divendres, 23 de desembre de 2011

BON NADAL I FELIÇ ANY NOU!

Elisenda Ortega

Amb aquest naixement que he fet a casa, desitjo que tots puguem aprofitar aquests dies, en que l'Amor i la il·lusió ens envolta  i ens fa més sensibles i somiadors, per     
impregnar-nos de tal manera, que siguem capaços de repartir-lo arreu durant tot l'any.

Elisenda Ortega
Us deixo l'enllaç de la meva felicitació de Nadal de l'any passat i la poesia que, de nou, vuldría compartir amb vosaltres:


http://elisendaortega.blogspot.com/2010/12/elisenda-ortega-aquarella-de-nadal-2010.html

Bones Festes!

dissabte, 17 de desembre de 2011

SOLEIADA, Joan Maragall.


Voldria compartir amb vosaltres una bonica poesia de Joan Maragall: Soleiada.
Un poema que segons Glòria Casal, al seu llibre Joan Maragall. Carnets de viatge, admet dues lectures, una de profana i l'altra de religiosa.
la primera ens parlaria de l'engendrament i naixement del fill del sol; la segona, si ens fixem en el to profètic del vers final, ens parlaria de l'engendrament i naixement de Jesús.

..."i ella nua, amb delícia,
s'abandonava a la fulgent carícia".




SOLEIADA, Joan Maragall.

En una casa de pagès hi havia
una donzella que tenia
els disset anys d'amor: i era tan bella,
que la gent d'aquell volt
deien: "És una noia com un sol".
Ella prou la sabia
la parentela que amb el sol tenia,
que cada matinada
per la finestra a sol ixent badada
l'astre de foc i ambre
li entrava de ple a ple dintre la cambra, 
i ella nua, amb delícia,
s'abandonava a la fulgent carícia.
De tant donar-se a aquestes dolces manyes
va ficar-se-li el sol a les entranyes,
i ben prompte sentia 
una ardència dins d'ella que es movia.
"Adéu, la casa meva i els que hi són;
jo prenyada de llum me'n vaig pel món".
De tots abandonada,
va començar a rodar per l'encontrada.
Estava alegre com l'aucell que vol,
cantava tota sola,
cantava: "So l'albada
que duc el sol a dins i en so rosada.
Els cabells me rossegen,
els ulls me guspiregen,
els llavis me robiegen,
en les galtes i el front tinc el color
i al pit la gran cremor,
tota jo so claror contra claror".
La gent que a sentia
s'aturava admirada i la seguia,
la seguia pel pla i per la muntanya
per sentir-li cantar la cançó estranya
que l'anava embellint de mica en mica.
Quan ella va sentir-se prou bonica,
va dir: "M'ha arribat l'hora",
va parar de cantar, i allà a la vora
entrava a una barraca que hi havia.
La gent que a l'entorn era
sols veia un resplendor i sols sentia
el gemec poderós de la partera.
De sobte, les clivelles
del tancat van lluir igual que estrelles.
De seguit s'aixecà gran foguerada,
tota la gent fugia esparverada,
i en la gran soledat només restava
un nin igual que el sol, que caminava
i deia tot pujant amunt la serra:
"Jo vinc per acostar el cel a la terra...".

..."tota jo so claror contra claror".


..."Quan va sentir-se prou bonica, va dir: M'ha arribat l'hora"...





"Dona, portes dins teu la llum que ens il·lumina i tota tu replandeixes d'alegria i de llum de Vida".


Soleiada, de Joan Maragall, es un poema on s'expressa de manera artística la maternitat universal, entenent que tota persona pot ésser fecundada per la llum del coneixement.
Aquest "fill de la llum que uneix cel i terra", com diu al final del poema, podria considerar-se com l'agent unificador que resol el dualisme entre matèria i esperit mitjançant la força de l'amor que uneix tot allò que ens a sembla dispers o separat.
  Us desitjo molt bones Festes, que tingueu Pau, Amor i il·lusió a la vostra vida i que mai deixeu de somiar!
*il·lustracions: Elisenda Ortega

dimecres, 14 de desembre de 2011

ANITA KREITUSE Els somnis d'una artista letona.

Avui us vull mostrar una artista magnifica. És diu Anita Kreituse i va néixer a la ciutat de Riga, Letònia, ciutat que com sabeu he visitat fa pocs dies.

L'Anita és una extraordinaria artista que combina el seu treball com a pintora amb les il·lustracions que realitza per a nombrosos llibres, a més del disseny al món del teatre on te molt d'èxit com a creadora de vestuari.
En el complex món d'aquesta artista van de la ma els somnis i la realitat sintetitzant els estimuls de a realitat amb el seu món interior.



 Us deixo que somieu de la ma d'aquesta gran artista.
Fins aviat!

dissabte, 10 de desembre de 2011

Sergio Dalma i l'Escolania de Montserrat per la Marató 2011

Quan estic trist i els ànims tinc per terra,
Quan no he previst que el cor em tracti així
Jo vull sentir la força que tu em dones
I que estem junts fins que arribi la nit.
Em dones força per superar els obstacles,
Em dones força per creuar l'oceà, 
Soc tan fort quan dintre meu et sento...
Em dones força per sempre et vull amb mi.


He vist que la traducció al castellà no és gaire fidel a la preciosa lletra d'aquesta cançó, per lo que aquí va una traducció una mica més fidel per a els meus amic@s de parla castellana:

"Cuando estoy triste y tengo el ánimo por los suelos
quiero sentir la fuerza que me das
y que estemos juntos hasta la llegada de la noche.
Tu me das fuerza para superar los obstáculos,
me das fuerza para cruzar el océano,
me siento muy fuerte cuando te siento dentro de mí...
me das fuerza te quiero conmigo para siempre."

Tots amb la Marató!

dijous, 8 de desembre de 2011

AI XUAN poesia visual


L'artista xinés Ai Xuan va nàixer al 1947 i és fill del poeta Ai Ping i mig germà del famós artista xinès Ai Weiwei (dissenyador arquitectónic i activista social)
Es va graduar a l'Acadèmia Central de Belles Arts de l'Escola Preparatòria el 1967, però la seva educació va quedar interrompuda per la Revolució Cultural i entre 1969 i 1973 va ser enviat a treballs forçats en una granja militar al Tibet. Així va conèixer la terra que s'ha convertit, gairebé, en centre del seu treball.


Hi ha dos temes predominants: els nens i el paisatge cobert de neu del Tibet. Es diu que un hivern al Tibet va percebre amb tal força el desemparament i la soledat del desert cobert de neu, que les seves pintures van adquirir un nou significat. 
A partir d'aquest moment, la gent del Tibet i el seu paisatge van adquirir una dimensió quasi mística. Va deixar el realisme tradicional dels seus treballs anteriors i es va acostar al món del budisme i el zen. Les seves figures esbossades omplen el seu treball amb l'encant de l'art clàssic xinès, amb colors transparents que aconsegueixen harmonitzar la seva pintura amb el ritme de la natura.









No se vosaltres, però per a mi ha estat una gran descoberta conèixer aquest gran artista, sensible i emotiu, i pensar en el dur camí cap a l'aprenentatge que ha tingut; però, un cop més, d'aquest aprenentatge ha sorgit quelcom meravellós, del que molts en podem gaudir!
Ai Xuan

dilluns, 5 de desembre de 2011

RIGA, visita als mercats de Nadal

Ja tornem a ser aqu, han sigut quatre dies només però intensos...´
Riga és la capital de Letonia i ara a l'hivern el clima és molt dur, molta humitat, pluja, baixes temperatures i a les 15,30h ja es fa fosc.. però es una ciutat molt bonica, amb molts edificis d'Art Decó i un casc antic medieval molt ben conservat.


Monument a la llibertat "Brīvības Piemineklis" construït a la memòria dels soldats que van morir a la guerra d'independència de Letonia. Al capdemunt del monument hi trobem una escultura, la daesa de l'amor de la mitologia eslava, que enlaira tres estrelles que simbolitzen les republiques Bàltiques.


A Riga hi ha molts edificis d'estil Art Decó, amb importants escultures i no es nota l'influencia sovietica



I els mercats de Nadal

Els mercats no son comparables als d'Estrasburg, però tenen el seu encant i tot el que es ven es artesania d'allà: llana, fusta, dolços, etc. els letons donen molta importancia a la seva artesania




Mireu quines gorres i barrets fets a mà, son barrets per follets...


Com podeu veure som una bona colla

Espero que no ho hageu trobat pesat, però tenia ganes de compartir amb vosaltres aquest viatge i les boniques coses que hem pogut veure. 
Fins aviat!