dilluns, 8 d’octubre del 2012

BLANCHE ODIN

Estimats tots, he estat molt ocupada les últimes setmanes i tot i que me’n moria de ganes, ha estat impossible poder dedicar un mínim de temps a escriure noves entrades en cap dels meus blogs. 
Avui us voldria parlar d'una aquarel·lista francesa gairebé desconeguda, com tantes, però a qui val la pena conèixer.
Blanche Odin

Contemporània a les artistes angleses Beatrix Potter i Helen Allinghan i a la suïssa Mili Weber (1ª part) i (2ª part), a les que ja he dedicat diferents entrades al meu blog, Blanche Odin va ser una aquarel·lista que ens ha deixat una extensa i meravellosa obra pictòrica i a qui   els seus compatriotes francesos comencen a reconèixer com a la magnífica artista que va ser.

Blanche Odin va nàixer a Troyes al 1865, però quan la nena tenia 12 anys la família es traslladà a viure a Maubourguet  un petit poble prop de Tarbes, als Alts Pirineus francesos. Tot i que va anar des de 1882 cada any a Paris a estudiar dibuix i pintura, no va poder entrara a l'academia de Belles Arts doncs no era accessible a les dones, havent-se de conformar a estudiar en una acadèmia privada i a diferents tallers d'artistes.
Tot i les dificultats per ser dona, va desenvolupar un estil de pintura a l’aquarel·la:la que la va dur a guanyar diversos premis a l'Exposició Universal de París i al Saló d'artistes francesos, on hi va participar fins l'any 1945.
De primer les seves obres es centren en paisatges, escenes d'animals i alguns retrats, però a partir de 1925 va començar la seva primera sèrie de roses amb una gama de colors vius i vibrants que amb el temps es va anar suvitzant. Durant les següents dècades Blanche va demostrar el seu gran domini del color i de l'aigua.





Mes endavant es traslladà a viure els últims anys de la seva vida a Bagneres-de-Bigorre on va morir al 1957. Avui és pot veure una part de la seva obra al Salies Museu i entendre les paraules que li va dedicar Paul Cardeihac: 
« La fleur symbole de pureté, jeunesse, splendeur et délicatesse, à tout moment nous ravit, nous console. Elle est dit le poète : la fille du matin, le charme du printemps, la source des parfums. ».



L'artista al final dels seus dies.

Avui la seva obra ha estat registrada en dos magnífics volums:


Us deixo amb un vídeo de les seves obres. Desitjo que us agradi!


9 comentaris:

ESTRELLA FAVORABLE ha dit...

Hi han alguns de tant suaus que a la vista resulten com un bàlsam i d'altres que et desperten de tant acolorits i vibrants. Gràcies

Sandra Ferrer Valero ha dit...

Estimada Elisenda, mil gràcies per apropar-nos a la vida i l'obra d'aquesta artista de la qual, per desgràcia, no n'havia sentit a parlar mai. Una abraçada

Luján Fraix ha dit...

HOLA QUERIDA ELISENDA
GRACIAS POR TRAERNOS TAN INTERESANTE ENTRADA, ME GUSTAN MUCHO SUS OBRAS, ES QUE TU ENVUELVES TODO CON UN HALO DE ROMANTICISMO Y DE ENSUEÑO QUE ME ENCANTA.
ANOTARÉ SU NOMBRE PARA HACERLE UN HOMENAJE TAMBIÉN EN ALGÚN MOMENTO.
BESOS GRANDES.

Con encanto - Ana ha dit...

Hola Elisenda, lo primero darte las gracias por tu visita y tus palabras ... y ya de paso lleno la cabeza de imagenes relajantes. Un beso, Ana

Maria Cristina ha dit...

Hola Eli,
Encara que no escrigui mai en el teu blog, el segueixo sempre. Vui que sàpigues que t'admiro per la teva sapiesa i la il·lusió amb la que ens transmets coses tant boniques.
Has estat molt ocupada i en part per mi. Gràcies ¡¡¡¡¡

Luján Fraix ha dit...

HOLA ELISENDA
LAMENTO HABER HERIDO A MUCHA GENTE CON EL DÍA DE LA HISPANIDAD. ACÁ EN ARGENTINA NO SE VE DE ESA MANERA, ME HE QUEDADO SORPRENDIDA CON ALGO QUE HA OCURRIDO HACE MILES DE AÑOS EN 1492.
SIEMPRE LO TOMAMOS COMO UN DÍA PARA RECORDAR.
UN BESO QUERIDA AMIGA.

Luján Fraix ha dit...

HOLA ELISENDA
ME PARECIÓ QUE NO LES HABÍA CAÍDO BIEN A MUCHOS POR LOS COMENTARIOS, LEJOS ESTÁ EN MÍ ENOJAR A LOS SEGUIDORES. YO LO TOMÉ COMO SIEMPRE HA SIDO EN MI PAÍS, UN DÍA PARA RECORDAR... NADA SABEMOS DE LO MUCHO QUE USTEDES CUENTAN... ACÁ ESO SE HA MANTENIDO CALLADO.
TE MANDO BESOS.
GRACIAS SIEMPRE POR ESTAR CONMIGO.

Ana A.L.P ha dit...

Querida Elisenda,cuanta belleza de espiritu tuvieron-tienen-estas grandes mujeres,que han hecho de su pincel casi una varita mágica...para elevarnos a la cima de la sensibilidad humana,a pesar de todo el horror del cual también es capaz nuestra curiosa especie...
Un abrazo inmenso,es siempre un gusto infinito compartir tantas maravillas con tu alma!!!!
Gracias!!
Ana.

petitebroderie ha dit...

Avui he descobert els teus blogs! m'han agradat molt i sempre m'agrada descobrir nous personatges... unes aquarel·les precioses!!!!!
una abraçada
Esther