dilluns, 16 de juny de 2014

DESCANS.

Al final tants projectes m'han atrapat, són massa coses, molts projectes en marxa, treballant per realitzar molts somnis ... i no puc atendre el meu benvolgut blog tal com es mereix i voldria, així que em prendré un descans. 

No és un comiat, és un fins aviat i, per descomptat, continuaré seguint els vostres meravellosos blogs que he anat seguint fins avui.

No desaparec, em trobareu al facebook, on també podreu seguir la pàgina de Creuers del'ArT i veure les activitats que duem a terme des de la nostra associació CAU del'ArT Pirineus.


Com a comiat us deixo aquesta meravellosa videoconferència, els principis de la qual comparteixo totalment, estic agraïda a tantes coses! I és cert, l'agraïment, el reconèixer tot el meravellós que hi ha en la meva vida, em produeix una gran alegria i em fa sentir feliç. No sempre és fàcil reconèixer el bé que tenim en la nostra vida, no sempre som conscients d'això i massa vegades centrem la nostra atenció en el dolent o negatiu, donant-li una desmesurada importància i proporció. Fa poc vaig sentir a l'escriptora i coach Míriam Sobirana, que per cada pensament negatiu necessitem quatre de positius! Us imagineu el dany que arriba a fer-nos un pensament negatiu?

Be, us deixo doncs amb amb David Steindl - Rast, monjo benedictí cofundador del centre d'Estudis Espirituals.
Continuo la meva particular i incansable cerca de bellesa, gran regal que alimenta la nostra vida, el nostre esperit. 
Només és un descans, res no es deté, tot continua.


dijous, 29 de maig de 2014

QUE HI HA MES ENLLÀ?

Al ventre d'una dona embarassada es trobaven dos bebès. 
Un pregunta a l'altre: -Tu creus en la vida després del part? - Clar que sí. Alguna cosa ha d'existir després del part. Tal vegada estiguem aquí perquè necessitem preparar-nos pel que serem més tard.
Ximpleries! No hi ha vida després del part. Com seria aquesta vida? 

 No ho sé però segurament... hi haurà més llum que aquí. Tal vegada caminem amb els nostres propis peus i ens alimentem per la boca.
 Això és absurd! Caminar és impossible. I menjar per la boca? Això és ridícul! El cordó umbilical és per on ens alimentem. Jo et dic una cosa: la vida després del part està exclosa. El cordó umbilical és massa curt. 
Doncs jo crec que ha d'haver-hi alguna cosa. I tal vegada sigui només una mica diferent al que estem acostumats a tenir aquí.
Però ningú ha tornat mai del més enllà, després del part. El part és el final de la vida. I al cap i a la fí, la vida no és més que una angoixant existència en la foscor que no porta a res.

  Bé, jo no sé exactament com serà després del part, però segur que veurem a la mamà i ella ens cuidarà. 
Mamà? Tu creus en la mamà? I on creus tu que està ella?

 On? Al nostre voltant! En ella i a través d'ella és com vivim. Sense ella tot aquest món no existiria.

Doncs jo no m'ho crec! Mai he vist a la mamà, per tant, és lògic que no existeixi. 

Bé, però de vegades, quan estem en silenci, tu pots sentir-la cantant o sentir com acaricia el nostre món. Saps?... Jo penso que hi ha una vida real que ens espera i que ara solament estem preparant-nos para ella...





dimarts, 13 de maig de 2014

JANE GOODALL (2)

Qui diu que no hi ha GRANS PERSONES?
Ha fet 80 anys i diu que no pensa deixar de viatjar per tot el món explicant a tothom el nostre important paper, la nostra influencia, en tots els nostres actes amb tot el que succeeix al nostre entorn, la nostre intercomunicació amb tot.


Us convido a visitar la meva entrada sobre Jane Goodall per saber-ne mes. No oblidem que tenim una gran influencia amb tot el nostre entorn!
Aqui teniu una meravellosa entrevista amb aquesta Gran Dona.

dimarts, 6 de maig de 2014

ALBI I CORDES-SUR-CIEL, VILES DE CONTES!

Quants dies de festa! Be, ja hem tornat a la normalitat i ja tocava una entrada nova. Avui vull compartir amb vosaltres unes imatges d'Albi i Cordes-sur-Ciel, França, que he pogut visitar aquests dies.
La Ciutat episcopal d'Albi ha estat classificada entre les meravelles del Patrimoni cultural de la Humanitat. L’any 2010, el Comitè del Patrimoni mundial de la UNESCO va reconèixer el valor universal i excepcional d'aquest conjunt que rep més de 800 000 visitants a l'any.
Panoràmica d'Albi.
La ciutat des de el Palau de la Barbie, sede del museu de Toulouse Lautrec. Podem veure els magnífics jardins que l'envolten.
Catedral de Santa Cecilia
La Ciutat episcopal s'estructura al voltant de les dues fortaleses medievals que són:
La catedral Santa-Cecilia, la major catedral de maó del món i el Palau de la Berbie, antiga residència dels bisbes d'Albi, avui seu del museu Toulouse-Lautrec i que posseeix la major col·lecció pública del pintor.
Palau de la Barbie, sede del museu de Tolouse Lautrec

Qui es pot resisitir a treure el quadern de viatge?
Situada al departament del Tarn, del que és capital, a la regió de Midi-Pyrénées i a la vora del riu Tarn. Van ser les argiles d'aquest riu la matèria primera per elaborar els maons vermells que caracteritzen la seva arquitectura local, ja sigui en la seva catedral, a les seves cases, ponts, palaus o molins.
Ressalta l’omnipresència del maó en les construccions.


Claustre d'el burg de St Salvi, el qual junt amb la col·legiata del s. XII, s' associen a l'arquitectura gòtica i romànica.
Albi també ens ofereix bells i romàntics racons.
Parcs, jardins..dignes de visitar
Albi també es una ciutat d'artistes i les galeries d'art ens ofereixen les seves obres.
A mesura que t'apropes a Cordes sur Ciel per la carretera, el poble s'eleva a poc a poc davant els teus ulls des de la seva privilegiada posició. Una vegada a la vila solament els teus peus et portaran fins al més alt. L'ascensió et submergeix en l'ambient medieval: porxos, muralles, façanes esculpides i petits racons ocults... Les antigues residències dels rics mercaders del segle XIII són veritables joies de l'arquitectura gòtica que et submergiran en la seva època. Ja estàs en l'edat mitjana.
És veure aquestes cases de maons i teules pujant cap al cel i caure sota l'encanteri que desprèn aquest poble de contes a França. 
Cordes Sud Ciel va ser fundada al 1.222 i va der també una ciutat càtara.
Miris on miris, aquí i allà, et trobes bells racons que et fan aturar.


Una vella i oxidada bicicleta es converteix en un bell objecte decoratiu, només calen unes flors i una mirada artística.
Desitjo que us hagi agradat aquesta curta visita per aquests màgics paratges, per a mi ha estat un plaer comparti-ho amb vosaltres!














dimarts, 15 d’abril de 2014

DEVA PREMAL: LA BELLESA DE LA MEDITACIÓ.

Deva Premal (Núremberg, Alemanya, 1970) és una cantant i compositora que junt amb el seu company Miten fa mes de 20 anys que estan de gira contínua per tot el món. 
Els seus àlbums encapsa-la’n les llistes de musica devocional i new age en tot el món des de que publicaren el seu primer àlbum The Essence (1998),
Deva va créixer cantant mantras, en un ambient impregnat d'espiritualitat oriental.
Però tot el que la cantant li deu al  Gayatri Mantra no es limita al terreny artístic, ella ja l’escoltava quan el seu pare li cantava ja abans de nàixer. Molts anys desprès ella i Miten li van cantar al seu pare per acompanyar-lo en l'acomiadament d'aquest món: "Vam completar el cercle amb el mantra Om, ell em va donar la benvinguda a aquest món i jo el vaig acompanyar amb ell en l'acomiadament de la seva existència física".
. Quin significat tenen els mantres per a Deva? Quin poder els atribueix?
Segons Deva el significat es secundari, el més important es el so, la vibració, que treballa a nivell cel·lular. "És molt més profund que la ment, és un codi del so universal que ens uneix a tots"

 
Poca gent coneix que Deva va créixer bressolada pels mantres i recitacions del Bhagavad Gita, i que als 11 anys va començar a ser deixebla de Osho –conegut com Bhagwan Shree Rajneesh, als anys setanta y vuitanta
 “Vaig començar a fer les seves meditacions actives, com es coneixen ara, a la comunitat d’ Osho, que en aquell moment estava a prop de la meva ciutat natal, i gairebé d’immediat  vaig voler ser la seva deixebla. Els meus pares, que me l’havien presentat, van consentir i finalment em vaig convertir en Deva Premal, un nom que em va donar Osho quan tenia 11 anys”, explica Deva en una entrevista.

 
Que és per a Deva Premal l’ il·luminació? “Significa un estat d’ unitat en el que no existeix  identificació amb l’ego, ni divisió ni lluita interior … quan hi ha amor, hi ha amor; quan hi ha ira hi ha ira, i ambdós sentiments son igualment bons i cap no és millor o pitjor que l’altre. Els judicis es suspenen i l’acceptació “del que és” es converteix en la realitat”.
Després de conèixer-se i enamorar-se al 1990 al ashram d’ Osho, a Pune (India) Deva i Miten van decidir  no tenir fills ni una llar fixa per dedicar-se a la música en cos i ànima i viure allà on els portés la tasca de difondre la seva música. “La nostre música neix de la meditació i de la celebració de la vida. No és una qüestió d’ entretenir a la gent; es la nostra pràctica espiritual”, segons va declara Miten en una entrevista.


Us deixo aquest vídeo, dura 1h. però es tan meravellós que val la pena que us el poseu en un momet de relax, i si el podeu connectar a la pantalla del televisor gaudireu d'una hora de bellesa...
Quí pot trobar que1h de bellesa és llarga? 

Vull dedicar aquest entrada al meu estimat amic Albert: que em va fer conèixer, fa ja molts anys, aquesta magnífica artista, 
i a Princesa nadie que ha compartit amb nosaltres els moments de serenitat que li proporciona la meditació. 
Estimats amics amb els que comparteixo tanta bellesa!
*Per a més informació: http://www.devapremalmiten.com/