diumenge, 28 d’octubre de 2012

TARDOR: PLUJA, BOLETS I COLORS.

La tardor ens regala un paisatge irrepetible i les inclemències del temps potencien els colors de la natura.
És temps de bolets i ben de matí enfilem camí a la Seu d'Urgell i passat Organyà, trenquem a la dreta per començar a ascendir per una sinuosa carretera que ens porta a un preciós pla, la Vall de Tost, a aproximadament 1.150 metres d'alçada.
 A mida que anem ascendint el paisatge és més impressionant.
Mar de núvols camí de Montant de Tost, Vall de Tost, (Alt Urgell).

 El terra és humit per les últimes pluges i la molsa cobreix els vells troncs.

Petits animalons amagats entre els matolls.
Gotes d'aigua, de la pluja del dia anterior, brillen com multituds de petits diamants atrapats en una teranyina.
 Contrast de colors...
La Vall de Tost


Pinzellades de colors com si d'un gran llenç es tractés.
I després de buscar tot el matí, parant per fer un bon esmorzar, aquesta és la recompensa!

I del bosc a la cistella... i de la cistella al plat!

La tardor és un bell regal que ens fa la natura abans de retirar-se a descansar. Hem de gaudir-ne amb plenitud i descobrir tots els matisos que hi puguem trobar però, sobretot, ser conscients que som molt afortunats.

divendres, 19 d’octubre de 2012

TARDOR A LA FAGEDA D'EN JORDÀ.

Avui us voldria mostrar  un paratge d'un gran valor paisatgístic dins del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, Girona.




"Si vas pel volts d'Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i pregon,
com mai cap més n'hagis trobat al món:
un verd com d'aigua endins, pregon i clar;
el verd de la fageda d'en Jordà."

Joan Maragall. "La fageda d'en Jordà"

Qualsevol època de l'any és un bon moment per visitar la fageda d'en Jordà. 
A la primavera els verds i grocs vius conformen el puntejat d'un quadre impressionista; però amb l'arribada de la tardor, el paisatge es transforma i cobra la seva màxima bellesa i esplendor, els arbres perden les seves fulles i tot es tenyeix de color ocre i terra, deixant una espesa catifa de fulles seques per la qual  fer una agradable  passejada.



Donat que el seu relleu suau és tou i ondat es pot recórrer la fageda a peu, tot i que si es vol també es pot fer a cavall o amb carro.


Tot caminant per una fageda ens adonem que existeix una realitat difícil d'entendre per a l'home civilitzat. Dins d'aquest món encara és possible trobar l'assossec, la bellesa i la màgia en el seu estadi més pur i primigeni.


Oh, tardor melangiosa!
ens ofrenes ton esqueix:
en el cor guardo una branca
per ungir-te amb el meu bleix.

Caterina Guerrero Ubach. "Flors boscanes" Octubre (fragment).



"A l'arbre hi ha una fulla que està ja 
a punt de caure
i l'ultim raig del dia, que ho sap,
encar la daurada."

Josep Carner. "Pietat". Arbres


Desitjo que us hagi agradat. Bona tardor!

dilluns, 8 d’octubre de 2012

BLANCHE ODIN

Estimats tots, he estat molt ocupada les últimes setmanes i tot i que me’n moria de ganes, ha estat impossible poder dedicar un mínim de temps a escriure noves entrades en cap dels meus blogs. 
Avui us voldria parlar d'una aquarel·lista francesa gairebé desconeguda, com tantes, però a qui val la pena conèixer.
Blanche Odin

Contemporània a les artistes angleses Beatrix Potter i Helen Allinghan i a la suïssa Mili Weber (1ª part) i (2ª part), a les que ja he dedicat diferents entrades al meu blog, Blanche Odin va ser una aquarel·lista que ens ha deixat una extensa i meravellosa obra pictòrica i a qui   els seus compatriotes francesos comencen a reconèixer com a la magnífica artista que va ser.

Blanche Odin va nàixer a Troyes al 1865, però quan la nena tenia 12 anys la família es traslladà a viure a Maubourguet  un petit poble prop de Tarbes, als Alts Pirineus francesos. Tot i que va anar des de 1882 cada any a Paris a estudiar dibuix i pintura, no va poder entrara a l'academia de Belles Arts doncs no era accessible a les dones, havent-se de conformar a estudiar en una acadèmia privada i a diferents tallers d'artistes.
Tot i les dificultats per ser dona, va desenvolupar un estil de pintura a l’aquarel·la:la que la va dur a guanyar diversos premis a l'Exposició Universal de París i al Saló d'artistes francesos, on hi va participar fins l'any 1945.
De primer les seves obres es centren en paisatges, escenes d'animals i alguns retrats, però a partir de 1925 va començar la seva primera sèrie de roses amb una gama de colors vius i vibrants que amb el temps es va anar suvitzant. Durant les següents dècades Blanche va demostrar el seu gran domini del color i de l'aigua.





Mes endavant es traslladà a viure els últims anys de la seva vida a Bagneres-de-Bigorre on va morir al 1957. Avui és pot veure una part de la seva obra al Salies Museu i entendre les paraules que li va dedicar Paul Cardeihac: 
« La fleur symbole de pureté, jeunesse, splendeur et délicatesse, à tout moment nous ravit, nous console. Elle est dit le poète : la fille du matin, le charme du printemps, la source des parfums. ».



L'artista al final dels seus dies.

Avui la seva obra ha estat registrada en dos magnífics volums:


Us deixo amb un vídeo de les seves obres. Desitjo que us agradi!