dijous, 30 de setembre de 2010

"Aigua Creativa"



Em vols acompanyar?

Descobrim junts l'esperit de l’aquarel·la i el llenguatge de l'aigua que va donant forma al nostre pensament.

dilluns, 20 de setembre de 2010

Aquarel.la i poesia: Cel d'hora baixa...

Elisenda Ortega


Captard
(...)

Cel d'hora baixa, empresonat
dins la pupil.la de l'aimia,
llums en conjur de bruixeria,
fetilleria o veritat
que dura poc, i el cor voldria,
que fos per una eternitat.



Miquel Martí i Pol



Aquarel.la i poesia: Hi ha un lloc a l'espai...


Elisenda Ortega


Hi ha un lloc a l'espai on la veu us ressona,
on la veu us envolta i sedueix
com si cridéssiu dins d'una cova.

Miquel Martí i Pol



Aquarel.la i poesia: Allí on conflueixen ulls i desig...

Elisenda Ortega



 Allí on conflueixen
 ulls i desig, hi esclaten
 tots els colors possibles.

 Miquel Martí i Pol






dissabte, 18 de setembre de 2010

Aquarel.la i poesia: Vosaltres no ho creureu...





Elisenda Ortega


Vosaltres
no ho creureu, però és cert que he estat
hoste del vent
i de la llum només un sol instant,
i que lluny del brogit, en el més alt silenci,
us he comprés
i us he estimat amb tota l'ànima.


Miquel Martí i Pol



Els jardins de Sta. Clotilde, Lloret










          Dins la sèrie "petites coses que em fan feliç" un nou regal: els "jardins de Sta. Clotilde".


Els jardins de Santa Clotilde estan situats en un paratge de gran bellesa, sobre un penya-segat amb impressionants vistes sobre el mar, a Lloret de Mar. Aquest meravellós jardí es una mostra de l'esperit del moviment noucentista a Catalunya, i fou dissenyat el 1919 per Nicolau Maria Rubió i Tudurí quan només tenia vint-i-vuit anys, inspirat per l'admiració que sentia pel seu mestre Forestier. Amb tot, prevaleix l'esperit renaixentista italià a l'hora de la seva creació
.
Així el que va ser el somni del Marqués de Roviralta, capaç d'imaginar un jardí de formes suaus i sumptuoses,   ple de vegetació, en una època en la que les terres d'aquelles contrades eren gairebé ermes, avui es una realitat. Un jardí on gaudir de la bellesa, on deixar volar la imaginació a través dels sentits i relaxar-nos mirant el mar; i tot això presidit per la misteriosa mirada de les sirenes que hi viuen des de que Maria Llimona  les creà, i que el converteix en un magnífic museu a l'aire lliure.

De nou la bellesa ens sorprèn en un indret proper, potser desconegut per a molts, que és el resultat de l'esforç de molts per donar forma al que fou un somni col.lectiu.




dimarts, 14 de setembre de 2010

La Noche Oscura del Alma - Loreena Mc Kennitt - San Juan de la Cruz




Dins la sèrie "petites coses que em fan feliç" un  regal: el vídeo de Loreena McKennitt del poema de San Juan de la Cruz "La noche oscura del alma" i a continuació adjunto una copia del  poema.



Poema La Noche Oscura de San Juan de la Cruz




Elisenda Ortega

"canción del alma que se goza de haber llegado al alto estado de la perfección, que es la unión con Dios, por el camino de la negación espiritual."


"En una noche oscura,
con ansias en amores inflamada,
(¡oh dichosa ventura!)
salí sin ser notada,
estando ya mi casa sosegada.
A oscuras y segura,
por la secreta escala disfrazada,
(¡oh dichosa ventura!)
a oscuras y en celada,
estando ya mi casa sosegada.
En la noche dichosa,
en secreto, que nadie me veía,
ni yo miraba cosa,
sin otra luz ni guía
sino la que en el corazón ardía.
Aquésta me guïaba
más cierta que la luz del mediodía,
adonde me esperaba
quien yo bien me sabía,
en parte donde nadie parecía.
¡Oh noche que me guiaste!,
¡oh noche amable más que el alborada!,
¡oh noche que juntaste
amado con amada,
amada en el amado transformada!
En mi pecho florido,
que entero para él solo se guardaba,
allí quedó dormido,
y yo le regalaba,
y el ventalle de cedros aire daba.
El aire de la almena,
cuando yo sus cabellos esparcía,
con su mano serena
en mi cuello hería,
y todos mis sentidos suspendía.
Quedéme y olvidéme,
el rostro recliné sobre el amado,
cesó todo, y dejéme,
dejando mi cuidado
entre las azucenas olvidado."


Sant Juan de la Cruz va escriure aquesta bonica poesia durant el captiveri que va patir, al 1577, per culpa de les seves idees reformistes.  El "Cántico espiritual" es considerada la seva obra mes important, i es durant el seu empresonament que va ser capaç de sentir i expressar com la seva ànima abandonava el cos i es fonia amb la Font originaria de tot.





dissabte, 11 de setembre de 2010

Petites coses que em fan feliç: El meu jardí




El meu jardí és molt petit, però amb els seus brillants colors i els seus bells racons em proporciona un espai on gaudir de pau i on poder connectar amb la meva essència interior.


Estimo la bellesa. No és una cosa que pugui triar sinó una necessitat vital per a mi. En totes les coses hi ha bellesa i aquesta forma part de la vida. Sense la bellesa l’ànima llangueix, només hem d’obrir els ulls per a percebre-la.

És en els moments de foscor i de tristesa quan més difícil ens és sentir-la i, oh paradoxa!, quan més la necessitem. No sempre som capaços de veure-la enlloc i de vegades, sense saber perquè, la veiem arreu; és com si obríssim una porta, que hem travessat milers de cops, i veiéssim un nou escenari, més ampli, immens, ple de nous matisos, de sons i de colors. És com si abans només haguéssim estat mirant per una finestra petita i haguéssim cregut que el món es reduïa al que contenia aquell limitat marc de fusta, i com si tot d’una ens adonéssim que el món és immensament més gran.  De sobte, apareixen davant nostre bells paratges sota la llum del sol i sentim que la nostra vida mai més podrà tornar a ser com era abans d’obrir aquella porta.

En el seu conte “Una porta a la paret”, H.G. Wells ens explica la història d’un nen que un dia troba una porta misteriosa i, encuriosit, l’obra i entra dins un jardí encantat, tan bonic que el fa sentir immensament feliç. L’endemà busca la porta però ja no la troba, per més que s’hi esforça. Més endavant la porta apareix però sempre en moments inoportuns. Poc a poc, el nen es va fent gran i, atrafegat per la vida, només recorda el bell jardí en contades ocasions. Aleshores el busca, però mai no el troba excepte en els moments més inoportuns; apareix la porta i ell mai no pot deixar de banda aquell important compromís en el que està immers. Només tornarà a trobar el meravellós jardí al moment de la seva mort. 

Quants bells jardins deixem escapar a la nostra vida perquè no és el moment adequat?  El psicòleg James Hillan es pregunta si és possible que els problemes socials, polítics i econòmics més grans de la nostra època tinguin els seu origen precisament en la repressió de la bellesa. 

Però si la bellesa és arreu, què ens impedeix de percebre-la? Potser hem d’obrir uns ulls nous per copsar-la, potser els vells ulls estan cansats del bombardeig de noticies al que estem sotmesos cada dia, a totes hores. És doncs, una nova mirada al món que ens envolta la que ens permetrà fondre’ns amb tot allò que pot enriquir la nostra essència i fer-nos millors com a persones, perquè es impossible apreciar la bellesa i no sentir amor envers tot el que ens envolta.

Estimo la bellesa perquè aspiro a ser millor persona, estimo la bellesa perquè em recorda que al món sempre ha fet mes soroll la malesa, però que si aquest ha aconseguit progressar no ha estat gracies a ella sinó a la bondat, l’amor i el sublim.

Busco la bellesa en les petites coses que m’envolten i que em fan feliç: les flors, els jardins, el cant dels ocells, la pluja i l’olor de l’herba molla… tantes meravelles i només una vida per gaudir-les!

Us regalo una bonica història sobre Hellen Keller, escriptora nord-americana, que als 19 mesos d’edat es va quedar sorda i cega.

Hellen Keller explica que recordava una conversa que va tenir amb una amiga quan acabava de tornar d’un passeig pel bosc. Quan li va preguntar a la seva amiga què havia observat, aquesta li va respondre que res en particular. “Em pregunto com és possible” -va dir Hellen- “caminar tot una hora pel bosc i no veure res de notable. Jo, que no puc veure, noto centenars de coses: la delicada simetria d’una fulla, la pell llisa del badoll platejat, la pell aspre d’un pi. Jo, que sóc cega, puc donar un consell a aquells que hi veuen: 

Feu servir els vostres ulls com si demà us haguéssiu de queda cecs,

Escolteu la música de les veus, la cançó d’un ocell, les poderoses melodies d’una orquestra com si demà us haguéssiu de quedar sords,

Toqueu cada objecte com si demà anéssiu a perdre el tacte,

Ensumeu el perfum de les flors, assaboriu amb deler cada bocí, com si a partir de demà ja no poguéssiu tornar a assaborir o ensumar,

Aprofiteu al màxim cada sentit,

Gaudiu de la glòria de totes les facetes, de tots els plaers i de tota la bellesa que el món us revela. 

I una preciosa cita de Santiago Rusiñol:

Quan la bellesa es desperta obre les portes del dia; quan s’adorm, encén els estels del cel; quan somnia, callen tots els poetes; quan plora, tremolen totes les ànimes; i, quan resa, calla l’home, calla el vent i s’agenollen els àngels.

Per tot això, estimo la bellesa.

diumenge, 5 de setembre de 2010

Homilies d'Organyà 2010






Presentació del llibre "El jardí de les Dreugels" dins dels actes de les Homilíes d'Organyà 2010:

Els autors pirinencs i els seus llibres
Presentacions d'autors de l'Alt Urgell

. Contrapunts, des de l'Alt Urgell
  de Joan Aixàs
. Nicolau Battestini i Galup (1895 - 1981)
  de Rafael Battestini
. A pagès
  de Núria Carles i Marcel.li Pascual
. La trementinaire de les nenes rosses
  d'Isidre Domenjó i Carme Invernón
. Jugar con el corazón
  de Xesco Espar
. El cançoner del rai
  de Marcel Fité
. El tió de la Freita
  d'Albert Galindo i Laura Pal
. Comarques oblidades. Josep Zulueta i el Pirineu l'any 1890
  de Carles Gascón
. Llibre del vesc
  de Joan Graell i Philippe Lavaill
. Pasos por la historia
  de Josep Mas Bayés
. El jardí de les Dreugels
  d'Elisenda Ortega i Maria Àngels Tàpies
. Paranoic XXL
  de Mafalda Segués

Lectura de l'Homilia laica
Per Empar Moliner

Lectura de l'Homilia
per Climent Forner, sacerdot i poeta.