dimecres, 31 d’agost de 2011

Celtic Women

Dins del magnífic i màgic entorn d'un antic castell irlandès, Hayley Westenra, per una nit col·laboradora de Celtic Women, interpreta "Lascia Ch'io Pianga" de Händel.

Feliç dia del blog, espero que en gaudiu i us deixeu portar per aquesta música al món dels somnis...



dilluns, 29 d’agost de 2011

"De Profundis"

És una bonica història d'amor, lírica i plena de poesia.

En una petita illa, en mig de la mar, hi viuen un pintor i la seva muller, que toca el violoncel cada capvespre, mentre les balenes envolten l'illa escoltant la suau música.


El pintor pinta un món somiat de sirenes, estrelles de mar, i estranys i meravellosos peixos.


Fins que un naufragi l'introdueix en aquest món que ell creia només existia en la seva imaginació.





Després de mostrar-li el seu món la sirena li dona a triar dos opcions, però ell, per amor, tria la que el deixarà estar amb la seva estimada.

I aqui teniu el videoclip d'aquesta magnífica pel·licula, obra del pintor galleg Miguelanxo Prado. És una vertadera obra d'art.


També gaudireu d'aquest altre videoclip "De profundis" de jeremyfoxV:



dijous, 25 d’agost de 2011

MILI WEBER - 2ª Part: Un somni complert

Aquest estiu un dels meus somnis s'ha fet realitat, visitar la casa de Mili Weber, veure la seva obra i l'entorn que la va inspirar. I si això no fos suficient, la visita guiada va ser magnífica i durant 1h. i 1/2 ens van explicar la meravellosa vida d'aquesta artista que només va deixar de pintar als 87 anys, edat en que va morir, i per que ja no hi podia veure.
Poc temps abans va crear una fundació per preservar la seva estimada casa i el contingut, el que ha fet possible que avui en puguem gaudir.




La casa de Mili Weber es troba a Saint Moritz, Suïssa, en mig del bosc i davant d'un magnífic llac.


Mili va criar un petit cérvol que el seu pare va trobar i que fins i tot vivia dins de casa. Quan el cérvol va créixer la visitava cada any i un cop li va deixar a la porta de casa la seva cornamenta. Mili la va guardar en un lloc molt especial de casa seva.


Mili vivia austerament, només es va permetre el luxe de comprar un orgue, ja que estimava la musica tant com la pintura, i quan el tocava, sobretot Bach, obria les finestres de bat a bat per compartir la música amb els seus amics, els animalons,que  s'atansaven a la casa i l'escoltaven silenciosament.


A l'edat de 60 anys va començar a decorar amb les seves pintures l'interior de casa seva, sostres, parets, i fins i tot mobles, tot impregnat de l'esperit de la artista. Els animalons que tan estimava, els personatges de les seves histories, el seu món imaginari és convertí en real.


L'obra de Mili Weber està impregnada d'amor, un amor que ho abastava tot, l'ésser humà, l'indivisibilitat del creador i lo creat, l'unitat amb la natura i l'esperit de tot ésser viu. Mili brillava amb una llum molt especial que il·luminava  tot el que l'envoltava i que encara brilla en l'obra que ens ha llegat.

 Mili Weber haus: Via Dimlei 35 - CH-7500 St. Moritz, Suïssa. Tel. +41 (0) 795399777

*Per a més informació veieu Mili Weber -1ª Part.

dimecres, 24 d’agost de 2011

HELEN ALLINGHAM

(1846-1926)


A qui  no li agrada la idea de una casa de camp petita y còmoda, amb parets de pedra daurada, sostres de palla, bigues de fusta, petites finestres i una llar de foc cremant llenya. Somnis d'un refugi humil però confortable, amb herbes aromàtiques i flors seques penjant amb petits rams del sostre, i l’aire impregnat d’olor a espígol i a pa acabat de sortir del forn. I la imatge es completa amb con un bonic jardí que ens dona la benvinguda,darrere d’una vella reixa de fusta.

(Helen Allingham, aquarel·la)

Però no sols ens atrau el lloc en sí, sinó sobre tot l’estil de vida que relacionem amb ell. Perquè en aquesta casa, dels nostres somnis hi ha temps per realitzar les labors tradicionals, como brodar, fer rams de flors, pots de melmelada, pintar, llegir  i escriure, al temps que gaudim del paisatge i dels sons relaxants i terapèutics de la natura que ens envolta.

(Helen Allingham, aquarel·la)

Aquestes son les cases que va pintar la Helen Allingham a lo llarg de tota la seva vida, intentant retratar una manera de viure que veia desaparèixer massa depressa i es, gràcies a les seves aquarel·les, que avui podem imaginar com era la vida rural, les  llars i els jardins de l’Anglaterra de finals del segle XIX.

(Helen Allingham)

La Helen es proposà d’immortalitzar aquestes cases, capturar cada detall cuidadosament, com altre artista de l’època havia aconseguit fer. Va viatjar per camps pintant exteriors amb  una paleta de només nou colors. Va intentar no idealitzar els temes en les seves aquarel·les i encara avui el seu treball es objecte d’estudi per part d’arquitectes que intenten entendre millor les tècniques de construcció d’aquella època.



dimecres, 17 d’agost de 2011

BRUNO TORF i el seu Jardí Màgic

Bruno Torf és un escultor i pintor d'origen xilè que es va establir a Australia on va crear un meravellós jardí ple d'escultures.


Bruno ha creat un món ric en fantàsia i bellesa inspirat en els seus viatges arreu del món.




Al 2009 un devastador incendi forestal va destruir el jardí i tot el seu entorn, però l'artista va optar per quedar-se a Marysville i reconstruir la seva casa i el seu jardí. 




 El seu amor per l'art, la historia i la mitologia de la vida no ha estat afectat per l'incendi.




diumenge, 14 d’agost de 2011

"Un conte de Fades"

Aqueta és una faula sobre fe, màgia i esperança...
La pel·lícula "Conte de fades" (Fairy Tale), és una sorprenent història basada en uns fets reals que van succeir a l'Anglaterra de principis del segle XX, sobre unes nenes que van fer publiques unes fotografies d'unes fades que havien fet a poca distancia de la seva casa en mig del camp.



L'estiu de 1917, en plena guerra mundial, Frances, una nena de deu anys alegre i plena de vida, va a viure amb uns familiars al camp mentre el seu pare es dona per desaparegut en el camp de batalla de França.

La família que l'acull està de dol per la mort del seu fill, un nen que és comunicava amb les fades...De la ma de la seva cosina, Frances coneixerà aquest món de fantasia que per a elles és una realitat. Les dugues nenes realitzen unes fotografies tan reals que semblen demostrar l’existència d'aquest éssers fantàstics.



Tot el Regne Unit se'n fa ressò de la noticia i personatges tan importants i populars com Sir Arthur Conan Doyle (Peter O'Toole) i el mag Houdini (Havey Keitel), s'interessen per conèixer a les joves protagonistes de la història.

Us deixo gaudir d'un resum d'aquesta fantàstica pel·lícula plena de màgia i fantasia que ens obsequia amb una magnífica fotografia i uns paratges que ens fan somiar.




Bon viatge pel món dels somnis...
Elisenda Ortega

dimarts, 9 d’agost de 2011

"LEGEND"


Avui un regal: "Legend" una fantàstica pel·lícula amb un joveníssim Tom Cruise que protagonitza una aventura fantàstica on el bé i el mal lluiten a mort en un entorn espectacular.

Situada en un atemporal bosc mític habitat per fades, follets, unicorns i mortals, aquesta pel·lícula explica la història d'un místic habitant del bosc, Jack (Tom Cruise), triat pel destí per dur a terme una heroica cerca: ha de salvar a una bella princesa,Lili (Mia Sara), i vèncer el demoníac Senyor de les Tenebres, per així evitar que el món se submergeixi en una edat de foscor i gel sense fi.

Lili és una princesa d'un país sense nom, però posseïdor d'uns boscos tan frondosos com bells. Li agrada perdres per ells amb la companya de Jack, un noi tan pur com ella mateixa que parla l'idioma dels animals, de les fulles dels arbres, de l'aigua del riu... i que sempre te alguna cosa meravellosa que mostrar.
Un dia li mostra el més preats dels tresors, contemplar els dos últims unicorns de la terra, símbols de la puresa del món, però el mal suprem va rondant pels voltants disposat a aprofitar-se de la seva innocència...

Aquí us deixo un resum de la pel·lícula perquè si no l'heu vist disfruteu d'ella i si l'heu vist recordeu com ens va fer somiar.




diumenge, 7 d’agost de 2011

Contes per somiar: "La Donzella de la Mar"

Elisenda Ortega


La meva mare em va explicar un dia que de petita, abans de la guerra, el conte de la sireneta a Catalunya és coneixia popularment com "La donzella de la Mar".  Al moment em vaig enamorar d'aquest nom, em vaig sentir captivada per la seva dolçor, i vaig pintar aquest quadre, i el de peu de pàgina, i els vaig titular així.

La sirena és un personatge mitològic i que ja surt en relats tan antics com "L'Odisea", intentant captivar a Ulisses en el seu viatge de retorn al seu regne, Itaca. Però va ser Hans Crhistian Andersen qui la va fer més popular i li donà forma transitòriament humana.

"En el fons del més blau dels oceans hi havia un meravellós palau en el qual habitava el Rei del Mar, un vell i savi tritó. Vivia en aquesta esplèndida mansió de corall multicolor i de petxines precioses, amb les seves cinc bellíssimes filles sirenes.
La més jove, a més de ser la més bella, posseïa una veu meravellosa i quan cantava acompanyant-se amb l'arpa els peixos acudien de tot arreu per escoltar-la, les petxines s'obrien mostrant les seves perles i les meduses en sentir-la deixaven de surar.
La petita donzella de la mar gairebé sempre estava cantant i sempre aixecava la vista buscant la feble llum del sol, que amb prous feines es filtrava a través de les aigües profundes.
- Oh! Quant m'agradaria sortir a la superfície per veure per fi el cel que tots diuen que és tan bonic, i escoltar la veu dels homes i olorar el perfum de les flors!"



Així comença aquesta bonica historia, d'una noia que per amor va renunciar al seu do més preat: la veu, a canvi de poder estar al costat del seu estimat.

Però Andersen va voler donar un final diferent a aquesta historia tant trista com bonica:

"Com en un somni, la petita donzella de la mar, subjectant el punyal que les seves germanes li havien donat, es va dirigir cap a la cabina dels esposos. Però al veure l'aspecte del príncep dormit, li va donar un petó furtiu i va pujar de nou a coberta. Quan ja clarejava, va llançar l'arma al mar i va dirigir una última mirada al món que deixava i es va llançar entre les ones, disposada a desaparèixer i tornar-se escuma.
De sobte, com per encant, una força misteriosa la va arrencar de l'aigua i la va transportar cap al més alt del cel i va sentir xiuxiuejar enmig d'un so de campanetes:
- Sireneta! Sireneta! Vine amb nosaltres!
- Qui sou?- va preguntar la noia, adonant-se que havia recobrat la veu - On sou?
- Estàs amb nosaltres al cel. Som les fades del vent. No tenim ànima com els humans, però és el nostre deure ajudar als que hagin demostrat bona voluntat cap a ells. 
- Fixa't! Les flors de la terra esperen que les nostres llàgrimes es transformin en rosada del matí. Vine amb nosaltres! Volem cap als països càlids, on l'aire mata els homes, per a dur una mica de vent fresc. Per on passem portarem socors i consols i quan haguem fet el bé durant tres-cents anys, rebrem una ànima immortal i podrem participar de l'eterna felicitat. Tu has fet amb el teu cor els mateixos esforços que nosaltres, has patit i sortit victoriosa de les teves proves i t'has elevat fins al món dels esperits de l'aire, on no depèn més que de tu conquerir una ànima immortal per les teves bones accions. - Li van dir.
I la sireneta, aixecant els braços al cel, va plorar per primera vegada"

Espero que hagueu gaudit tant com jo de recordar aquest meravellós conte, per somiar, d'Andersen.

Elisenda Ortega
Nota: Si us ha agradat la meva entrada us recomano mireu la del  blog de princesanadie del 19 d'agost de 2010 i continueu disfrutant.

dimecres, 3 d’agost de 2011

Finestres i balcons



Com ja us vaig comentar amb la meva entrada del 10 de setembre de 2010, “Petites coses que em fan feliç: El meu jardí”, la bellesa és per a mi essencial i imprescindible i la cerco allà on vaig i quan la trobo sento com l’aire penetra dins meu, profundament, en una inhalació que em fa sentir optimista, alegre i amb il·lusió, una bellesa que alimenta els meus somnis.

M’agrada, allà on vaig,  mirar les finestres i balcons de les diferents cases o edificis, i quan en veig una amb flors no puc evitar de pensar: Qui hi deu viure? Quins son els seus somnis? I m’imagino que hi viu algú amb il·lusió per la vida, una persona a qui li agrada somiar i perdre el temps suficient per tenir el seu racó d’alegria, de bellesa i compartir-lo amb els demés. I penso: mentre tingui el seu racó és invencible a la por, al desànim, al neguit…

Tant de poder te la bellesa, tant pot la il·lusió!



Aquí us deixo una petita selecció de les finestres i balcons que he anat fotografiant durant els anys i entremig, amagada, la meva finestra, el meu balcó, la meva il·lusió.