divendres, 19 d’octubre de 2012

TARDOR A LA FAGEDA D'EN JORDÀ.

Avui us voldria mostrar  un paratge d'un gran valor paisatgístic dins del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, Girona.




"Si vas pel volts d'Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i pregon,
com mai cap més n'hagis trobat al món:
un verd com d'aigua endins, pregon i clar;
el verd de la fageda d'en Jordà."

Joan Maragall. "La fageda d'en Jordà"

Qualsevol època de l'any és un bon moment per visitar la fageda d'en Jordà. 
A la primavera els verds i grocs vius conformen el puntejat d'un quadre impressionista; però amb l'arribada de la tardor, el paisatge es transforma i cobra la seva màxima bellesa i esplendor, els arbres perden les seves fulles i tot es tenyeix de color ocre i terra, deixant una espesa catifa de fulles seques per la qual  fer una agradable  passejada.



Donat que el seu relleu suau és tou i ondat es pot recórrer la fageda a peu, tot i que si es vol també es pot fer a cavall o amb carro.


Tot caminant per una fageda ens adonem que existeix una realitat difícil d'entendre per a l'home civilitzat. Dins d'aquest món encara és possible trobar l'assossec, la bellesa i la màgia en el seu estadi més pur i primigeni.


Oh, tardor melangiosa!
ens ofrenes ton esqueix:
en el cor guardo una branca
per ungir-te amb el meu bleix.

Caterina Guerrero Ubach. "Flors boscanes" Octubre (fragment).



"A l'arbre hi ha una fulla que està ja 
a punt de caure
i l'ultim raig del dia, que ho sap,
encar la daurada."

Josep Carner. "Pietat". Arbres


Desitjo que us hagi agradat. Bona tardor!

5 comentaris:

Luján Fraix ha dit...

HOLA ELISENDA
SIEMPRE NOS MUESTRAS LUGARES PARADISÍACOS, LLENOS DE ESE ENSUEÑO, DE ALMA DE POETA, DE ROMANTICISMO Y NOSTALGIA DE OTOÑO.
PRECIOSA ENTRADA.
UN BESO.

PD JUANA AZURDUY FUE UNA GRAN MUJER QUE LUCHÓ POR INDEPENDIZAR VARIOS PAISES. DEJÓ TODO EN BATALLA, HIJOS Y MARIDO... ( NO ME LO EXPLICO) PERO BUENO ERAN ESAS MUJERES DE ANTES QUE SENTÍAN PASION POR LA LIBERTAD.
MURIO OLVIDADA.

BESOS

Siddharta ha dit...

La tardor! Temps de recolliment, d'anar allà on tu i jo sabem. Molta gent no coneix el camí, i quan arriba la tardor, s'extravien, i per això es deprimeixen. La tardò és, per molts, temps de depressions! Però si coneixes el camí, saps que quan menys llum hi ha a fora, més llum trobes a dintre! I el groc i el vermell dels arbres està ben viu i lluminós en el nostre cor.

Petons i una abraçada ben forta. En el meu blog estic molt silenciós, i també en el teu. Però, com sempre, segueixo aprop. No podria ser pas d'una altre manera!

Luján Fraix ha dit...

GRACIAS POR PASAR A TOMAR EL TÉ CONMIGO, UN PLACER PARA MI RECIBIRTE COMO SIEMPRE, ME DA ALEGRÍA Y FELICIDAD SENTIR LA AMISTAD QUE, AUN A LA DISTANCIA, CREA LAZOS.
UN BESITO QUERIDA ELISENDA.

Luján Fraix ha dit...

HOLA QUERIDA AMIGA
HE APRENDIDO MUCHO EN ESTOS TRES AÑOS DEL BLOG, ME HE ENRIQUECIDO CON TODOS USTEDES Y HASTA HE CAMBIADO MI FORMA DE EXPRESAR LOS SENTIMIENTOS, ANTES ERA MÁS CERRADA Y AHORA SOY MÁS DEMOSTRATIVA. NO ES QUE NO LO SENTÍA, SINO QUE ME LO GUARDABA... O NO SABÍA COMO DECIR LO QUE SENTÍA.

UN BESO GRANDE
CARIÑOS

Xaro La ha dit...

Preciosas fotos Elisenda, gracias por dejarnos viajar contigo

Un fuerte abrazo