dimarts, 15 de novembre de 2011

LA PARET

Sovint la vida construeix parets que ens ho dificulten tot. En les nostres mans està buscar-hi escletxes per on deixar passar la llum. 
És aquell dit que ens diu que quan una porta es tanca, una finestra s'obre

Tinc una tieta de 86 anys a la que fa poc vaig visitar; en un moment donat vaig mirar per la finestra del menjador i vaig veure un arbre immens que em va sorprendre, no el recordava tan gran.
Llavors ella em va explicar com un dia, ja fa molts anys, van construir una paret al jardí de la seva casa i aquell bonic paisatge que li alegrava la vista va desaparèixer rera ella. Ara només hi veia una paret que amb prous feines deixava passar el sol. 
Però un dia el vent va dur un inesperat regal: una llavor i, amb el pas dels anys, un immens arbre s'ha erigit en mig del no res. 
Ara des de la finestra veu un esplèndid arbre i l'alegria que aquest li proporciona l'ha portat a escriure aquest poema que avui comparteixo amb vosaltres.

Quan miro per la finestra
i vull contemplar el verd
penso: llàstima que hi fessin
aquesta paret….

Abans sí que contemplava
un bosc petit però espès
la verdor era variada
però, que hi podem fer!

Ara, una mica consolada,
per que el vent em va fer arribar
una llavor, que, ignorada,
uns quants anys es va quedar.

L’he vist créixer vora mèu
any, rere any,
aquest arbre tant esvelt
que mel puc mirar i pensar:
que és bonic veure la vida
representada en ell,
abans res no hi havia
on  ara hi està plantat.

I que una llavor petita
m’hagi fet aquest regal!

Quan el vent ses branques baixes
fa amb força bellugar,
sembla que cap a mi empenyin
per què les pugui abraçar!
              
                           Anna Maria Matas "L'arbre i la paret"
                           (Novembre 2011)


Per cert, l'arbre que el vent va portar és un Cercis siliquastrum, més conegut com "l'arbre de l'amor".
Espero que us haigi agradat!


9 comentaris:

"Simonetta Vespucci" ha dit...

Palabras de esperanza,del alma sorprendida ante el Milagro:la Naturaleza es más fuerte que todos los muros:metáfora de la vida misma y sus retos.
Me ha encantado esta entrada,sencilla y hermosa,como un Arbol...
Un gran abrazo,y otro para tu inspirada tía,que ha de ser seguramente una gran mujer.Sin dudas,el Arte y la Sensibilidad te vienen de familia :)

Sandra ha dit...

Què maco Elisenda. M'ha encantat

Luján Fraix ha dit...

EL MILAGRO DE LA NATURALEZA NOS SORPRENDE SIEMPRE, ES FUENTE DE ESPERANZA, DA VIDA, ENERGÍA Y VITALIDAD.

ME ENCANTA "EL VERDE" SIEMPRE ME GUSTÓ TENER JARDIN Y PATIOS LLENOS DE PLANTAS, ME DAN ALEGRÍA, OXIGENO...

ES CONMOVEDOR EL RELATO CON LA SIMPLEZA DE UN ALMA GRANDE Y DE UN CORAZÓN QUE NECESITA UNA CARICIA.

BESITOS

Maria Cristina ha dit...

Eli, et felicito per resaltar amb aquesta presentació la sensibilitat que es descobreix en aquests versos, tant sols tu ho pots fer.
Tieta enhorabona i continua tant inspirada, il·lusionada i activa, així et volem veure sempre els que t'estimem.

Fina ha dit...

HAS SAPIGUT EXPLICAR LA EMOCIO I LA DELICADESA DEL PENSAMENT DE L'ANNA MARIA ,ES BONIC QUE SE SENTI COMPRESA I ESTIMADA
CELEBRO QUE L'HAGIS INCORPORAT EN EL TEU BLOG TAN BONIC

Luján Fraix ha dit...

ELISENDA TODO MI CARIÑO
FELIZ FIN DE SEMANA.
QUE LO PASES BONITO CON TUS AMORES.

BESOS

Elisenda Ortega Matas ha dit...

Gràcies a totes pels vostres bonics comentaris de part meva i, de ben segur, de l'Anna Maria. Petons!

Princesa Nadie ha dit...

Querida Elisenda
Me sabe mal venir a tu blog y no poder leer tus palabras ,hoy el traductor no funciona...puedo entender algo pero una gran parte del texto se me escapa
Encantada de verte
Un Beso

Elisenda Ortega Matas ha dit...

Siento que el traductor no funcione, espero que la próxima vez lo haga - generalmente funciona pués yo también puedo acceder a blogs que de lo contrario me perdería.. - Gracias por tu visita y un abrazo!