ELISABET PEDROSA

Avui s'han concedit els premis a la solidaritat organitzat per la ONZE, no puc per més d'alegrar-me pels guardonats, entre ells Elisabet Pedrosa.
Els que seguiu el meu blog ja sabeu que m'agrada "reivindicar" a personatges oblidats per la història però també m'agrada parlar de persones especials, que deixen petjades a seguir com a Éssers Humans.
Avui voldria parlar de l'Elisabet Pedrosa i del seu magnífic llibre "Criatures d'un altre planeta" (en versió catalana i castellana).

Aquesta és la Gina, la filla de la Elisabet. A la Gina li van diagnosticar el síndrome de Rett, una malaltia neurològica molt invalidant que faria que la Gina mai no caminés, ni parlés i no seria mai autònoma. La Elisabet va decidir d'iniciar un dietari que va desembocar en aquest meravellós llibre que ens condueix per un món ple d'emocions - tristes i alegrés - però que, sobretot, ens ensenya el que pot l'amor i com aquest ho capgira tot fins al punt de veure a la Gina com un esperit pur, que ha vingut a aquest món a estimar i ser estimada.

Amb el llibre de l'Elisabet Pedrosa  realitzem un viatge a través del dolor que es transformarà finalment en una gran oportunitat per reformular-se i convertir la discapacitat de la filla en un gran sí a la vida.

"No és que la Gina estigui malalta, si entenem malaltia com un estat puntual de crisi, amb febre, infecció, etc. Més que una malaltia ella és com un ésser d'un altre planeta. En el seu planeta la gent, les persones, les nenes, no necessiten caminar, perquè hi ha gravetat zero i es traslladen volant. Per tant, les cames, com que no són útils, han deixat de funcionar; hi són per aixecar-les, sentir pessigolleig o carícies, no pas per caminar. Les mans també han deixat de funcionar perquè en aquest planeta amb les mans el que es fa és el moviment de les papallones; són mans de papallones i van d'una banda a l'altra buscant boniques i etèries flors. En aquell planeta sense gravetat la veu no se sent, i com que no se sent, parlar no ée cap sentit. per aquest motiu les nenes del planeta de la Gina han desenvolupat el llenguatge dels ulls, un llenguatge més poderós que el de les paraules perquè és transparent, sincer i bàsicament impregnat d'emocions, d'estimació.
La Gina va néixer en aquell planeta estrany, no sé si de la nostra mateixa galàxia o d'alguna més llunyana. I per equivocació o per atzar en va caure - o potser va saltar a la "dimensió desconeguda" - i ha vingut a la Terra. I, equivocadament, aquí la titllem de malalta, quan al seu planeta ella és normal. I si jo mateixa, qui us escriu, anés a parar en aquell planeta potser també em considerarien malalta, simplement pel fet de ser diferent."


Us convido a conèixer a l'Elisabet Pedrosa i a la Gina, a somiar, plorar i riure amb elles i, sobretot, a conèixer un esser pur que, com a tants, ha vingut a aquest món a estimar i a ensenyar als demés el que es l'AMOR.

Elisabet Pedrosa

"Creiem que havíem vingut a aquest món a patir, i resulta que hi pot haver una alternativa, i que sóm part d'un tot meravellós que ens connecta amb la màgia del món, la màgia que vaig descobrir un dia en els ulls de la meva filla".