dissabte, 22 de setembre del 2012

UN OASI ENMIG DE LA CIUTAT.


Vaig  nàixer al barri de Sarrià quan encara conservava els trets característics del poble que havia estat abans d’anexionar-se a la ciutat de Barcelona al 1.921. 
Els sarrianencs quan volíem anar al centre de la ciutat agafàvem el tren que comunicava el poble amb la ciutat des de 1851 i demanàvem un bitllet a "Barcelona", costum que mantenim molts.
Avui Sarrià ja no és un poble, però conserva un caire especial de barri, i si et passeges pels seus carrers pots observar aquelles casetes característiques del poble i que avui han renascut després de ser restaurades.

Però avui us vull ensenyar un bonic i amagat racó.
 
Endinsant-me per un dels seus carrers  vaig descobrir una petita plaça sense sortida, on els seus veïns conserven el bell costum de tenir flors al carrer.


Vaig veure una dona que cuidava amorosament les flors de davant casa seva i li vaig expressar la meva admiració i ella, tot somrient, em va contestar que les flors hi són per gaudir-ne qui les cuida i aquell que les admira.





fa
 Cases pintades de diferents colors amb la llenya apilada front la casa i uns llimoners plantats dins unes tines de fang. 


És molt bonic descobrir senzills racons plens de bellesa enmig de la ciutat, és com si el temps s'hagués detingut en aquest indret.

Desitjo que us hagi agradat!
 

dijous, 13 de setembre del 2012

ELS NENS DE L'AIGUA


Ja m'ha passat d'altres vegades, de sobte em trobo amb una petita joia que no buscava i, aquesta, passa a formar part dels meus tresors.
Un dia, buscant i remenant entre els llibres amuntegats d'una llibreria, em va caure al terra un llibre que ni havia vist: Los niños del agua basat en el relat de Charles Kingsley i il·lustrat amb fotografies de Zena Holloway i els eteris dibuixos de Heidi Taylor.


Charles Kinggsley va escriure Els nens d'aigua al 1863 per al seu fill mes jove. El relat original reflectia les fermes opinions de l'autor sobre la vida dels més desafortunats en l'Anglaterra victoriana, les denigrants condicions del treball infantil, les manques del sistema educatiu i la contaminació dels rius, entre d' altres.

Hi havia una vegada un escura-xemeneies anomenat Tom. No sabia llegir ni escriure i mai es rentava. Ningú li havia ensenyat a fer-ho. Així comença aquesta bonica història.



Un dia l' home pel que Tom treballava, li va fer netejar tantes xemeneies que ell  ja va perdre el compte... Però l'última per la que va baixar el va portar a una sala sorprenent, era tota blanca, plena de llum, i damunt un llit tot blanc estava asseguda la nena més maca que mai no havia vist. Potser era un àngel?

Però en Tom es veu embolicat en una sèrie de malentesos que el fan fugir i el condueixen a la fada "Onlesdonenlesprenen", encara que ell encara no ho sap...

En Tom volia rentar-se i veure's tan net com aquella preciosa nena. Al introduir la seva cara a l'aigua va veure les truites platejates i va pensar: "Vull ser un peix i nedar en el riu".
 El que Tom no sap es que no està sol, la fada "Feselbeinomirisaqui" vetlla per ell, i que les aventures que l'esperen l'ensenyaran més del que es pot imaginar conduint-lo cap a una nova vida. 
Ja de gran i de la ma d'Ellie, aquella bonica nena que va confondre amb un àngel, protegirà els animals i el seu hàbitat i junts ensenyaran als nens i nenes a entendre el meravellós món en el que vivim. 




Però primer haurà de passar moltes aventures...
i descobrir que no som els únics habitants d'aquest món

Acompanya al Tom en les seves aventures subaquàtiques i emprendràs un viatge màgic, en el que hi participen personatges imaginaris inoblidables... i al finalitzar el periple sabràs si, de debò, existeixen els nens de l'aigua.



* Voldria dedicar aquesta entrada a l'autora d'un dels blogs mes bells que he tingut la sort de descobrir: Princesa Nadie, una fada amb una especial sensibilitat que ens toca amb la seva vareta màgica i ens introdueix al món dels somnis.