Charlotte, Emyli i Anne Brontë
Yorkshire, terra de les germanes Brontë.
Poc puc aportar a tot el que s’ha dit de les germanes Brontë, però si voldria afegir petits matisos ja que fa uns anys vaig tenir la sort de poder fer la ruta de les germanes Brontë i visitar la seva casa al poble on residien, Haworth, d'on el seu pare n’era rector.
El poble de Haworth i els seus carrers plens de flors.
Sempre he sentit, he llegit i he vist, en diferents versions de pel·lícules, que els germans Brontë van dur una vida trista I reclosa sota el domini, gairebé tirà, del seu pare. Quan vaig visitar la seva casa museu, a Haworth, em vaig quedar sorpresa al veure per dins la casa i la lluminositat de les estances.
Em van explicar que lluny del que teníem entès, el seu pare sempre va induir a les germanes a escriure i ampliar la seva cultura, i que la teoria de que estaven mal nodrits per mancances i privacions també era errònia, doncs diferents proves d’ADN de restes de cabells de les germanes, havien demostrat el contrari, que duien una dieta sana.
La casa familiar de la família Brontë.
Em van explicar que lluny del que teníem entès, el seu pare sempre va induir a les germanes a escriure i ampliar la seva cultura, i que la teoria de que estaven mal nodrits per mancances i privacions també era errònia, doncs diferents proves d’ADN de restes de cabells de les germanes, havien demostrat el contrari, que duien una dieta sana.
Sala d'estar on les germanes escrivien i hi passaven moltes estones llegint i intercanviant les seves impressions i idees.
Veient la sala d’estar on es reunien per escriure i intercanviar diferents parés, i fer les diferents rutes per veure els indrets per on les germanes feien llargues passejades i s’inspiraven per les seves obres, em va dur a preguntar-me, el perquè de tan errònia història.
Un cop més em van explicar que quan va morir la Charlotte, l’ultima de les germanes Brontë, se li va encarregar a una bona amiga de la família que escrivís la vida de les germanes, però en aquells temps imperava el “romanticisme” on s’encalçava el perfil de personatge malat, joves tísics, amb una vida plena de penúries i privacions i, si podia ser, que morissin joves.
Va se d’aquesta manera que la vida de la germanes Brontë va ser explicada sota el prototip del romanticisme de l’època i , fins ara, no s’ha modificat.
Al “Brontë Trail", Enshaw Knoll, ruta a peu, fins al Wicoller country Park, on trobem les runes de “Top Withins”, al final del trajecte, que van inspirar a Charlotte Brontë per escriure Jane Eyre.
Escultura de les tres germanes al jardí de la seva casa-museu.
Cementiri adjacent a la casa parroquial, actualment molt visitat i amb rutes turístiques temàtiques.
Parròquia on treballava el sr. Brontë.
Diferents imatges de la casa de la família Brontë i rodalies.
Un cop més em van explicar que quan va morir la Charlotte, l’ultima de les germanes Brontë, se li va encarregar a una bona amiga de la família que escrivís la vida de les germanes, però en aquells temps imperava el “romanticisme” on s’encalçava el perfil de personatge malat, joves tísics, amb una vida plena de penúries i privacions i, si podia ser, que morissin joves.
Va se d’aquesta manera que la vida de la germanes Brontë va ser explicada sota el prototip del romanticisme de l’època i , fins ara, no s’ha modificat.
Diferents imatges del paisatge dels erms, plens de brucs, que tant van inspirar els llibres de les germanes Brontë.
Al “Brontë Trail", Enshaw Knoll, ruta a peu, fins al Wicoller country Park, on trobem les runes de “Top Withins”, al final del trajecte, que van inspirar a Charlotte Brontë per escriure Jane Eyre.
El Brontë Trail, com podeu veure és un preciós camí que et porta, pel mig de la natura, fins al Wicoller country Park.
Aquesta casa va inspirar Jane Eyre i les runes que queden després del tràgic incendi.
Just al davant de la casa e´s troba un bonic estany amb ànecs i cignes.
Be, voldria fer un petit homenatge a aquestes grans escriptores que van saber fer volar la seva imaginació i nodrir-la dels bells paisatges de Yorkshire, i convertir-ho en belles històries que encara avui ens fan somiar.
“Si ,mis días corren veloces a su fín; esto es todo lo que pido: En vida y muerte un alma libre… y valor para aguantar.”
“Como quiera que estén hechas nuestras almas, ambas,
la tuya y la mia, son la misma.
Emily Brontë
Desitjo que us hagi agradat!
*Fotografíes Elisenda Ortega
9 comentaris:
QUERIDA ELISENDA,HAS CREADO UNA ENTRADA REALMENTE INTERESANTE Y HERMOSA,ADEMAS DE MUY BIEN DOCUMENTADA,TODO UN FORMIDABLE REPORTAJE SOBRE UNAS VIDAS QUE NOS FASCINAN Y QUE TAL COMO DESVELAS NO ERAN EXACTAMENTE COMO CUENTAN SUS LEYENDAS,UNA VEZ MAS LA REALIDAD SUPERA LA FICCION,ME HA SORPRENDIDO A MI TAMBIEN,ES INCREIBLE CUAN POCO SABEMOS REALMENTE DE TANTAS PERSONAS FAMOSAS..SIEMPRE PREVALECERA LA PUNTA DEL ICEBERG,MODIFICADA AL ANTOJO DE LAS MODAS O ESQUEMAS,PERO POR SUERTE LA VERDAD NO ESTA DEL TODO OCULTA A LOS SERES QUE SABEN BUSCARLA..
GRACIAS DE TODO CORAZON POR ESTE RECORDATORIO TAN ESPECIAL QUE COMPARTO CON ADMIRACION Y DISFRUTE.
CON AFECTO,
ANA.
Estimada Elisenda, gracias per regalar-nos i apropar-nos aquestes precioses imatges del món de les germanes Bronte. Una cosa es imaginar-se l'univers en el que van viure i van crear pero veure'l en primera persona deu ser fantàstic.
Ei Elisenda, de moment només li he pogut fer un cop d'ull. Però poses unes fotos PRECIOSES!! M'ho miraré amb més calma.
Abraçada.
Gracies pels vostres bonics comentaris, no sabeu quant els aprecio. Ana, tienes mucha razón la historia nos llega tan modificada y alterada, depende tanto de quien nos la explica y cómo la interpreta... cuantos personajes nos llegan "deformados" ¿no? Yo tuve la suerte de compartir esta información y ver, en primera persona, los paisajes, su casa y los páramos, y desde entonces sus obras han cobrado un nuevo interés para mi. Un abrazo, una abraçada a tots!
Querida Elisenda
Qué paisajes más mágicos,son la inspiración ideal para esas maravillosas novelas.Las he releído varias veces pero hace tiempo que no lo hago ,quizás a llegado de nuevo el momento
Una entrada fantástica,me encantó pasearme por ella...
Un Beso
Fantástico post,de veras.
Como en otros tantos casos,la realidad se distorsiona hasta dar forma a la leyenda,es un hecho comprobado el que la enfermedad en el periodo romántico,vendía...
Felicidades también por las fotos con las que ilustras la publicación,son formidables...
Gracias a los dos, Princesa Nadie y PEMM, por vuetros comentarios, me alegra que los compartais conmigo y que mi entrada haya inspirado comentarios interesantes como los vuestros. Un abrazo!
QUE MARAVILLA QUERIDA ELISENDA
SIEMPRE CREIMOS UNA HISTORIA QUE NO ERA VERDADERA.
EL SITIO DONDE VIVIAN PARECÍA UN PARAISO, LEJOS DEL LUGAR GRIS QUE SE COMENTA.
GRACIAS POR TRAERNOS TANTA INFORMACION Y POR DARNOS A CONOCER LA VIDA DE ESTAS NIÑAS QUE, SEGÚN LA HISTORIA, FUE TERRIBLEMENTE TRISTE. DE HECHO, FALLECIERON JOVENES Y ENFERMAS.
TÚ NOS HAS MOSTRADO LA OTRA CARA, LA AUTÉNTICA.
BESOS
GRACIAS ELISENDA POR TUS COMENTARIOS EN MIS SITIOS. ERES GENEROSA AMIGA, LO VALORO MUCHO.
BESOS Y ABRAZOS.
CARIÑOS MILES.
Publica un comentari a l'entrada