dilluns, 8 de novembre de 2010

Ecologia emocional




Allò que fem a la terra ens ho fem a nosaltres mateixos. No hi ha separació tots estem interconnectats. Perquè ens fem això? Perquè no ens estimem?


Saber i viure, es a dir: saber viure. I això no s'ensenya enlloc, és el que hem vingut a apendre. Però si no sabem estimar-nos, com hem d'estimar als altres? I si vivim en la solitud del que no estima, com hem d'estimar la natura i a tots els éssers vius?

Hi ha una profecia dels indis Cree que diu:

"Només quan s’hagi tallat l'últim arbre, només quan s'hagi enverinat l’últim riu, només quan s'hagi pescat l’últim peix; tan sols llavors l'home blanc descobrirà que els diners no son comestibles."

De què ens serveix la vida si no aprenem de l'experiència? 

Potser ja és temps de lluitar per ser éssers humans creatius en lloc de destructius. Creiem que estem sols, que som poca cosa per poder canviar res, però el cert és que som molts els que pensem així, molts els que volem una revolució per la pau. Però el primer pas és la construcció de la pau interior de cadascun de nosaltres.

No hem d'oblidar que la humanitat no ha arribat fins aquí per les seves eleccions violentes i mesquines, sinó per la seva cooperació, empatia, compassió, generositat, i sobretot amor.

Diu un proverbi xinés:

" Si hi ha llum a l'ànima hi haurà bellesa en la persona; si hi ha bellesa en la persona hi haurà harmonia a la casa; si hi ha harmonia a la casa hi haurà ordre a la nació, i si hi ha ordre en la nació hi haurà pau al món."

De dins enfora. Només així podrem millorar-nos i millorar el nostre món.

És la passivitat de la "gent bona" la que fa que uns pocs dirigeixin el nostre món. Els hem donat el poder per fer i desfer al seu gust i ens ho mirem com a impotents espectadors! Tanquem els ulls a alló que no volem veure; els "dolents" sempre són els altres i nosaltres en som les victimes. 


M’entristeix la meva passivitat. Què estic fent per millorar el món? M’he instal·lat a la comoditat?

No som incomplerts, som TOT  i formem part del TOT universal, només que no ho sabem o no ho recordem.

Tots tenim un tresor dins nostre, alguns més amagat que d'altres, és cert, però hi és i si el busquem el trobarem, sens dubte, i llavors serà més fàcil veure el tresor que guarden els altres, com Michael Jackson, un ser estrany, controvertit i, sobretot desconegut, però capaç de deixar-nos una obra tan magnífica com aquesta.

Disfrutem-la i sobretot, Despertem! 

2 comentaris:

Siddharta ha dit...

Elisenda, realment IMPACTANT. Quant de mal em faig a mi mateix! Quina desolació, quin dolor. Gràcies, per fer arribar aquest dolor fins aqui, fins aquest petit individuo.

Ofuscat per l'egoisme, no sé el que faig. Quant de mal que em faig, i no me'n adono!

Tu mateixa dius: "No som incomplerts, som TOT i formem part del TOT universal, només que no ho sabem o no ho recordem." Doncs exactament aquesta confusió és l'egoisme. O l'ignorancia, en la terminologia budista.

I com se supera l'egoisme? Obrint el ulls, despertant. Per exemple, mirant aquest video amb el cor obert, deixant que t'impacti, sense defenses, ni excuses, sense reprimir les llàgrimes. No pas dient: "uff, prou desgràcies que hi ha al meu voltant, només em falta veure això". O bé: "más de lo mismo, si, ja ho sé, però jo què puc fer?"

Com se supera l'egoisme? Amb la meditació, que és el cami per obrir el cor i expandir la conciència.

Siddharta ha dit...

Perquè meditar és despullar-se de tot, mentalment, abandonar l'impuls d'agafar, deixar caure totes les fronteres, fer-se un amb el TOT. Si això és fa un dia, i un altre, i un mes, i un any, i molts anys ... acabes per experimentar que el teu cos és l'Univers sencer. Llavors, com et podries fer mal concientment a tu mateix?

Llavors, pot quedar espai per la guerra, i l'agressió i la falta de sensibilitat? Pot algú que ha despertat, quedar-se impassible davant d'aquest elefant ensengrantat que li han robat els ullals? Davant d'aquest bosc incendiat expressament? Davant de tantes i tantes i tantes agressions i injusticies?