dimarts, 31 de desembre de 2013

365 FULLS EN BLANC PER ESCRIURE, 365 NOVES OPORTUNITATS!

"Hi ha un lloc on la Pau de la naturalesa es filtra en nosaltres com la llum del sol entre els arbres. On el vent ens transmet la seva força i l'ansietat es despren de nosaltres com les fulles que cauen. No es difícil arribar a ell: N'hi ha prou amb mirar-se dins i tenir un cor net."
(Romano Battaglia)

DESITJO QUE AQUEST 2014 NO ENS FALTI IL·LUSIÓ, NI SOMNIS, NI AMOR!

dijous, 5 de desembre de 2013

TEMPS DE REGALS.

Desembre ha arribat, i amb ell el fred, les nits llargues, la naturalesa en calma...
Però també arriben les festes nadalenques i tot el que això implica: il·lusió, esperança, molt treball...I els regals!
Però hi ha un altre tipus de regals més enllà del consum, regals molt especials que només trobem embolicats d'amor. 
Aquest mes m'agradaria compartir amb vosaltres petits regals plens de bellesa, però sobretot dirigits a l'ànima.
"Obro la porta. La bellíssima convidada que ve des de lluny entra amb pas majestuós.
A les seves mans porta regals: els regals d'hores i de moments clarividents, el regal de matins i tardes, el regal de la primavera i l'estiu, el regal de la tardor i l'hivern.

Deu haver registrat els cels a la recerca de presents tan especials."
Abbie Graham
Els regals de desembre, els veritables, no ens arriben embolicats en paper de seda i cintes de colors, sinó en records benvolguts. Aquest és el mes dels miracles perquè on hi ha amor hi ha miracles i on hi ha miracles hi ha alegria.
Aquests dies teixim un tapís amb fil daurat de somnis compartits, d'agraïment per allò que tenim.
"Vaig aprendre que si un avança amb confiança en la direcció dels seus somnis i s'esforça per viure la vida que s'ha imaginat, trobarà un èxit inesperat en moments quotidians."

Petites alegries per a desembre:
.Adorna la teva casa propagant l'alegria de les festes, crea bellesa en la teva llar.
.Sorprèn-te, mira amb nous ulls tota aquella bellesa que ens envolta i que sol passar-nos desapercebuda. Aguditza els sentits per percebre-la:
 "Només els sentits poden guarir l'ànima,
igual que només l'ànima pot guarir els sentits."

.Rellegeix, o llegeix per primera vegada, relats inspiradors com a Cançó de Nadal de Dickens.
O els contes d'Andersen, com La petita venedora de llumins.
Organitza un festival de pel·lícules clàssiques i inspiradores, jo sempre miro Que bello es vivir, Mujercitas, El séptimo cielo...


.Truca i/o queda amb aquells a qui estimes i que estan lluny de tu.

En definitiva: Crea i comparteix il·lusió!

Us deixo una bonica poesia que recentment he descobert.

"Quin dia tan feliç.
Es va dissipar la boira d'hora, jo treballava en el jardí.
Els colibrís es posaven sobre els lligaboscs,
No hi havia res a la terra que desitjava tenir.
No coneixia a ningú que valgués la pena envejar.
Vaig oblidar tot el mal esdevingut.
No m'avergonyia pensar que era el que ara sóc.
En el cos no sentia cap dolor.
En incorporar-me,
vaig veure el mar blau i unes veles."
Regal, Czeslaw Milosz,
Espero compartir amb vosaltres moltes mes petites alegries...





dilluns, 11 de novembre de 2013

LA MEDITACIÓ ENS DONA FORCES.

Tots tenim moments en que la vida sembla que ens pot. Tots busquem sentir-nos feliços, gaudir moments de serenor, aquells moments que ens sentim en pau i equilibri amb la vida, però com aconseguir-ho? 
Els savis de tots els temps ens diuen que asserenem la ment, que pensem en positiu, que busquem la pau i la felicitat en el nostre interior... Però jo no se vosaltres, per a mi la cerca d'aquests moments és un camí que de vegades és presenta més planer i d'altres se'ns fa molt difícil.
Tots somiem amb aconseguir la pau mental, Però és possible un estat de satisfacció així?

El gran escriptor Hermann Hesse va dir que en el més profund de nosaltres hi ha un univers de possibilitats sense límit i si hi entrem descobrirem un regne d'experiència mental totalment nou, on tot és possible: 
"No hi ha una altra realitat que la continguda dins de nosaltres. Per això, moltes persones viuen una vida irreal. Prenen per realitat les imatges externes i mai permeten que s'afirmi el seu món interior".

Els que seguiu aquest blog sabeu que m'agrada posar exemples de persones que han viscut una vida que els ha convertit amb exemples per a tots nosaltres. Avui us vull explicar la història d'una jove que estimava la música amb passió des de petita, però que va haver de recórrer un llarg camí de dificultats per aconseguir l'èxit com artista, però, sobretot, com a persona.
Anna Mae Bullock va nèixer a Tennessee, el 26 de novembre de 1939 dins d'una família desestructurada, per lo que va passar els primers anys de la seva infantesa amb els avis paterns. 
Va tenir la seva primera experiència musical a l'Església Baptista de Nutbush Hill.
Quan tenia 16 anys la seva àvia va morir pel que se'n va anar a viure amb la seva mare i germana a St Louis, allí va conèixer al que es convertiria en el seu mentor, espòs i maltractador: Ike Turner, El duo Ike & Tina Turner havia nascut.

Amb només 18 anys Tina Turner va ser mare  per primera vegada, donant a llum al seu fill Craig. Craig era fill de Raymond Hill, el saxofonista del grup Ike Turner & the rithms of the blues. La notícia del seu embaràs, va fer que la seva mare la fes fora de casa, la jove mare és va trobar sola, doncs Raymond va marxar i mai no va tornar. Tina es va traslladar a la casa de Ike Turner i al cap d'un parell d'anys, va quedar embarassada d'Ike, el seu fill Ronald va néixer a l'octubre de 1960. 
Després de casar-se amb Ike  es va convertir en la madrastra dels seus fills als que va criar junt amb els seus. Tina estava embarassada una altra vegada d'Ike quan va descobrir que la seva amiga, Ann Thomas, també estava embarassada d'ell. Eren temps difícils per l'artista víctima de vexacions i maltractaments físics per part del seu marit que l'anaven enfonsant en un pou de desesperació.
L'any 1972 va ser introduïda en el budisme per una amiga i la meditació i el budisme van donar la força suficient a Tina per divorciar-se i iniciar una vida professional en solitari des de zero. Al 1978 i desprès de 16 anys de matrimoni va quedar sentenciat el seu divorci per "diferències irreconciliables" i només va demanar poder utilitzar el cognom Turner artísticament, Tina tenia 40 anys el que trencava els esquemes de l'època, on poques dones d'aquesta edat s'iniciaven com a cantants de rock. 
Avui és una cantant,compositora, ballarina, actriu, escriptora i coreògrafa  a més de ser una de les principals i majors components del rock sent considerada com «La Reina del Rock».
Avui Tina Turner continua sent considerada la "Reina del Rock", viu a Suïssa on recentment s'ha casat amb el seu company  l'alemà i productor musical Erwin Bach, al que va conèixer al 1985.
Tal com ens explica en la seva autobiografia, la meditació va tranquil·litzar la seva ment i el seu esperit i li va donar forces suficients per posar fi a una vida de vexacions i iniciar una vida nova. 
Sens dubte ho va aconseguir, avui viu una vida plena i feliç.

"Sense Meditació no hi ha silenci,
Sense silenci no hi ha Tao.
Sense Tao no hi ha Pau.
Sense Pau no hi ha Felicitat."

La meditació ens ajuda, per tant, a ampliar la relació que mantenim amb la felicitat i no cal oblidar que tenim l'obligació de ser felices, perquè la felicitat és un instrument de comprensió del món. Ser feliç no és un luxe, sinó una necessitat. La felicitat és el que fa possible psicològicament la vida. No vivim per ser feliços, sinó perquè podem ser-ho. 
Com va escriure Paul Claudel: 

"La felicitat no és una fi, sinó el mitjà de vida".

"D'on traiem aquest concepte de felicitat? Si resideix en la nostra memòria és que hem estat felices en un altre temps."

(Sant Agustí)

No fem de la felicitat una obsessió, visquem i arribarà, sapiguem obrir els ulls a aquestes alegries diàries de la vida, abonem el terreny per reconèixer-la quan aparegui.

divendres, 25 d’octubre de 2013

CREURE AMB FORÇA.

Diuen que quan desitges alguna cosa amb totes les teves forces, quan creus que ho aconseguiràs sense tenir dubtes, un trencaclosques de possibilitats es fa present i comença a encaixar en la teva vida.
Crec, realment, que si enfoques les teves forces cap als teus més fervents desitjos, aquests es compliran. 
No és que un fada padrina et toqui amb la seva vareta màgica, (o si?), més aviat és que (l'Univers, el destí, Déu...el nom que tu vulguis donar-li) es confabula amb tu i et possibilita els mitjans, (casualitats?), necessaris per dur-ho a terme.
No és un camí fàcil, sens dubte, però si enriquidor en la seva trajectòria constant i amb un meravellós premi al final.
Avui vull compartir amb tots vosaltres la història meravellosa i enriquidora d'una dona, molt coneguda per tots, que va visualitzar una vida millor, va lluitar amb totes les seves forces i..., HO VA ACONSEGUIR!

Oprah Winfrey
 

Al 1954, una parella de pares adolescents de Kosciusko, Mississippi, van tenir una nena. Com era pobre i afroameicana, al sud racista d'Estats Units, tenia, com a mínim, un estel més difícil que la majoria dels altres nens. Fins i tot van escriure malament el seu nom en el certificat de naixement!
La nena va sobreviure a una infància de pobresa, amb freqüents canvis de domicili i a l'abandó. Fins als 6 anys va viure amb la seva àvia moment en què va anar a viure amb la seva mare, iniciant l'època més difícil de la seva vida. Va sofrir tot tipus d'abusos i maltractaments físics però també abusos i violacions sexuals. Però aquesta nena tenia un do: una capacitat de somiar inimaginable. Podia somiar en gran. Podia pensar en gran. I podia escriure en gran! Va escriure en els seus diaris la visió de la vida que volia, i als 13 anys va decidir escapar de casa.


Afortunadament Oprah va saber superar els traumes de la seva infància.
Amb tan sols 19 anys va començar a inserir-se al món de la comunicació treballant com a reportera i després va entrar a la Universitat de Tenesse, on fins i tot va guanyar diversos concursos de bellesa.
Als 22 anys Oprah es va traslladar a Baltimore, on tenia una oferta per presentar un programa de televisió
El seu primer programa a la petita pantalla es va perllongar durant vuit anys, especialment gràcies a la seva nata habilitat davant les càmeres, la resta és llegenda.


Però Oprah no és només una popular presentadora de televisió. 
El seu gran èxit en aquest mitjà li ha servit per dur a terme moltes altres activitats.
Posseeix una productora pròpia, Harpo Entertainment Group, és co-fundadora de Oxygen Mitjana, ha escrit llibres, dirigeix la seva pròpia web i fins i tot és l'editora de The Oprah Magazine, una revista que segueix la línia del talk xou televisiu.
Oprah també ha fet les seves incursions al món del cinema i ha participat com a actriu en títols tan coneguts com "El color porpra", "Tira a mamà del tren", "Mai van ser nens", "Beloved" i la recent "El majordom".
Gràcies a tots aquests fronts oberts en la seva carrera professional avui dia se la considera la primera dona negra billonaria i la dona més poderosa de la televisió dels Estats Units.
A més de ser una excel·lent professional, Oprah Winfrey també és una dona preocupada pels problemes socials. La seva infantesa l'ha sensibilitzat especialment i no ha dubtat a involucrar-se en diferents accions, tant benèfiques com de conscienciació social.
Al 1991 va dur a terme una campanya a favor de la creació d'una base de dades a nivell de tot Estats Units referida als abusadores de nens. 
Oprah també és la impulsora d'una fundació que porta el seu nom i que està dedicada a recolzar a les dones i  nens del món. 
Fins i tot ha fundat una escola de talents per a nenes sense recursos a Sud-Àfrica.
Entre d'altres accions, destina cada any milions de dòlars per ajudar a estudiar a molts joves sense recursos.
Sens dubte aquesta dona s'ha convertit en llegenda, no només per la seva vida profesional, sinó també per l'ampli espectre solidari que la caracteritza.
Una de les poques persones al món que aprofita el seu èxit per solidaritzar-se amb els més necessitats.
I tot va començar perquè es va atrevir a somiar.


"Vaig començar donant les gràcies per les coses petites, i com més agraïda estava, més augmentava la meva recompensa.
Això és perquè allò en el que et concentres s'expandeix, i quan et concentres en el que té de bo la vida, crees més del mateix.
Les oportunitats, les relacions, fins i tot els diners, van començar a fluir en el meu camí quan vaig aprendre a agrair tot el que succeïa a la meva la vida."

Be, per avui os deixo... me'n vaig a somiar!


dilluns, 7 d’octubre de 2013

TREBALLANT MOLT!

Hola!
Realment pensareu que tinc molt descuidat el bloc, els blocs, però estic treballant i molt... Avui us deixo una aquarel·la de Venècia que forma part del Quadern de Viatge del "Creuer del'ArT" que estem realitzant i que ja us anirem mostrant.

Viatjar d'una altra manera, aprenent a observar, amb nous ulls, fins als més petits detalls. 
 Absorbir l'essència del lloc que visitem.
I traslladar tot això al paper...
Pinzells, aquarel·les, i l'aigua com a fil conductor..
Taques de colors 
que expressin tot allò que ens ha emocionat en el nostre quadern, perquè cada vegada que el mirem puguem reviure aquell moment.

Hi ha quelcom a la pintura que no trobo en els moments immortalitzats amb la meva càmera.

* Per a més informació visita el nostre blog o la web de CAU del'ArT 

Desitjo que us hagi agradat. Aviat més!

dilluns, 30 de setembre de 2013

TEMPS DE TARDOR

Les orenetes se senten a la llunyania, les podem veure volant per sobre dels nostres caps, solquen el cel en esbarts, recorren milers de quilòmetres, camí de terres més assolellades i temperatures més benignes. 

La tardor ja ha arribat, és temps de canvis. 

Des del equinocci de tardor el 23 de setembre fins al solstici d'hivern, poc abans de Nadal, els canvis se succeeixen sense pausa i sense pressa.

La tardor es caracteritza per un replegar-se gradual al diàleg interior, on la veritat més íntima es fa patent.


En el camp és el temps de la recol·lecció de pomes, del sembrat, dels bolets i les castanyes, de les excursions i de l'estiuet de Sant Martí.

"(...) De la misma forma que el ojo respira sus miradas, el alma se empapa de aire. Dos formas de salir y de que lo de fuera entre. Dos gestos que siempre hacemos en defensa propia. Mirar hasta que veamos nuestra alma en lo mirado. Respirar hasta que nos alcance el sabor de bosque en cada inhalación."
Joaquin Araújo"La sonata del bosque: Rezo cuando el viento"

S'inicia el temps de la verema, dels raïms moscatell, que romanen poc temps i produeixen el vi dolç. 

Arriben les últimes figues. 
Les fruites es fan cada vegada més consistents i menys aquoses. Les pomes són la fruita tardorenca per excel·lència, encara que la magrana regna compacta i amb un nèctar preciós.

El gust es complau en textures menys líquides i més pastoses. És el temps del moniato, la patata, la carabassa o la castanya. Vénen de gust menjars calents i comencem a prendre les delicioses sopes. 

Arriben les verdures: bleda, carxofa, api, albergínia, bròcoli, carabassó  carabassa, col llombarda,  coliflor, endívia, escarola, espinac, mongeta verda, enciam, nap, pebrot, porro, rave i remolatxa, tomàquet i pastanaga, boniato, albergínia i patates.

Comencem a protegir-nos del fred i alhora una relació més íntima amb nosaltres mateixos. Els records i els projectes prenen forma, s'estructuren. La tardor es caracteritza per un replegar-se gradual al diàleg interior, on la veritat més íntima es fa patent.
Tot va i ve, és fugaç i passatger, caduc i finit. És  molt important sentir la fugacitat del temps i el que és més veritat en ell: el present, ara i aquí. Posar els cinc sentits en el present.

"(...) daurada és la pregària,
asserena l'esperit,
es fon una tebiesa...
cabdellant-se dins l'oblit.
Oh, tardor melangiosa!
ens ofrenes ton esqueix:
en el cor guardo una branca
per ungir-te amb el meu bleix."
Caterina Guerrero Ubach "Flors boscanes"


"Més m'agrada el daurat de setembre,
matins entelat de rosada,
pensaments sense atzagaiada,
fulles enceses, pregons sorolls,
garbes escampades pels rostolls,
més que la primavera de clar descontrol
em plau la tardor quan estic sol."
Alex. Smith

BONA TARDOR!