HELEN ALLINGHAM

(1846-1926)

A qui  no li agrada la idea de una casa de camp petita y còmoda, amb parets de pedra daurada, sostres de palla, bigues de fusta, petites finestres i una llar de foc cremant llenya. Somnis d'un refugi humil però confortable, amb herbes aromàtiques i flors seques penjant amb petits rams del sostre, i l’aire impregnat d’olor a espígol i a pa acabat de sortir del forn. I la imatge es completa amb con un bonic jardí que ens dona la benvinguda,darrere d’una vella reixa de fusta.

(Helen Allingham, aquarel·la)

Però no sols ens atrau el lloc en sí, sinó sobre tot l’estil de vida que relacionem amb ell. Perquè en aquesta casa, dels nostres somnis hi ha temps per realitzar les labors tradicionals, como brodar, fer rams de flors, pots de melmelada, pintar, llegir  i escriure, al temps que gaudim del paisatge i dels sons relaxants i terapèutics de la natura que ens envolta.

(Helen Allingham, aquarel·la)

Aquestes son les cases que va pintar la Helen Allingham a lo llarg de tota la seva vida, intentant retratar una manera de viure que veia desaparèixer massa depressa i es, gràcies a les seves aquarel·les, que avui podem imaginar com era la vida rural, les  llars i els jardins de l’Anglaterra de finals del segle XIX.

(Helen Allingham)

La Helen es proposà d’immortalitzar aquestes cases, capturar cada detall cuidadosament, com altre artista de l’època havia aconseguit fer. Va viatjar per camps pintant exteriors amb  una paleta de només nou colors. Va intentar no idealitzar els temes en les seves aquarel·les i encara avui el seu treball es objecte d’estudi per part d’arquitectes que intenten entendre millor les tècniques de construcció d’aquella època.