juny 2009


Vídeo promocional del 1é Festival del'ArT Oliana, gaudiu de les magnífiques vistes d'Oliana, el Castell i els seus entorns. Val la pena conéixer aquests paratges del Alt Urgell desconeguts per a tanta gent.




Vídeo promocional "Nits d'Estiu" al Castell d'Oliana 2010.avi

Video promocional de les "Nits d'Estiu" amb unes boniques imatges del Castell d'Oliana i del seu jardí, espero que us animeu a venir a aquest màgic indret.


Preciosa poesia de Gioconda Belli.