dissabte, 18 de setembre de 2010

Aquarel.la i poesia: Vosaltres no ho creureu...





Elisenda Ortega


Vosaltres
no ho creureu, però és cert que he estat
hoste del vent
i de la llum només un sol instant,
i que lluny del brogit, en el més alt silenci,
us he comprés
i us he estimat amb tota l'ànima.


Miquel Martí i Pol



1 comentari:

Siddharta ha dit...

Magnífic poema! Em recorda alguna cosa que em resulta familiar. Aquest instant! "És aquell moment suprem en que la comprenssió plou del cel, com una pluja fina, ...." Amb paraules aconsegueix suggerir Allò que no es pot dir amb paraules, perquè no té nom, no en pot tenir. Aquesta és la gràcia de la poesia: suggerir, indicar allò que està més enllà de tot llenguatge. I ell és un mestre!