divendres, 10 de febrer de 2012

DOROTHEA TANNING, una vida llarga i plena de creativitat fins al final dels seus dies.

 Mor l'artista Dorothea Tanning als 101 anys d'edat  a Nova York. El seu gran mèrit ha estat ser una gran pintora, escriptora i poeta, malgrat  ser considerada sempre  la dona del gran pintor Max Ernst, però a més a més ha viscut una vida llarga però sobretot "plena"


Dorothea Tanning va néixer al 1910 a Gelesburg, Illinois, i va estudiar pintura a Chicago abans de traslladar-se a Nova York on va conèixer, al 1942, a Ernst amb qui va viure fins a la seva mort.


 Tot i que va dedicar la seva vida a la pintura i l'escultura, als últims anys de la seva vida els va dedicar a l'escriptura i va publicar, poc abans de complir els 101 anys, el seu segon llibre de poemes, "Coming to That"-

"Soc pintora, il·lustradora, escultora i escriptora. La meva formació és autodidacta, doncs només vaig fer un curs de dos setmanes ala Chicago Academy of Art. 
Tot i que he estat una pintora surrealista, i molt lligada a aquest moviment, crec que aquest va morir als anys cinquanta, pel que no vull que la meva persona quedi estancada, em fa sentir com un “fòssil”, vull anar evolucionant en totes les facetes creatives en les que estic plenament involucrada.”


La seva obra pictòrica va anar evolucionant cap a l'estil abstracta en les últimes dècades de la seva vida, com a poesies visuals. 






 “Els meus nervis potser estan arrelats en lo tràgic, però les seves extremitats riuen."

Us deixo amb dos vídeos de l'obra d'aquesta gran artista.




Per a més informació podeu visitar la web de l'artista: http://www.dorotheatanning.org/life-and-work.php

7 comentaris:

Sandra Ferrer ha dit...

No coneixia aquesta dona pero m'ha encantat la petita representació de la seva obra que ens has deixat. Moltes gràcies

Sandra Ferrer ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Princesa Nadie ha dit...

Querida Elisenda
Me encanta venir a tu blog porque siempre encuentro algo interesante para mí pero me enfrento con un problema ,el traductor no funciona y no llego a entender el texto en su totalidad...
De todos modos visitarte siempre es un verdadero placer
Mis entradas serán más espaciadas pero seguiré estando ahí y el 14 de cada mes no faltaré a la cita
Un Beso

Sandra Ferrer ha dit...

Elisenda, et contesto aquí per assegurar-me que reps el missatge. No sé eprquè però hi havia dos comentaris teus al meu bloc marcats com Spam. Ja els he desbloquejat. Ja m'havia passat altres vegades amb altres cometnaris . No séperquè passa però et demano disculpes.Quin rotllo això de la informàtica! M'encantaría poder assistir a la presentació del llibre pero a les 8 es tardíssim per mi que visc a més de mitja hora en tren de BCN i tinc dos petits. PEro m'hagués encantat anar i coneixer't en persona. Una abraçada

Elisenda Ortega Matas ha dit...

Princesa Nadie, siento que no te funcione bien el traductor, espero que sea pasajero y puedas continuar visitándo mi blog como yo disfruto el tuyo. Sandra, comprenc que amb nens petits i lluny no puguis ni pensar-hi,només tu notificava per si de cas.. de tota forma el llibre està bé i si puc baixar ja ten faré cinc centims. A mi tapoc em funciona gaire bé la questió dels comentaris i no sempre en puc deixar, com m'agradria, però sempre segueixo el teu blog. Una abraçada molt forta a les dos!

"Simonetta Vespucci" ha dit...

Querida Elisenda,gracias como siempre por compartir vidas y obras maravillosas a la par de humanas,como la de esta artista,la cual me recuerda inevitablemente a la gran Leonora Carrington.
Dificultades con Internet y muchos quehaceres me mantienen alejada de este espacio virtual pero siempre agradezco y disfruto saber de ti por tus visitas y tus publicaciones.
La Belleza perdura,tienes mucha razón,como el perfume de la rosa..
Un gran abrazo y todo lo mejor ahora y siempre!
Ana.

Elisenda Ortega Matas ha dit...

Simonetta, me alegra reencontrarte, y espero que las dificultades tecnológicas - a mi me suce demasiado amenudo - no te impidan conectarte y continuar con tus bonitas e interesantes entradas. Un abrazo!