dilluns, 11 de novembre de 2013

LA MEDITACIÓ ENS DONA FORCES.

Tots tenim moments en que la vida sembla que ens pot. Tots busquem sentir-nos feliços, gaudir moments de serenor, aquells moments que ens sentim en pau i equilibri amb la vida, però com aconseguir-ho? 
Els savis de tots els temps ens diuen que asserenem la ment, que pensem en positiu, que busquem la pau i la felicitat en el nostre interior... Però jo no se vosaltres, per a mi la cerca d'aquests moments és un camí que de vegades és presenta més planer i d'altres se'ns fa molt difícil.
Tots somiem amb aconseguir la pau mental, Però és possible un estat de satisfacció així?

El gran escriptor Hermann Hesse va dir que en el més profund de nosaltres hi ha un univers de possibilitats sense límit i si hi entrem descobrirem un regne d'experiència mental totalment nou, on tot és possible: 
"No hi ha una altra realitat que la continguda dins de nosaltres. Per això, moltes persones viuen una vida irreal. Prenen per realitat les imatges externes i mai permeten que s'afirmi el seu món interior".

Els que seguiu aquest blog sabeu que m'agrada posar exemples de persones que han viscut una vida que els ha convertit amb exemples per a tots nosaltres. Avui us vull explicar la història d'una jove que estimava la música amb passió des de petita, però que va haver de recórrer un llarg camí de dificultats per aconseguir l'èxit com artista, però, sobretot, com a persona.
Anna Mae Bullock va nèixer a Tennessee, el 26 de novembre de 1939 dins d'una família desestructurada, per lo que va passar els primers anys de la seva infantesa amb els avis paterns. 
Va tenir la seva primera experiència musical a l'Església Baptista de Nutbush Hill.
Quan tenia 16 anys la seva àvia va morir pel que se'n va anar a viure amb la seva mare i germana a St Louis, allí va conèixer al que es convertiria en el seu mentor, espòs i maltractador: Ike Turner, El duo Ike & Tina Turner havia nascut.

Amb només 18 anys Tina Turner va ser mare  per primera vegada, donant a llum al seu fill Craig. Craig era fill de Raymond Hill, el saxofonista del grup Ike Turner & the rithms of the blues. La notícia del seu embaràs, va fer que la seva mare la fes fora de casa, la jove mare és va trobar sola, doncs Raymond va marxar i mai no va tornar. Tina es va traslladar a la casa de Ike Turner i al cap d'un parell d'anys, va quedar embarassada d'Ike, el seu fill Ronald va néixer a l'octubre de 1960. 
Després de casar-se amb Ike  es va convertir en la madrastra dels seus fills als que va criar junt amb els seus. Tina estava embarassada una altra vegada d'Ike quan va descobrir que la seva amiga, Ann Thomas, també estava embarassada d'ell. Eren temps difícils per l'artista víctima de vexacions i maltractaments físics per part del seu marit que l'anaven enfonsant en un pou de desesperació.
L'any 1972 va ser introduïda en el budisme per una amiga i la meditació i el budisme van donar la força suficient a Tina per divorciar-se i iniciar una vida professional en solitari des de zero. Al 1978 i desprès de 16 anys de matrimoni va quedar sentenciat el seu divorci per "diferències irreconciliables" i només va demanar poder utilitzar el cognom Turner artísticament, Tina tenia 40 anys el que trencava els esquemes de l'època, on poques dones d'aquesta edat s'iniciaven com a cantants de rock. 
Avui és una cantant,compositora, ballarina, actriu, escriptora i coreògrafa  a més de ser una de les principals i majors components del rock sent considerada com «La Reina del Rock».
Avui Tina Turner continua sent considerada la "Reina del Rock", viu a Suïssa on recentment s'ha casat amb el seu company  l'alemà i productor musical Erwin Bach, al que va conèixer al 1985.
Tal com ens explica en la seva autobiografia, la meditació va tranquil·litzar la seva ment i el seu esperit i li va donar forces suficients per posar fi a una vida de vexacions i iniciar una vida nova. 
Sens dubte ho va aconseguir, avui viu una vida plena i feliç.

"Sense Meditació no hi ha silenci,
Sense silenci no hi ha Tao.
Sense Tao no hi ha Pau.
Sense Pau no hi ha Felicitat."

La meditació ens ajuda, per tant, a ampliar la relació que mantenim amb la felicitat i no cal oblidar que tenim l'obligació de ser felices, perquè la felicitat és un instrument de comprensió del món. Ser feliç no és un luxe, sinó una necessitat. La felicitat és el que fa possible psicològicament la vida. No vivim per ser feliços, sinó perquè podem ser-ho. 
Com va escriure Paul Claudel: 

"La felicitat no és una fi, sinó el mitjà de vida".

"D'on traiem aquest concepte de felicitat? Si resideix en la nostra memòria és que hem estat felices en un altre temps."

(Sant Agustí)

No fem de la felicitat una obsessió, visquem i arribarà, sapiguem obrir els ulls a aquestes alegries diàries de la vida, abonem el terreny per reconèixer-la quan aparegui.

5 comentaris:

Ana A.L.P ha dit...

Querida amiga,como siempre Gracias por compartir sabiduria y belleza,apenas estoy por este medio debido a un intenso horario de trabajo,sólo queria saludarte y desearte todo lo mejor ahora y siempre,y por supuesto la Felicidad de tener el Valor de enfrentar la Existencia cada dia con el mejor semblante.
Un abrazo enorme,con todo mi afecto,
Ana.

Siddharta ha dit...

Elisenda, un reportatge magnífic sobre aquesta dona extraordinaria! Gràcies!! Sempre m'ha agradat molt com canta i a més a més la trobo molt atractiva. Però no sabia que era budista i un exemple per tots, sobre com la meditació ens pot ajudar. Totalment d'acord!

Una abraçada,
Albert.

Princesa Nadie ha dit...

Querida Elisenda
Gracias por estar siempre ahí como un hada madrina velando por mí
Un Beso lleno de cariño

Luján Fraix ha dit...

Otra vez el sistema no me deja traducir. Veremos otro día.

Gracias por tu huella querida amiga.
Te dejo un beso grande.
Feliz fin de semana.

Princesa Nadie ha dit...

Sabes que eres una invitada muy especial
Muchos Besos