dijous, 13 de setembre de 2012

ELS NENS DE L'AIGUA


Ja m'ha passat d'altres vegades, de sobte em trobo amb una petita joia que no buscava i, aquesta, passa a formar part dels meus tresors.
Un dia, buscant i remenant entre els llibres amuntegats d'una llibreria, em va caure al terra un llibre que ni havia vist: Los niños del agua basat en el relat de Charles Kingsley i il·lustrat amb fotografies de Zena Holloway i els eteris dibuixos de Heidi Taylor.


Charles Kinggsley va escriure Els nens d'aigua al 1863 per al seu fill mes jove. El relat original reflectia les fermes opinions de l'autor sobre la vida dels més desafortunats en l'Anglaterra victoriana, les denigrants condicions del treball infantil, les manques del sistema educatiu i la contaminació dels rius, entre d' altres.

Hi havia una vegada un escura-xemeneies anomenat Tom. No sabia llegir ni escriure i mai es rentava. Ningú li havia ensenyat a fer-ho. Així comença aquesta bonica història.



Un dia l' home pel que Tom treballava, li va fer netejar tantes xemeneies que ell  ja va perdre el compte... Però l'última per la que va baixar el va portar a una sala sorprenent, era tota blanca, plena de llum, i damunt un llit tot blanc estava asseguda la nena més maca que mai no havia vist. Potser era un àngel?

Però en Tom es veu embolicat en una sèrie de malentesos que el fan fugir i el condueixen a la fada "Onlesdonenlesprenen", encara que ell encara no ho sap...

En Tom volia rentar-se i veure's tan net com aquella preciosa nena. Al introduir la seva cara a l'aigua va veure les truites platejates i va pensar: "Vull ser un peix i nedar en el riu".
 El que Tom no sap es que no està sol, la fada "Feselbeinomirisaqui" vetlla per ell, i que les aventures que l'esperen l'ensenyaran més del que es pot imaginar conduint-lo cap a una nova vida. 
Ja de gran i de la ma d'Ellie, aquella bonica nena que va confondre amb un àngel, protegirà els animals i el seu hàbitat i junts ensenyaran als nens i nenes a entendre el meravellós món en el que vivim. 




Però primer haurà de passar moltes aventures...
i descobrir que no som els únics habitants d'aquest món

Acompanya al Tom en les seves aventures subaquàtiques i emprendràs un viatge màgic, en el que hi participen personatges imaginaris inoblidables... i al finalitzar el periple sabràs si, de debò, existeixen els nens de l'aigua.



* Voldria dedicar aquesta entrada a l'autora d'un dels blogs mes bells que he tingut la sort de descobrir: Princesa Nadie, una fada amb una especial sensibilitat que ens toca amb la seva vareta màgica i ens introdueix al món dels somnis.




7 comentaris:

elena nuez ha dit...

absolutamente mágica esta entrada, me ha encantado! gracias!!!!!

Princesa Nadie ha dit...

Querida Elisenda
No merezco tanto pero te lo agradezco sinceramente...las almas gemelas al final acaban encontrándose
Y ¿sabes qué?¡No conocía ese libro ni a ese autor!
Mil gracias por dármelo a conocer,me encantará leer esa historia
Las fotografías que muestras son realmente mágicas
Gracias ,gracias,gracias...
Un Beso

Luján Fraix ha dit...

HOLA QUERIDA ELISENDA
QUE LIBRO MÁGICO, ME ENCANTAN ESTAS JOYAS QUE NOS PRESENTAS... ES TODO TAN ESPECIAL, COMO ESTAR DENTRO DE UN SUEÑO. ASI ERAN LOS ESCRITORES, PINTORES, ILUSTRADORES DE 1800 NO?
TAN IDEALISTAS!!!

COMPARTO CONTIGO EL HOMENAJE A PRINCESA NADIE. UN ENCANTO.
BESOS

"Simonetta Vespucci" ha dit...

Querida Elisenda,que grato volver a tus rincones hermosos,tan llenos de magica sensibilidad..Tras una larga pausa necesaria me he propuesto un reencuentro conmigo misma en este medio,aun no estoy al dia pero estoy en ello.Un fuerte abrazo y recibe mi gratitud y admiracion y afecto de siempre.
He visitado tus otras "casas",blogs,y he quedado encantada con los que no conocia.
Por aqui estaremos mientras el alma necesite Belleza.
Cariños,
Ana

Luján Fraix ha dit...

FELIZ DOMINGO QUERIDA ELISENDA
GRACIAS POR ESTAR SIEMPRE CONMIGO, AMIGA FIEL.
TE DEJO MI CARIÑO Y MI ABRAZO.
UN BESO GRANDE.

PEMM ha dit...

Fantástico post,Elisenda...
Tuve la oportunidad de conocer la obra original,en una edición que contaba con unas deliciosas ilustraciones.
Desconocía la esixtencia de este trabajo,las ''foto-ilustraciones''hacen justicia sobrada a la obra...

Luján Fraix ha dit...

HOLA ELISENDA
GRACIAS POR VENIR A MI CASA, AMIGA.
RECUERDO MUY BIEN TU ENTRADA SOBRE LA CASA DE LAS HERMANAS BRONTË. ME GUSTÓ MUCHO, ERES PRIVILEGIADA AL PODER VISITAR ESOS LUGARES LLENOS DE HISTORIA Y DE ALMAS.
BESOS