dilluns, 27 de febrer de 2012

Lucy Maud Montgomery: la magia de la imaginació

Lucy maud Montgomery, o Maud, com li agradava que l'anomenessin, va nèixer a un petit poble de Clifton, illa del Princep Eduard (Canadà) al 1874, i aquest meravellós indret va ser l'escenari de les seves obres.
Maud als deu anys era una nena llesta, amb ànsies d'aprendre i un gran amor pels llibres, sempre contra l'opinió dels seus avis - amb qui vivia des  que va quedar orfe de mare als 21 mesos- i que només aprovaven la lectura cristiana.
Era una nena molt imaginativa que donava nom a totes les coses que l'envoltaven, com els arbres de l'hort dels seus avis, i és va inventar una amiga imaginaria amb qui compartia les seves fantasies. 

Al 1911 va morir la seva avia i és va poder casar amb Ewan Macdonal, un pastor presbiterià amb qui s'havia compromés d'amagat anys abans.
Tot i no ser un núvia jove, segons els cànons de l’epoca, és va arrepentir del pas donat ja des de el primer moment, doncs, com ella mateixa va escriure al seu diari, volia ser lliure i casada és sentia empresonada i sense esperança. Al seu interior hi havia una dona que és revelava als cànons establerts per la societat de l’epoca i no reconeixia al seu marit com a “amo i senyor”.


Va escriure la sèrie d'Anvolea, la d'Emily i nou novel·les més i un llibre de poesia, a més de 500 relats curts i 500 poemes que va publicar en diferents revistes.



Lucy Maud Montgomery, va plasmar en els seus personatges els seus sentiments, l'amor per els paisatges de la seva estimada illa del Princep Eduard i les seves ànsies de llibertat.





Paisatges de l'illa del Princep Eduard i de la casa que va inspirar Teules Verdes.
En els seus meravellosos llibres podem llegir pensaments profunds com aquests:

Estic tan contenta que la meva finestra miri cap a l'est! És tan bell veure arribar l'albada pel damunt els pujols brillant i travessant  les punxegudes copes dels avets! Cada matí és nou i sento com si la meva ànima és banyés en aquests primers rajols del sol.

Si un petó es pogués veure, crec que és semblaria a una violeta.


Les violetes són petits retalls de cel que cauen quan els àngels tallen els foradets per on brillen les estrelles.


Em penso que l’estel del vespre és un far on viuen les fades.(...) Penso que després que s’ha posat el sol, un àngel camina sobre el món...un àngel alt, blanc amb ales platejades...i canta a les flors i als ocells perquè s’adormin. Els nens també poden escoltar-lo si el saben sentir.

Allà a baix, al rierol...aquest tronc vell verd i molsós amb l’aigua que hi corre per sobre i aquest feix de raigs de sol que cau justament contra ell i se submergeix dins del toll. Oh, és el poema més bonic que he vist!(...) El veritable poema és l’ànima que hi ha en ell...i aquest tros tan bonic és l’ànima d’un poema no escrit. No és veu una ànima cada dia... ni tan sols la d’un poema.


Des que tenia ús de raó, l'Emily sempre havia pensat que estava molt a prop d'un món de meravellosa bellesa. Entre aquest i ella només hi havia una prima cortina; però mai podia descórrer la cortina, tot i que de vegades, durant un moment, el vent l'agitava i llavors era com si podés veure el regne que hi havia a l'altre costat i sentía una nota de música celestial. 
 Aquell moment arribava en rares ocasions i desparexía ràpidament, deixant-la sense alè per la seva bellesa. 
(...) Sempre quan li arribava aquell “centelleig”, l'Emily sentia que la vida era  meravellosa i misteriosa alhora, i d'una bellesa eterna.

Bris d'herba congelada sota els seus peus, eren com de vellut. 


El vell avet, ple de molsa i mig mort, sota el que es va aturar un moment per mirar el cel, era una columna de marbre del palau dels déus; els distants pujols en ombres eren les muralles de la ciutat de somni.


 I com a companys, ella tenia a totes les fades del camp, doncs aquí podia creure en elles. Les personetes menudes verdes de l'herba, els elfs dels joves avets blancs, els follets del vent i de les falgueres silvestres i dels cards. Aquí podia succeir qualsevol cosa, qualsevol cosa podia tornar-se realitat.

Si no heu llegit els llibres de Lucy Maud Montgomery i teniu ganes de somiar, us recomano un retorn al món de la il·lusió de la ma de l'Emily la de Lluna Nova i de l'Anna la d'Anvolea.

Desitjo que us hagi agradat!

6 comentaris:

Sandra Ferrer ha dit...

Estimada Elisenda, m'has fer retornar a la meva juventut. M'encantava l'Anna de las tejas verdes! (jo ho veia en castellà) però no tenia ni idea que tingués un origen literari. GRàcies per presentar-nos a aquesta dona tan excepcional

Elisenda Ortega Matas ha dit...

Sandra, jo també veia Anna de las Tejas Verdes i m'agradava molt (de fet encara ara me les miro per Nadal amb la meva filla), però els llibres me'ls he llegit moltes vegades, i els de l'Emily encara em van agradar més. Una abraçada!

Princesa Nadie ha dit...

Querida Elisenda
Sin entender del todo el catalán he sido capaz de sentir todo lo que has querido transmitir
Admiro profundamente a Lucy M. Montgomery y a Ana de las Tejas Verdes ,esa niña soñadora que alcanza sus sueños rodeada de encantadores paisajes
Gracias por hacerme pasar de nuevo un rato madravilloso en tu blog
Un Beso

Elisenda Ortega Matas ha dit...

Querida Princesa Nadie, gracias a ti por tu comentario, ya sabes lo que valoramos los que escribimos en un blog- los comentarios de nuestros seguidores. Es magnífico poder expresarte a través de un medio que da alas a tu imaginación, pero no es sólo eso, es un intercambio de ideas y de opiniones que valoro mucho. He probado con el traductor de google que tengo al inicio de mi página (arriba izquierda) y aunque no es totalmente perfecto veo que si traduce mucho de la esencia, siento que no te funcione debidamente. Un gran abrazo!tedounce ketiní

Luján Fraix ha dit...

HOLA QUERIDA ELISENDA
LA VERDAD ES QUE ME HAS SORPRENDIDO CON ESTA NIÑA.
QUE BELLEZA INTERIOR, QUE ALMA HERMOSA.
HOY EN DIA NO EXISTE GENTE ASI TAN PURA DE CORAZÓN, TAN LIBRE, TAN AUTÉNTICA.

MIL GRACIAS POR ESTA ENTRADA.
VOY A PASAR A LEER LUEGO LA PUBLICACION SOBRE HELLEN, HE LEIDO ALGO Y ES UNA PERSONA ESPECIAL TAMBIÉN.

BESOS

Siddharta ha dit...

Precioses fotos i textes, tot plè de poesia! Magnífic, Elisenda.

Petons!