dijous, 29 de maig del 2014

QUE HI HA MES ENLLÀ?

Al ventre d'una dona embarassada es trobaven dos bebès. 
Un pregunta a l'altre: -Tu creus en la vida després del part? - Clar que sí. Alguna cosa ha d'existir després del part. Tal vegada estiguem aquí perquè necessitem preparar-nos pel que serem més tard.
Ximpleries! No hi ha vida després del part. Com seria aquesta vida? 

 No ho sé però segurament... hi haurà més llum que aquí. Tal vegada caminem amb els nostres propis peus i ens alimentem per la boca.
 Això és absurd! Caminar és impossible. I menjar per la boca? Això és ridícul! El cordó umbilical és per on ens alimentem. Jo et dic una cosa: la vida després del part està exclosa. El cordó umbilical és massa curt. 
Doncs jo crec que ha d'haver-hi alguna cosa. I tal vegada sigui només una mica diferent al que estem acostumats a tenir aquí.
Però ningú ha tornat mai del més enllà, després del part. El part és el final de la vida. I al cap i a la fí, la vida no és més que una angoixant existència en la foscor que no porta a res.

  Bé, jo no sé exactament com serà després del part, però segur que veurem a la mamà i ella ens cuidarà. 
Mamà? Tu creus en la mamà? I on creus tu que està ella?

 On? Al nostre voltant! En ella i a través d'ella és com vivim. Sense ella tot aquest món no existiria.

Doncs jo no m'ho crec! Mai he vist a la mamà, per tant, és lògic que no existeixi. 

Bé, però de vegades, quan estem en silenci, tu pots sentir-la cantant o sentir com acaricia el nostre món. Saps?... Jo penso que hi ha una vida real que ens espera i que ara solament estem preparant-nos para ella...





dimarts, 13 de maig del 2014

JANE GOODALL (2)

Qui diu que no hi ha GRANS PERSONES?
Ha fet 80 anys i diu que no pensa deixar de viatjar per tot el món explicant a tothom el nostre important paper, la nostra influencia, en tots els nostres actes amb tot el que succeeix al nostre entorn, la nostre intercomunicació amb tot.


Us convido a visitar la meva entrada sobre Jane Goodall per saber-ne mes. No oblidem que tenim una gran influencia amb tot el nostre entorn!
Aqui teniu una meravellosa entrevista amb aquesta Gran Dona.

dimarts, 6 de maig del 2014

ALBI I CORDES-SUR-CIEL, VILES DE CONTES!

Quants dies de festa! Be, ja hem tornat a la normalitat i ja tocava una entrada nova. Avui vull compartir amb vosaltres unes imatges d'Albi i Cordes-sur-Ciel, França, que he pogut visitar aquests dies.
La Ciutat episcopal d'Albi ha estat classificada entre les meravelles del Patrimoni cultural de la Humanitat. L’any 2010, el Comitè del Patrimoni mundial de la UNESCO va reconèixer el valor universal i excepcional d'aquest conjunt que rep més de 800 000 visitants a l'any.
Panoràmica d'Albi.
La ciutat des de el Palau de la Barbie, sede del museu de Toulouse Lautrec. Podem veure els magnífics jardins que l'envolten.
Catedral de Santa Cecilia
La Ciutat episcopal s'estructura al voltant de les dues fortaleses medievals que són:
La catedral Santa-Cecilia, la major catedral de maó del món i el Palau de la Berbie, antiga residència dels bisbes d'Albi, avui seu del museu Toulouse-Lautrec i que posseeix la major col·lecció pública del pintor.
Palau de la Barbie, sede del museu de Tolouse Lautrec

Qui es pot resisitir a treure el quadern de viatge?
Situada al departament del Tarn, del que és capital, a la regió de Midi-Pyrénées i a la vora del riu Tarn. Van ser les argiles d'aquest riu la matèria primera per elaborar els maons vermells que caracteritzen la seva arquitectura local, ja sigui en la seva catedral, a les seves cases, ponts, palaus o molins.
Ressalta l’omnipresència del maó en les construccions.


Claustre d'el burg de St Salvi, el qual junt amb la col·legiata del s. XII, s' associen a l'arquitectura gòtica i romànica.
Albi també ens ofereix bells i romàntics racons.
Parcs, jardins..dignes de visitar
Albi també es una ciutat d'artistes i les galeries d'art ens ofereixen les seves obres.
A mesura que t'apropes a Cordes sur Ciel per la carretera, el poble s'eleva a poc a poc davant els teus ulls des de la seva privilegiada posició. Una vegada a la vila solament els teus peus et portaran fins al més alt. L'ascensió et submergeix en l'ambient medieval: porxos, muralles, façanes esculpides i petits racons ocults... Les antigues residències dels rics mercaders del segle XIII són veritables joies de l'arquitectura gòtica que et submergiran en la seva època. Ja estàs en l'edat mitjana.
És veure aquestes cases de maons i teules pujant cap al cel i caure sota l'encanteri que desprèn aquest poble de contes a França. 
Cordes Sud Ciel va ser fundada al 1.222 i va der també una ciutat càtara.
Miris on miris, aquí i allà, et trobes bells racons que et fan aturar.


Una vella i oxidada bicicleta es converteix en un bell objecte decoratiu, només calen unes flors i una mirada artística.
Desitjo que us hagi agradat aquesta curta visita per aquests màgics paratges, per a mi ha estat un plaer comparti-ho amb vosaltres!