dissabte, 29 d’octubre de 2011

ALEXANDRA DAVID-NÉEL


Aquesta és l'historia d'una dona que ja de molt jove va perseguir un somni i no va deixar de vire'l fins al final dels seus dies.
Louise Eugénie Alexandrine Marie David, mes coneguda com a Alexandra David-Néel ( 1868 - 1969), va ser orientalista, cantant d'òpera, periodista, exploradora, espiritualista, budista i escriptora.
Va ser la seva visita a Lhasa, al 1924, capital del Tíbet, la que la va fer mes famosa doncs, fins aleshores havia estat una ciutat prohibida als estrangers. 



Va esciure més de 30 llibres sobre les religions orientals, la filosofía i els seus viatges. El seus llibres, molt ben documentats, van influir a escriptors tan coneguts  com Jack Kerouac, Allen Ginsberg i el filósof Alan Watts.

Era una dona lluitadora que va realitzar l'últim dels seus viatges per a a conèixer l'Himalaia als 100 anys, buscant la iluminació i envoltada d'altres pelegrins. Va dedicar tota la seva vida al "descobriment".



Traballava el seu cos preparant la seva resistencia fisica per tal de no tenir limitacions alhora de realitzar els seus viatges. Caminava diariament 40 km i va ser capaç de resistir temperatures estremes, animals salvatges, fam i malaties: " per a aquell que sap mirar i sentir, cada minut d'aquesta vida lliure i rodamon és una aunténtica gloria"., deia sempre als seus seguidors.
Us deixo amb aquest documental de la seva vida molt recomanable.


                                         Desitjo que us hagi agradat!

dimarts, 25 d’octubre de 2011

BEATRIX POTTER, La creadora de somnis.

Hi havia una vegada una nena que no es va conformar amb el món opresiu que li havia tocat viure i en va crear un afí al seus anhels i hi va creure tant en ell, que de gran el seu somni es va complir.

Beatrix Potter, o Helen Beatrix Potter (28 de juliol de 1866  – 22 de decembre de 1943) va ser una escriptora i ilustradora britànica de literatura infantil.

La Beatrix era la filla gran d'una família de l'alta burgesia anglesa. Tant ella com el seu germà Bertran van ser educats per mainaderes i institutrius, però en Bertran va anar mes endavant a l'escola mentre Beatriu, com era característic en l'època victoriana, va restar sola a la llar familiar, el que la va induir a crear-se un món propi ple de màgia i fantasia amb els animalons com a companya, als que observava i convertia en personatges de contes que mes tard pintava. 


 La familia Potter

Als estius el seu pare llogava una casa al Lake District, districte dels llacs, i va ser allà on Beatrix va descobrir la natura i va aprendre a estimarla.
Ja de gran els seus pares la van encarregar de dirigir la casa, però ella no es va limitar a ser mestressa de cas, secretament va anant desenvolupant una personalitat que la portaria a ser una de les mes famoses i exitoses artistes de l'època.  






Tot i que era una bona dibuixant i observadora, va realitzar interesants il·lustracions de botànica, no va ser admesa, per ser dona, com a estudiant als Reals Jardins Botànics a Kew. Amb tot, Potter va ser una de les primeres persones en sutgerir que els liquens tenien una relació simbiótica amb els fongs i les algues, però no va poder publicar el seu treball i va ser el seu tiet qui el va llegir  davant la societat científica, de nou el ser dona li tancava les portes.
 Ilustracions de botànica realitzades per Beatrix Potter a la seva juventut


Beatrix va rebutjar les propostes de matrimoni, mes que adequades segons el criteri matern, doncs ja tenia molt clar el que no volia a la vida i era sotmetres a un matrimoni i una vida social que "aniquilarien" els seus somnis. 
Es va dedicar a escriure i il·lustrar els seus contes amb els que considerava els seus amics, els animalons de la seva infantesa: Perico el conill entremaliat va ser escrit al 1893 com a una carta per el fill d'una antiga institutriu que estava malalt, però de mica en mica es va convertir en un conte, al que van seguir molts altres. Amb tot no va ser fins al 1902 que  va ser publicat per Fredeick Warne. 




  Beatrix va iniciar així una nova etapa en la seva vida que mai no havia pogut imaginar, publicant una mitjana de dos contes a l'any fins al 1910. Va ser llavors que va entrar a formar part de la seva vida  Norman Warne, l' editor que va entendre  la gran sensibilidad de l'artista i que va publicar tots els seus somnis. L'èxit, contra tot pronòstic, va ser immediat deixant sorpresos als seus pares, doncs va començar a tenir uns bons ingressos de les vendes.


Norman Warne
La Beatrix i en Norman van mantenir una relació sentimental secreta, ja que els pares d'ella menyspreaven a qualsevol que hagues de treballar per viure. Amb tot ella no es va deixar intimamidar i es va prometre amb ell. Però Norman va morir abans no es poguessin casar, el que la va portar a plantejarse la seva vida lluny d'aquella societat opresiva. 
Però no oblidem que Beatrix era una lluitadora i no es va deixar ensorrar per la tristesa de la pérdua. Aquell mateix any va comprar amb els seus diners la granja Hill Top, al districte dels llacs al poble de Sawrey, Lancashire, i si va instal·lar.


la granja Hill Top

Les il·lustracions dels seus contes van començar a reflectir aquell idilics paratges i els seus personatjes vivien a la casa de Beatrix.




L'any  1913, quan tenia quarenta i tres anys d'edat, Beatrix es va casar amb un vell conegut de la seva infantesa, l'advocat William Heelis passant a residir definitivament a la zona.
A partir de llavors va anar adquirint les granjes de la zona animant als seus antics propietaris a que hi seguissin vivint i treballant'hi, d'aquesta manera va preservar la natura d'aquells bells paratges que tan estimava.
Els ultims 30 anys de la seva vida els va dedicar als treballs agricoles i la cria d'ovelles, relegant a un segon terme la pintura i l'escriptura.


Amb el seu marit William Heelis
Beatrix Potter a l'entrada de Hill Top
Una Beatrix Potter ja a la maduresa i dedicada plenament a la vida al camp.

Potter va escriure 23 llibres que van ser publicats en petit format fàcils de llegir per als nens i amb unes boniques il·lustracions en color dels quals, encara avui, en podem gaudir. 





Aquells que la van conèixer deien que era alegre, festiva i feliç. Deien que brillava i que tenia uns ulls brillants i riallers. Era creativa i sociable, una persona expresiva però alhora introvertida que es trobava incomada davant del gran públic.
Quan va morir, al 1943, va deixar al país uns 4.000 acres de terreny i 15 granjes que mes tard va heretar el National Trust
Gràcies a la generositat d'aquesta gran dona avui podem gaudir del paisatje que la va enamorar i al que va dedicar la seva vida.

El districte dels llacs

Fa uns anys vaig realitzar un viatge de somni al districte dels llacs i vaig poder visitar Hill Top i veure aquells paratges, tal com l'artista els va conèixer.


Pintant a Crummock Water 

A Hill Top, Sawrey
  
  Lake District, al nord-est d'Anglaterra

La pel·licula Miss Potter, interpretada per Renée Zellweger reflecteix la seva vida i aquests meravellosos paratges.


I aquesta és la série de la BBC

Un cop mes he tingut el plaer de conèixer d'aprop la vida d'un gran Èsser Humà. Desitjo que us agi agradat!

divendres, 21 d’octubre de 2011

LES TROBADORES, la intel·ligència del cor.




Les trobadores o trobairitz, al igual que les dones càtares és van conèixer com a Fideles  Amorís, es a dir, fidels a l'amor i no a la jerarquia feudal. 
Elles van aconseguir formar part d'un exclusiu grup socio-poétic que fins aleshores era exclusivament masculí.
Eren dones instruïdes i gairebé totes venien del llinatge de les dones càtars. Van ser poetises de l'amor cortès i van escriure amb la seva llengua materna, l'occità.


Els seus poemes musicats donaven un punt de vista nou, doncs en les cançons tradicionals l'home suplica l’amor de la dama, elles canvien l'esquema i el seu "jo" femení reclama al seu estimat, "l'amic", la recompensa al seu amor.
Aquestes dones vivien entre la Provença i Catalunya, segles XII i XIII, i abraçaven l'idea Càtar de llibertat espiritual i l'intellectus amoris. De les mes de 2.500 cançons trobadoresques provençals, al menys 50 es consideren escrites per dones; son poemes inclús mes carnals i menys romàntics i platònics del que es podria pensar.







Beatriu, Comptesa de Diá (1180 - 1212),es una de les trobadores mes conegudes. Filla de Isoard II, Compte de Diá,  i esposa de Guilhèm de Poitiers, ens ha deixat unes composicions molt atrevides, bastant apartades de la rígida estètica de l'amor cortés de l’època:


Bello amigo amable y bueno
¿cuándo os tendré en mi poder?
¡Podría yacer a vuestro lado un atardecer
y podría daros un beso apasionado!
Sabed que tendría gran deseo
de teneros en el lugar del marido
con la condición de que me concediérais
hacer todo lo que quisiera”.

                           (M. Riquer, “La comtessa de Dia”, Barcelona, 1975, II, p. 62)



El moviment Càtar, i la seva manera de entendre la vida, va ser un meravellós moviment espiritual que a partir del segle XII es convertí en una autèntica religió basada en una llibertat espiritual. 


Naturalment l'església catòlica  li va declarar la guerra fins que l'inquisició va aconseguir destruir-lo junt amb els seus textos a la foguera.


Vaig fer la "Ruta del Càtars" i al veure les runes dels magnífics castells Càtars, impregnats, encara avui de la resplendor d'aquells magnífics éssers humans, vaig sentir les seves veus...


Castells Càtars de França



Les dones,avui,  hem de reconèixer la tasca de les nostres predecessores que, a lo llarg de la història, van tenir la valentia de no amagar la seva intel·ligència i creativitat.

*Per a mes informació: L'Agenda de les dones 2006 ed. Horas y Horas; La diferencia sexual en la história, de Mª Milagros Rivera, ed. Puv; i els articles de Pilar Ramos Vicent:  Las "Trobairitz" mujeres trovadoras en la Edad Media, Voces contra el silencio. Mujeres escritoras en la Edad Media.







dimarts, 18 d’octubre de 2011

NÜ SHU: L'escriptura que va ajudar a sobreviure a les dones en un món masclista.

No fa massa temps va morir Yang Huanyi, als 98 anys, l'última coneixedora del Nü shu.



El Nü shu es tradueix literalment com a "escriptura de dones" i és un sistema d'escriptura inventat i utilitzat per les dones de la regió de Jiangyong a Hunan, al sud de la Xina.
El Nü shu es una escriptura fonètica amb aproximadament 2000 caràcters diferents.
Tot i que el Nü shu ja existia des de el segle III va ser en el segle XV quan el van començar a utilitzar majoritàriament les dones. 
El món no en va saber res fins l'any 1983, doncs l'envoltava un gran secretisme.



A la Xina antiga les dones tenien prohibida la educació i havien de restar tancades a casa amb els seus pares i marits. Les dones no es van conformar i d'amagat van crear una escriptura que transmetien de mares a filles i que els homes desconeixien, doncs creien que eren dibuixos decoratius dels objectes que es regalaven entre elles: ventalls, marcs, brodats... 
S'han trobat en aquests objectes els diaris íntims que reflecteixen les seves reflexions i pors i també els fets quotidians.


Brodat amb l'escriptura Nü shu disimulada entre les flors.

Les "Cartes del tercer dia" petits llibrets dissimulats que  transmetien les mares i ties a les seves filles i nevodes els servien de concells, recomanacions, etc.

Amb la mort de Huanyi ha mort una tradició, però per sort al 1995 va ser una de les principals representants de la Xina a la Conferencia de les Nacions Unides sobre la Dona, que és celebrà a Pekín, i va aprofitar l'ocassió per fer entrega de cartes i poemes que havia escrit amb aquest llenguatge, ara l'Universitat de Quighua  ha recopilat aquests escrits  publicant al 2005 un llibre.


Ventall
"Cartes del tercer dia"

La història ens demostra, un cop més, que el domini i l’opressió no van aconseguir doblegar a uns éssers humans desitjosos de viure, malgrat tot, i somiar. Podem imaginar, per un moment, unes dones víctimes de cruels tradicions a qui de nenes van mutilar els peus, i van retenir en les llars dels seus pares, primer i dels seus marits després. Els van negar l'educació i restringir la relació amb altres dones; malgrat tot, van trobar la manera de sobreviure creant una escriptura que els va permetre volar mes enllà de les parets que les oprimien.



*El llibre "El abanico de seda", de Lisa See, ens parla d'aquestes dones i de la seva increïble existència.

diumenge, 16 d’octubre de 2011

Cementiri de Montjuich: Un museu Modernista a l'aire lliure.

En un temps en que la societat viu donant l'esquena a la mort, negant-la, com si així ens hagués de passar de llarg, vistar el cementiri de Montjuich (Barcelona), és submergir-se en una època en la que la mort formava part de la vida i se li rendia culte, així com a la vida dels éssers estimats.


La part antiga del cementiri de Montjuich, construit al 1883, és un gran espai on les escultures ens expliquen silenciosament tota clase d'histories: de gent anónima, célebre, estimada, gent que volia ser recordada... Però sobretot de sentiments.


Arquitectes i escultros de l'epoca com Lluís Domènech i Muntaner, Josep Puig i Cadafalch o Josep Llimona, ens han deixat el seu llegat.






Bajaron los ángels
a donde ella se encontraba,
arreglándole un lecho
con sus plácidas alas,
y la llevaron lejos
en la noche callada.
Cuando el alba venía
sonó la campana,
y en lo alto de la torre 
cantó la calandria
y los ángeles mismos
con sus alas desplegadas:
"Por qué - murmuraron -,
por qué despertarla...?".
    Rosalía de Castro (1.837-1.885)


    *Fotografíes: Elisenda Ortega

    divendres, 14 d’octubre de 2011

    KÉRITY Y LA CASA DELS CONTES

    Aquests dies s'ha estrenat una bonica pel·lícula de dibuixos on la gran il·lustradora Rébecca Dautremer ha realitzat una vertadera obra d'art dissenyant  toatalment a mà, detall a detall, les imatges i escenaris de la història, segons explica la mateixa artista.
    La música de la pel·lícula és de Christophe Héral, i, a mi personalment, em recorda aquella meravellosa música de la pel·lícula "Eduardo manos tijeras".



    http://youtu.be/YYgHm5-D51o


    Es tracta d’una pel·lícula d’animació francesa dirigida per Dominique Montféry. El film explica la història de Nathanäel un nen de 7 anys que no sap llegir i hereta una col·lecció de llibres de la seva tieta-àvia. A la nit, els personatges dels contes surten del paper i avisen el nen que corren el perill de desaparèixer. Nathanäel intentarà salvar-los del seu destí.






    Avis: Pel·lícula no recomanada per a persones amb falta d'imaginació, pot induir a somiar!