Hi havia una vegada una nena que no es va conformar amb el món opresiu que li havia tocat viure i en va crear un afí al seus anhels i hi va creure tant en ell, que de gran el seu somni es va complir.
Beatrix Potter, o Helen Beatrix Potter (28 de juliol de 1866 – 22 de decembre de 1943) va ser una escriptora i ilustradora britànica de literatura infantil.
La Beatrix era la filla gran d'una família de l'alta burgesia anglesa. Tant ella com el seu germà Bertran van ser educats per mainaderes i institutrius, però en Bertran va anar mes endavant a l'escola mentre Beatriu, com era característic en l'època victoriana, va restar sola a la llar familiar, el que la va induir a crear-se un món propi ple de màgia i fantasia amb els animalons com a companya, als que observava i convertia en personatges de contes que mes tard pintava.
Als estius el seu pare llogava una casa al Lake District, districte dels llacs, i va ser allà on Beatrix va descobrir la natura i va aprendre a estimarla.
Ja de gran els seus pares la van encarregar de dirigir la casa, però ella no es va limitar a ser mestressa de cas, secretament va anant desenvolupant una personalitat que la portaria a ser una de les mes famoses i exitoses artistes de l'època.
Tot i que era una bona dibuixant i observadora, va realitzar interesants il·lustracions de botànica, no va ser admesa, per ser dona, com a estudiant als Reals Jardins Botànics a Kew. Amb tot, Potter va ser una de les primeres persones en sutgerir que els liquens tenien una relació simbiótica amb els fongs i les algues, però no va poder publicar el seu treball i va ser el seu tiet qui el va llegir davant la societat científica, de nou el ser dona li tancava les portes.
Ilustracions de botànica realitzades per Beatrix Potter a la seva juventut
Beatrix va rebutjar les propostes de matrimoni, mes que adequades segons el criteri matern, doncs ja tenia molt clar el que no volia a la vida i era sotmetres a un matrimoni i una vida social que "aniquilarien" els seus somnis.
Es va dedicar a escriure i il·lustrar els seus contes amb els que considerava els seus amics, els animalons de la seva infantesa: Perico el conill entremaliat va ser escrit al 1893 com a una carta per el fill d'una antiga institutriu que estava malalt, però de mica en mica es va convertir en un conte, al que van seguir molts altres. Amb tot no va ser fins al 1902 que va ser publicat per Fredeick Warne.
Beatrix va iniciar així una nova etapa en la seva vida que mai no havia pogut imaginar, publicant una mitjana de dos contes a l'any fins al 1910. Va ser llavors que va entrar a formar part de la seva vida Norman Warne, l' editor que va entendre la gran sensibilidad de l'artista i que va publicar tots els seus somnis. L'èxit, contra tot pronòstic, va ser immediat deixant sorpresos als seus pares, doncs va començar a tenir uns bons ingressos de les vendes.
Norman Warne
La Beatrix i en Norman van mantenir una relació sentimental secreta, ja que els pares d'ella menyspreaven a qualsevol que hagues de treballar per viure. Amb tot ella no es va deixar intimamidar i es va prometre amb ell. Però Norman va morir abans no es poguessin casar, el que la va portar a plantejarse la seva vida lluny d'aquella societat opresiva. Però no oblidem que Beatrix era una lluitadora i no es va deixar ensorrar per la tristesa de la pérdua. Aquell mateix any va comprar amb els seus diners la granja Hill Top, al districte dels llacs al poble de Sawrey, Lancashire, i si va instal·lar.
la granja Hill Top
L'any 1913, quan tenia quarenta i tres anys d'edat, Beatrix es va casar amb un vell conegut de la seva infantesa, l'advocat William Heelis passant a residir definitivament a la zona.
A partir de llavors va anar adquirint les granjes de la zona animant als seus antics propietaris a que hi seguissin vivint i treballant'hi, d'aquesta manera va preservar la natura d'aquells bells paratges que tan estimava.
Els ultims 30 anys de la seva vida els va dedicar als treballs agricoles i la cria d'ovelles, relegant a un segon terme la pintura i l'escriptura.
Amb el seu marit William Heelis
Beatrix Potter a l'entrada de Hill Top
Aquells que la van conèixer deien que era alegre, festiva i feliç. Deien que brillava i que tenia uns ulls brillants i riallers. Era creativa i sociable, una persona expresiva però alhora introvertida que es trobava incomada davant del gran públic.
Quan va morir, al 1943, va deixar al país uns 4.000 acres de terreny i 15 granjes que mes tard va heretar el National Trust.
Gràcies a la generositat d'aquesta gran dona avui podem gaudir del paisatje que la va enamorar i al que va dedicar la seva vida.
El districte dels llacs
Fa uns anys vaig realitzar un viatge de somni al districte dels llacs i vaig poder visitar Hill Top i veure aquells paratges, tal com l'artista els va conèixer.
Pintant a Crummock Water
A Hill Top, Sawrey
Lake District, al nord-est d'Anglaterra
La pel·licula Miss Potter, interpretada per Renée Zellweger reflecteix la seva vida i aquests meravellosos paratges.
I aquesta és la série de la BBC
Un cop mes he tingut el plaer de conèixer d'aprop la vida d'un gran Èsser Humà. Desitjo que us agi agradat!
I aquesta és la série de la BBC
Un cop mes he tingut el plaer de conèixer d'aprop la vida d'un gran Èsser Humà. Desitjo que us agi agradat!
6 comentaris:
Maravilloso post.Me encantó la pelicula,gracias por compartir siempre la vida y obra de seres tan excepcionales.
Un abrazo lleno de afecto y admiración.
No la coneixia, com tantes dones artístes que estan amagades a algun lloc desconegut.
gracias a las dos, es cierto hay tantas mujeres cuya obra desconocemos... pero Beatrix Potter tuvo más suerte y conoció el éxito en vida, gracias a ello pudo salvar las granjas del Lake district-
The subject matter, era and location of this entry are essence of my day dreams..
Estimada Elisenda
Quina sort haver tingut l'ocasió de visitar aquells escenaris tan bonics de la vida de la Beatrix Potter
Una abraçada
El primer de tot enhorabona per el teu treball,demostrant el fet de ilustrar allo que no coneixemt,pero que esta.M'agradat molt i espero seguir el teu blog desde avui.
Publica un comentari a l'entrada