És temps de bolets i ben de matí enfilem camí a la Seu d'Urgell i passat Organyà, trenquem a la dreta per començar a ascendir per una sinuosa carretera que ens porta a un preciós pla, la Vall de Tost, a aproximadament 1.150 metres d'alçada.
A mida que anem ascendint el paisatge és més impressionant.
Mar de núvols camí de Montant de Tost, Vall de Tost, (Alt Urgell).
El terra és humit per les últimes pluges i la molsa cobreix els vells troncs.
Petits animalons amagats entre els matolls.
Gotes d'aigua, de la pluja del dia anterior, brillen com multituds de petits diamants atrapats en una teranyina.
Contrast de colors...
La Vall de Tost
Pinzellades de colors com si d'un gran llenç es tractés.
I després de buscar tot el matí, parant per fer un bon esmorzar, aquesta és la recompensa!
I del bosc a la cistella... i de la cistella al plat!
La tardor és un bell regal que ens fa la natura abans de retirar-se a descansar. Hem de gaudir-ne amb plenitud i descobrir tots els matisos que hi puguem trobar però, sobretot, ser conscients que som molt afortunats.
7 comentaris:
Hola Elisenda
Los matices del otoño son preciosos, esos valles, lugares alucinantes que te invitan a soñar: un cuento de hadas.
Un besito querida amiga.
Preciòs Elisenda gràcies per compartir
Estrella favorable
Cuánta belleza Elisenda, como siempre gracias por compartirla, hay fotos en las realmente me emociono,trasmites mucho, no es sólo una fotografía es el amor con que están hechas
Muchos besos querida amiga
GRACIAS QUERIDA AMIGA POR VENIR A TOMAR EL TÉ CONMIGO Y POR LO BONITO DE TUS PALABRAS.
SIEMPRE TAN CARIÑOSA.
UN BESO GRANDE.
ABRAZOS.
Querida Elisenda
Tus paisajes siempre me hacen soñar,gracias por compartirlos y por permitirme acompañarte
Un Beso
I tan que ets afortunada, nena! amb la de bolets que has trobat, je, je, je ... com t'envejo. Però jo l'altre cap de setmana vaig anar a una sesshin i em vaig apuntar al samu (treball segons la pràctica zen) de buscar bolets. I en vaig trobar algún! Increible (no en trobo mai). I també vaig gaudir dels boscos a la tardor ...
I per les teves fotos no tinc paraules ...
Una abraçada ben forta!
HOLA QUERIDA AMIGA
GRACIAS POR ESTAR SIEMPRE, POR DEJARME TU HUELLA EN MI RINCON Y POR TUS PALABRAS.
UN BESO GRANDE.
PD TE QUIERO AVISAR QUE CERRÉ MI FACEBOOK, PORQUE CON 8 BLOGS MÁS EL CORREO NO PODÍA CON TODO, EL FACEBOOK ERA SOLO UN APENDICE DE MI BLOG QUE ES MI PRIORIDAD.
CARIÑOS
Publica un comentari a l'entrada