dijous, 29 de setembre de 2011

A la recerca de la bellesa: ANNA BRAHMS

Els que em seguiu des de fa un temps, ja sabeu la importància que te per a mi la bellesa, com ja vaig explicar a la meva entrada: Petites coses que em fan feliç: el meu jardi.
Avui la meva recerca m'ha portat a aquesta meravellosa artista, Anna Brahms, que ha creat un món oníric i únic, on les marionetes, titelles i ninots es basen en personatges dels contes de fades i de la literatura clàssica.
L'Anna Brahms va somiar un món de fantasia i després l'ha creat fisicament perquè els demés en gaudim.


Entra en el bosc encantat, tu que t'atreveixes...


Coneix nous personatges que et faran somiar


aprecia a la teva fada


tan sols si tems la foscor, si tremoles, desapareixeran.


En aquest món no hi te cabuda la por





Meravellós món de la fantasia em connectes amb la bellesa!


dilluns, 26 de setembre de 2011

Wangari Maathai

Avui és un dia trist per a tots, una gran dona ens ha deixat. Wangari Maathai, la creadora del Moviment Cinturó Verd, que amb l'ajuda majoritària de les dones africanes va aconseguir plantar més de 30 milions d'arbres en zones que eren desèrtiques i que va ser de les primeres dones africanes amb una titulació universitària, va lluitar tota la seva vida per a construir un món millor. La seva mort és una gran pèrdua per al món.




El moviment Cinturó Verd, de Wangari Maathai, està conduit per dones rurals kenyanes, que van començar amb unes poques llavors i van aconseguir transformar la política kenyana, van ajudar a enderrocar una dictadura, i influir en tot el món.


Tot va començar quan al 1977 la biòloga Wangari Maathai va escoltar el crit d'ajuda de les dones rurals de Kènia que patien els efectes de la desforestació del seu país. Els boscs desapareixien, no tenien llenya per recollir ni aliments per cultivar i el sol s'erosionava i secava tornat la seva terra en desert.




La solució de Maathai va ser ensenyar-les  a plantar i fer créixer nous arbres. Els arbres els donaven ombra i evitaven que el sòl desapareixes per l' acció de l'aigua i al
 créixer, oferirien fusta i materials per a la construcció i també fruits per alimentar-se. 



Les dones es varen organitzar, van construir vivers d'arbres i s’intercanviaven els seus coneixements acumulats amb anys d’experiència en el treball a la terra, així també es transmetia la saviesa popular. És van convertir amb el que Maathai anomenava " Silvicultores no diplomades".


Qui diu que el món no és pot canviar?


"Quan plantem arbres, plantem les llavors de la pau i de l'espernça."


Wangari Maathai


.Premi Nobel per a la Pau 2004
.Ministra del medi ambient, recursos humans i vida salvatge de Kenia
.Bióloga
.Esser Humà.



*Voldria dedicar-li a aquesta gran dona la meva entrada del 8 de novembre de 2010:
Gràcies per deixar-nos un món millor!

dimecres, 21 de setembre de 2011

Aquarel.la: l'aigua creativa

video

Mirar l'espai buit com a una promesa d'infinites possibilitats.

L'aigua té el seu propi  llenguatge particular, la fluïdesa, que ens facilita la connexió amb la nostra part creativa, potser estancada o potser esperant que s'obrin les comportes que la deixin fluir.

La inspiració és arreu, només hem d'obrir els ulls per veure-la; la creativitat és al nostre interior, només hem de tancar els ulls per trobar-la.

Gràcies a l'aquarel.la he aprés a establir un diàleg entre el paper, el pigment i l'aigua, els meus fidels col.laboradors, per trobar la meva part creativa.

Iniciem un ball amb l'aquarel.la: el paper, el pigment i l'aigua tenen molt a explicar sempre que nosaltres estiguem disposats a escoltar; és la dansa de la pintura, trobar l'equilibri entre la forma i la fluïdesa perquè tinguin la seva pròpia ubicació dins del "tot".

LES BEGUINES: LES MÍSTIQUES MEDIEVALS

Avui vull fer un homenatge a unes dones, per a molts desconegudes, que fa prop de mil anys es van atrevir a crear un espai en la seva societat en el que encaixar, rebel·lant-se contra les normes patriarcals i eclesiàstiques establertes.




Beguinatge de Bruixes.


El de les beguines és un moviment que neix a les darreries del segle XII en un àmbit geogràfic concret, Flandes –Brabant– Renània, que s’estén amb rapidesa cap al nord i el sud d’Europa, i al si del qual hi trobem dones de tot l’espectre social, el desig de les quals és el de menar una vida d’espiritualitat intensa, però no de forma claustral, com estava establert socialment, sinó plenament inserides a les ciutats aleshores emergents.

Entre els segles XI al XIV l’occident medieval va viure tot un seguit de transformacions de caire sociocultural, econòmic i espiritual que ens permeten connotar aquest període apassionant. Dins de l’àmbit de l’espiritualitat aquestes transformacions van tenir com a protagonistes els laics i les laiques de tots els estrats socials. Ells i elles protagonitzaren una autèntica rebel·lió contra el poder establert i, per tant contra l’Església, a la qual acusaven de tenir un gran poder temporal, tot allunyant-se dels ideals evangèlics.

Van dedicar la seva vida a la defensa dels desemparats, dones, nens, ancians, pobres i malalts i van dur a terme una gran labor intel·lectual que just ara comença a conèixer-se, tot i que en la seva època si la va conèixer el Papa Clement V que al concili de Viena va decretar: " s'ha de prohibir definitivament la seva manera de viure al marge de l’Església de Deu". 


Amb tot no va ser fàcil eradicar-ho doncs el moviment ja s'havia estès per França, Catalunya, Mallorca, Holanda, Baciera, Renania... i la societat les veia com a "mestres de vida" sent molt admirades pels seus contemporanis.

Beguinatge de Bruixes

Resclusatge, beguinatge o beateri són alguns dels noms que designen aquest espai material en què habitaven les beguines o recluses i que podia adoptar formes i dimensions diverses, ja que tant podia tractar-se d’una cel·la, una casa, un conjunt de cases o una autèntica ciutat dins de la ciutat, com ara els grans beguinatges flamencs, declarats Patrimoni de la Humanitat l’any 1998.

Tots ells, però, representen una mateixa realitat: un espai que no és domèstic, ni claustral, ni heterosexual. És un espai que les dones comparteixen al marge del sistema de parentiu patriarcal,  i que resta obert a la realitat social que les envolta, en la qual i damunt de la qual actuen.

Així, les beguines, amb la seva pràctica de vida, van conciliar l’acció i la contemplació, els dos vessants de l’espiritualitat que els eclesiàstics havien presentat sempre com a contraposats. Per a elles ambdós conceptes van esdevenir els rostres d’una mateixa moneda.


L’espiritualitat de les beguines és individual i solitària: cerquen la unió amb Déu —que elles identifiquen amb l’Amor— excloent-hi la intermediació imposada dels clergues i, molt sovint, fora de tota cerimònia litúrgica.


Alhora, però, aquest vessant místic anava acompanyat d’una notable activitat assistencial, especialment vers els sectors més desvalguts: pobres, malalts i presos, ajudant les dones en el part, tenint cura i ensenyant la lletra a algunes nenes, etc.

Elisabet Cifre

En l’àmbit de la docència, cal parlar d’una dona especialment potent: Elisabet Cifre (1467–1542), beguina de Palma de Mallorca, la vida de la qual basteix ponts entre dues èpoques, la medieval i la moderna. Quan el 1510 es va fundar una escola per a nenes anomenada la Casa de la Criança, de la qual les fonts diuen que Elisabet n’és la mare, en va assumir la direcció fins a la seva mort. El prestigi i la veneració de què gaudia eren tan grans, que fou enterrada a la catedral de Palma, on encara roman, i la seva memòria va perdurar fins l’any 1931 a través de la festa que se celebrava el 3 de maig en honor al Sant Crist d’Elisabet Cifre.

Fou precisament l’acció lliure d’aquestes dones, que interpretaven i predicaven en llengua materna les Sagrades Escriptures, el que va aixecar de vell antuvi els recels dels jerarques de l’Església. Així, moltes d’elles van patir sospites i persecucions de la Inquisició que les va obligar a renunciar al seu tipus de vida obligant-les a entrar dins les comunitats religioses, o fins i tot  algunes, com és el cas de la francesa Margarida Porete,  foren cremades com a heretges.

Amb tot, algunes és van refugiar al nord d'Europa on un nou moviment religiós, al marge de l’Església de Roma, començava.


Vosotros que leeréis en este libro
si lo queréis entender bien
pensad en lo que diréis,
pues es duro de comprender:
os hará falta humildad
que de ciencia es tesorera
y de las otras virtudes la madre.

Teólogos y otros clérigos
no tendréis el entendimiento
por claro que sea vuestro ingenio
a no ser que procedáis humildemente
y que amor y fe juntas
os hagan superar la razón,
pues son ellas las damas de la casa"  (13).

Francesca Margarida Porete
(El espejo de las almas simples, Margarida Porete, Ed. Siruela)

Margarida Porete






Vaig tenir la sort, fa uns anys, de poder visitar el beguinatge de Bruixes i percebre la seva calma i submergir-me en aquest món, sentint-lo encara vigent.


*Fotografies: Elisenda Ortega

diumenge, 18 de setembre de 2011

Sobre l'arc de Sant Martí

Aquesta és una preciosa cançó que Judy Garland va popularitzar en la que va ser la seva pel·licula més popular.


La lletra en català es podria traduir així...

En algun lloc sobre l'arc de Sant Martí, molt, molt amunt, hi ha un país del qual vaig sentir parlar en una cançó de bressol. 
En algun lloc sobre l'arc de Sant Martí els cels són blaus i els somnis es fan realitat. 
Algun dia demanaré un desig a una estrella i despertaré molt lluny dels núvols, deixant-los enrere. 
Allà on els problemes són com gotes de llimona. 
Lluny, per sobre de les xemeneies, allà em trobaràs. 
En algun lloc sobre l'arc de Sant Martí volen els ocells celestes. 
Els ocells volen per sobre de l'arc de Sant Martí, llavors per què no puc fer-ho jo? 
Si els ocells volen més enllà de l'arc de Sant Martí, per què no podria jo també...?


Celtic Women la versiona en el seu fantàstic concert a Irlanda.



Perquè no volar també nosaltres pel damunt de l'arc de Sant Martí?
Els peus ben ferms al terra, per tenir unes fortes arrels que ens donin fermesa i equilibri, però els somnis... els somnis donen ales a la nostre ment, subjecta a tantes limitacions!

dijous, 15 de setembre de 2011

EL SEMBRADOR D'ESTELS

El “Sembrador d’Estels ” es una estàtua que està a Kaunas, Lituania. Durant el dia pot passar desapercebuda, un bronze més, herència de l’època soviètica.



De nit es fa la màgia, i el seu nom passa a tindre sentit… És el “Sembrador d’Estels”!!


Hem d'aprendre a veure en les ombres tant como en la llum.... és on hi trobarem la bellesa.
No paris mai de sembrar estels, encara que siguin invisibles a primer cop d'ull...




*vull agrair a una amiga la inspiració d'aquesta entrada.

dimarts, 13 de setembre de 2011

PRIMER ANIVERSARI DEL BLOG

Avui fa un any que vaig començar aquest blog. Ha estat un recorregut ple de descobriments, de trobades i retrobaments, i de noves coneixences.
Ara, ho haig de confessar, en sóc adicta... Addicta a explicar el que sento, adicta a compartir el que sé i el que aprenc dia a dia, addicta als vostres comentaris i a la vostra companyia.
Aquest és un camí que no podria haver recorregut sense la vostra col·laboració i és per aixó que us ho agraeixo, Si així ho voleu, continuarem recorrent-lo junts.
L'aprenentatge ha estat joiós i ple d'experiències enriquidores; espero que, amb la vostra ajuda, continuii sent-ho.


Ara fa un any vaig obrir la porta a un món, per a mi, desconegut


Un món que m'ha permès decobrir molta bellesa


El camí de la bellesa passa per la serenitat i la felicitat... Espero que puguem fer-lo junts molt de temps.

Vull agrair al meu germà la seva ajuda i paciència, sense ell tot aquest petit miracle no hagués estat possible.

(fotografies: Elisenda Ortega)


divendres, 9 de setembre de 2011

El Bosc de la Poesia: Dona que vas aparèixer entre els pollancres

Elisenda Ortega 

Dona que vas aparèixer entre els pollancres
oferint el teu cos fecund a la pluja.
Només recordo que m'havia perdut
al bosc i uns ulls de fada m'encisaren.

D'amagat dels homes sortires de l'aigua
anhelosa de libar-me el goig de la pell.
I, em fer-se clar, vas afluir riu avall.

Goja dels gorgs: surt dels joncs i torna amb mi! 
Una nit vaig tenir el teu ventre de corall
ara romanc orat com un ocell d'atzur.
(aigüerol i nocturn com tu).

Joan Graell
"Ulls de pluja"


Que les Dreugels acompanyin els vostres somnis.

dimecres, 7 de setembre de 2011

Dreugels, Dones d'Aigua, Aloges o Goges, Encantades, Paitides o Nimfes de llac. Relació de les fades amb l'aigua.

Elisenda Ortega

Les fades tenen una relació molt estreta amb l'aigua, ja que sense ella no podrien existir. Per aquesta raó, la majoria d'aquests éssers fantàstics habiten a prop d'indrets on hi ha aigua. Com les fades del llac, hi ha altres fades que viuen a prop de l'aigua, en els mars, rius, rierols, bassals, fonts, salts d'aigua, etc.


Les fades del llac són les encarregades de vetllar les fonts i els llacs. Es poden transformar en animals com ara mosques i abelles, i vigilen que ningú embruti l'aigua. Fan encanteris a qui embruta l'aigua dels llacs i les fonts. En els llacs i les fonts on viuen les fades, les persones s'hi banyen perquè diuen que porta bona sort i cura malalties.


Elisenda Ortega

divendres, 2 de setembre de 2011

La Màgia de la Natura

Un dia, quan era una nena, em vaig queixar a la mare que m'avorria


Recordo que la mare em va portar a la finestra i em va demanar que mires  fora


i que em preguntés sincerament si tot el que veia en aquells moments era idèntic al que havia vist el dia abans i va afegir que si aprenia a mirar, mai més tornaria a avorrir-me.


Una porta és va obrir a un nou món i mai més s'ha tornat a tancar, i cada cop em vaig sentir més vinculada al món de la Naturalesa i els seus sons, la seva Veu.


I a buscar "l'essència" en totes les coses. I la vida que observava amb aquells ulls d'infant estava plena d'al·legries, em retornava a aquell vell vincle de l'home, en temps tan llunyans, amb la Natura.


A la Natura i busquem aquella Màgia perduda


Però en el fons la Màgia és la mateixa Vida


Aquella Màgia que ho torna tot perfecte i que crea l'harmonia que ens acull en la Unitat.


Potser la Màgia és saber veure amb ulls nous i recordar...


*Imatges de la web i text inspirat en el llibre de Tiziana Mattera "Las Cartas de los Elfos, las Hadas y los Duendes".

Elisenda Ortega