Arcada de la Rosa, d'Alejandro Nilo
Sant Andreu del Castell
Roses entre les runes de l'antic poble d'Oliana
Plaça dels Manairons
Arcada del Drac, d'Alejandro Nilo
Escultura de les Dreugels d'Alejandro Nilo
Tenia catorze anys quan vaig començar a pujar a Oliana i ja aleshores em va enamorar el seu paisatge. Els anys han fet que m’agradi i que l’apreciï encara més; cada nova estació em regala nous paisatges que mai no em deixen de sorprendre. Però Oliana té un lloc particularment especial, un lloc vertaderament màgic: el Castell, que amb runes cobertes d’heura i pedres que volen explicar-nos velles histories, domina la vall des d'un lloc privilegiat.
Un dia, ja fa molt de temps, es va començar a forjar en la meva ment una idea que, de mica en mica, va anant prenent cos, fins convertir-se en un somni, en una il·lusió. Però van haver de passar anys fins que aquesta idea va adquirir uns fonamentes sòlids. Somiava en convertir l’entorn del Castell en un jardí: Un jardí de roses que es confonguessin amb l’heura i que cobrissin les velles parets, i que convertissin tot l'entorn del Castell en un lloc especial, on gaudir del paisatge i de la seva bellesa .
I quan ja tenia la idea ben formada, llavors s’hi va ajuntar una altra, encara més ambiciosa i innovadora. Aquesta idea, de l'Aina i l'Alejandro (la meva filla i la seva parella), havia sorgit a l’altra banda del món: Fer un festival al Castell on hi tinguessin cabuda diferents manifestacions artístiques, on es pogués integrar l’Art amb l’entorn i, per un sol dia, retornar la vida a l'antic poble; així va néixer el 1é festival del'ArT Oliana.
Quan ho vaig començar a explicar em va sorprendre la bona predisposició de tothom. No vàrem trigar gaire a veure molta gent, famílies senceres plantant rosers i entre tots construint un jardí de roses i espígols allà on fins feia molt poc només hi havia runes. Va ser molt emocionant.
I ara al Castell d’Oliana hi ha un jardí presidit per la màgia de tres escultures que l’escultor xilè Alejandro Nilo va donar al poble d’Oliana: Les Dreugels i les arcades de la Rosa i del Drac que, silencioses, ens observen i ens donen la benvinguda al jardí.
Esperem que el Castell d’Oliana es converteixi en un jardí estimat per tots i en un portal que en doni accés a alguns dels nostres millors moments de pau i contemplació, que sigui potser un refugi per als moments difícils.
I qui sap, si esteu atents potser podreu sentir la màgia de les Dreugels, les grans dames del Castell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada