Les trobadores o trobairitz, al igual que les dones càtares és van conèixer com a Fideles Amorís, es a dir, fidels a l'amor i no a la jerarquia feudal.
Elles van aconseguir formar part d'un exclusiu grup socio-poétic que fins aleshores era exclusivament masculí.
Eren dones instruïdes i gairebé totes venien del llinatge de les dones càtars. Van ser poetises de l'amor cortès i van escriure amb la seva llengua materna, l'occità.
Els seus poemes musicats donaven un punt de vista nou, doncs en les cançons tradicionals l'home suplica l’amor de la dama, elles canvien l'esquema i el seu "jo" femení reclama al seu estimat, "l'amic", la recompensa al seu amor.
Aquestes dones vivien entre la Provença i Catalunya, segles XII i XIII, i abraçaven l'idea Càtar de llibertat espiritual i l'intellectus amoris. De les mes de 2.500 cançons trobadoresques provençals, al menys 50 es consideren escrites per dones; son poemes inclús mes carnals i menys romàntics i platònics del que es podria pensar.
Beatriu, Comptesa de Diá (1180 - 1212),es una de les trobadores mes conegudes. Filla de Isoard II, Compte de Diá, i esposa de Guilhèm de Poitiers, ens ha deixat unes composicions molt atrevides, bastant apartades de la rígida estètica de l'amor cortés de l’època:
“Bello amigo amable y bueno
¿cuándo os tendré en mi poder?
¡Podría yacer a vuestro lado un atardecer
y podría daros un beso apasionado!
Sabed que tendría gran deseo
de teneros en el lugar del marido
con la condición de que me concediérais
hacer todo lo que quisiera”.
El moviment Càtar, i la seva manera de entendre la vida, va ser un meravellós moviment espiritual que a partir del segle XII es convertí en una autèntica religió basada en una llibertat espiritual.
Naturalment l'església catòlica li va declarar la guerra fins que l'inquisició va aconseguir destruir-lo junt amb els seus textos a la foguera.
Vaig fer la "Ruta del Càtars" i al veure les runes dels magnífics castells Càtars, impregnats, encara avui de la resplendor d'aquells magnífics éssers humans, vaig sentir les seves veus...
Castells Càtars de França
Les dones,avui, hem de reconèixer la tasca de les nostres predecessores que, a lo llarg de la història, van tenir la valentia de no amagar la seva intel·ligència i creativitat.
*Per a mes informació: L'Agenda de les dones 2006 ed. Horas y Horas; La diferencia sexual en la história, de Mª Milagros Rivera, ed. Puv; i els articles de Pilar Ramos Vicent: Las "Trobairitz" mujeres trovadoras en la Edad Media, Voces contra el silencio. Mujeres escritoras en la Edad Media.
6 comentaris:
Que maravilla de artículo,Elisenda,siento una envidia sana por tu viaje,ha debido de ser tremendamente enriquecedor conocer directamente semejante escenario.Gracias por esta información tan valiosa,desconocía a estas pioneras excepcionales.Sabes,ahora todo parece tan fácil para las mujeres occidentales que se nos olvidan estas sombras del pasado,aunque en otras culturas siga imperando la Mordaza.Hombres y mujeres somos igualmente dignos de respeto y contenedores de sabiduría,jugamos nuestro papel y cada cual es importante.No entiendo por qué no se concibe un equilibrio justo,por qué actuamos como enemigos en lugar de colaborar como lo que somos:las dos caras de una misma moneda...En fin,es un tema que da mucho de sí.
Gracias por mostrarnos a estas mujeres admirables,que defendieron y alimentaron su condición contra viento y marea.Estamos en deuda con ellas.
Un abrazo enorme..
Tienes mucha razón, Simonetta, yo tambien pienso que una de las causas más importantes del fracaso de la historia de la humanidad, es el que una mitad ha oprimido a la otra sin contar con que somos seres humanos con una dualidad y unas diferencias necesarias y complementarias. Tampoco tienen razón los que afirman que después del fracaso de milenios de dominio masculino ahora es el turno de las mujeres... cometerimos el mismo error, anular nuestra otra mitad. Algún día veremos la verdadera igualdad y respeto, tal vez nuestros hijos...
Yo tambien disfruto mucho de tus artículos, son una maravilla.Un gran abrazo!
GRACIAS AMIGA POR SUMARTE A MIS SEGUIDORES, YA HACE BASTANTE QUE TE CONOZCO, LO QUE OCURRE ES QUE NO SABÍA COMO ENTRAR A TU SITIO.
UN BESO ENORME.
TENGO QUE ENCONTRAR LA FORMA DE TRADUCIR EL ESCRITO.
DEJA QUE INVESTIGUE...
CARIÑOS
Molt interessant, Elisenda! Gràcies per compartir tot això i per esmentar els càtars. Un exemple més de com l'Esglèsia Catòlica i el poder polític han ofegat l'espiritualitat autèntica i tot allò que en el seu moment ha estat renovador i avançat.
I per descontat, (ja em coneixes, no caldria que ho digués), comparteixo el que dieu sobre la igualtat entre homes i dones. Estic totalment d'acord!
Me alegra tenerte como "amiga" Luján. Para seguir y entender mis escritos sólo tienes que clicar en "traductor Google" - arriba derecha - y seleccionar idioma,; por lo que veo traduce bastante bien. Un abrazo!
Albert, gràcies pel teu comentari, estic totalment d'acord amb tu. Petonets!!!
El món de les trobadores es certament un món molt desconegut i enmirallat per tot el moviment de trobadors de l'edat mitjana. M'apunto aquestes referències bibliogràfiques. Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada