UN OASI ENMIG DE LA CIUTAT.

Vaig  nàixer al barri de Sarrià quan encara conservava els trets característics del poble que havia estat abans d’anexionar-se a la ciutat de Barcelona al 1.921. 

Els sarrianencs quan volíem anar al centre de la ciutat agafàvem el tren que comunicava el poble amb la ciutat des de 1851 i demanàvem un bitllet a "Barcelona", costum que mantenim molts.

Avui Sarrià ja no és un poble, però conserva un caire especial de barri, i si et passeges pels seus carrers pots observar aquelles casetes característiques del poble i que avui han renascut després de ser restaurades.

Però avui us vull ensenyar un bonic i amagat racó.

 

Endinsant-me per un dels seus carrers  vaig descobrir una petita plaça sense sortida, on els seus veïns conserven el bell costum de tenir flors al carrer.

Vaig veure una dona que cuidava amorosament les flors de davant casa seva i li vaig expressar la meva admiració i ella, tot somrient, em va contestar que les flors hi són per gaudir-ne qui les cuida i aquell que les admira.

fa

 Cases pintades de diferents colors amb la llenya apilada front la casa i uns llimoners plantats dins unes tines de fang. 

És molt bonic descobrir senzills racons plens de bellesa enmig de la ciutat, és com si el temps s'hagués detingut en aquest indret.

Desitjo que us hagi agradat!