YENTL. La lluitar pel saber.

Al 1983 Barbara Streisand va dur a terme un gran projecte, va produir, escriure, dirigir, i interpretar el paper protagonista de Yentl, una jove jueva, filla d'un rabí que es fa passar per home per poder estudiar en una escola en la que les dones eren vetades.
Era el primer cop a la història que una pel·lícula era escrita, dirigida, produïda i interpretada per una sola persona i, tot i que només va rebre un Oscar a la millor banda sonora, va ser molt reconeguda amb diversos premis, com els Globus d'Or.

És una magnifica pel·lícula i una gran historia que si no heu vist us recomano. Jo em quedo amb dos moments màgics que vull compartir amb vosaltres, quan en mig de la nit i tota sola, es dirigeix al seu pare per que li doni forces per la gran tasca que vol dur a terme, i, al final de la pel·lícula, quan canta una fantàstica cançó per explicar-nos com va començar el seu anhel per saber.

Fragment de la cançó "Papa, Can you hesr me"

I aquest és el magnífic final


Diguem on, on està escrit qui he de ser? I que no puc fer res...

Tot va començar el dia que vaig descobrir que des de la meva finestra només podia veure un tros de cel.
Vaig sortir fora i vaig mirar a meu voltant. No m'hauria imaginat mai que fos tan immens, ni tan alt.
Ha arribat l'hora de provar les meves ales. Tot i així, sembla que podria caure en qualsevol moment.
He sentit les coses mes increïbles... coses que no t'imagines si no has volat mai.
Tot i que es mes segur quedar-se a terra, de vegades en el risc es troba el plaer mes gran... tan se val on vagi, tindré records que podré evocar, però també hi haurà més preguntes i més coses per creure.
Com més visc, més m'adono del poc que sé. Cada passa que faig, cada pàgina que passo, cada milla que faig, em diu què em falta per recórrer.
Que te de dolent voler-ne més?
Si saps volar, aleshores elevat amb tot el que hi ha.
Per què conformar-se només amb un tros de cel?
Papa puc veure't, papa puc sentir-te. Papa mira com volo!
YENTL