dimecres, 21 de setembre del 2011

LES BEGUINES: LES MÍSTIQUES MEDIEVALS

Avui vull fer un homenatge a unes dones, per a molts desconegudes, que fa prop de mil anys es van atrevir a crear un espai en la seva societat en el que encaixar, rebel·lant-se contra les normes patriarcals i eclesiàstiques establertes.




Beguinatge de Bruixes.


El de les beguines és un moviment que neix a les darreries del segle XII en un àmbit geogràfic concret, Flandes –Brabant– Renània, que s’estén amb rapidesa cap al nord i el sud d’Europa, i al si del qual hi trobem dones de tot l’espectre social, el desig de les quals és el de menar una vida d’espiritualitat intensa, però no de forma claustral, com estava establert socialment, sinó plenament inserides a les ciutats aleshores emergents.

Entre els segles XI al XIV l’occident medieval va viure tot un seguit de transformacions de caire sociocultural, econòmic i espiritual que ens permeten connotar aquest període apassionant. Dins de l’àmbit de l’espiritualitat aquestes transformacions van tenir com a protagonistes els laics i les laiques de tots els estrats socials. Ells i elles protagonitzaren una autèntica rebel·lió contra el poder establert i, per tant contra l’Església, a la qual acusaven de tenir un gran poder temporal, tot allunyant-se dels ideals evangèlics.

Van dedicar la seva vida a la defensa dels desemparats, dones, nens, ancians, pobres i malalts i van dur a terme una gran labor intel·lectual que just ara comença a conèixer-se, tot i que en la seva època si la va conèixer el Papa Clement V que al concili de Viena va decretar: " s'ha de prohibir definitivament la seva manera de viure al marge de l’Església de Deu". 


Amb tot no va ser fàcil eradicar-ho doncs el moviment ja s'havia estès per França, Catalunya, Mallorca, Holanda, Baciera, Renania... i la societat les veia com a "mestres de vida" sent molt admirades pels seus contemporanis.

Beguinatge de Bruixes

Resclusatge, beguinatge o beateri són alguns dels noms que designen aquest espai material en què habitaven les beguines o recluses i que podia adoptar formes i dimensions diverses, ja que tant podia tractar-se d’una cel·la, una casa, un conjunt de cases o una autèntica ciutat dins de la ciutat, com ara els grans beguinatges flamencs, declarats Patrimoni de la Humanitat l’any 1998.

Tots ells, però, representen una mateixa realitat: un espai que no és domèstic, ni claustral, ni heterosexual. És un espai que les dones comparteixen al marge del sistema de parentiu patriarcal,  i que resta obert a la realitat social que les envolta, en la qual i damunt de la qual actuen.

Així, les beguines, amb la seva pràctica de vida, van conciliar l’acció i la contemplació, els dos vessants de l’espiritualitat que els eclesiàstics havien presentat sempre com a contraposats. Per a elles ambdós conceptes van esdevenir els rostres d’una mateixa moneda.


L’espiritualitat de les beguines és individual i solitària: cerquen la unió amb Déu —que elles identifiquen amb l’Amor— excloent-hi la intermediació imposada dels clergues i, molt sovint, fora de tota cerimònia litúrgica.


Alhora, però, aquest vessant místic anava acompanyat d’una notable activitat assistencial, especialment vers els sectors més desvalguts: pobres, malalts i presos, ajudant les dones en el part, tenint cura i ensenyant la lletra a algunes nenes, etc.

Elisabet Cifre

En l’àmbit de la docència, cal parlar d’una dona especialment potent: Elisabet Cifre (1467–1542), beguina de Palma de Mallorca, la vida de la qual basteix ponts entre dues èpoques, la medieval i la moderna. Quan el 1510 es va fundar una escola per a nenes anomenada la Casa de la Criança, de la qual les fonts diuen que Elisabet n’és la mare, en va assumir la direcció fins a la seva mort. El prestigi i la veneració de què gaudia eren tan grans, que fou enterrada a la catedral de Palma, on encara roman, i la seva memòria va perdurar fins l’any 1931 a través de la festa que se celebrava el 3 de maig en honor al Sant Crist d’Elisabet Cifre.

Fou precisament l’acció lliure d’aquestes dones, que interpretaven i predicaven en llengua materna les Sagrades Escriptures, el que va aixecar de vell antuvi els recels dels jerarques de l’Església. Així, moltes d’elles van patir sospites i persecucions de la Inquisició que les va obligar a renunciar al seu tipus de vida obligant-les a entrar dins les comunitats religioses, o fins i tot  algunes, com és el cas de la francesa Margarida Porete,  foren cremades com a heretges.

Amb tot, algunes és van refugiar al nord d'Europa on un nou moviment religiós, al marge de l’Església de Roma, començava.


Vosotros que leeréis en este libro
si lo queréis entender bien
pensad en lo que diréis,
pues es duro de comprender:
os hará falta humildad
que de ciencia es tesorera
y de las otras virtudes la madre.

Teólogos y otros clérigos
no tendréis el entendimiento
por claro que sea vuestro ingenio
a no ser que procedáis humildemente
y que amor y fe juntas
os hagan superar la razón,
pues son ellas las damas de la casa"  (13).

Francesca Margarida Porete
(El espejo de las almas simples, Margarida Porete, Ed. Siruela)

Margarida Porete






Vaig tenir la sort, fa uns anys, de poder visitar el beguinatge de Bruixes i percebre la seva calma i submergir-me en aquest món, sentint-lo encara vigent.


*Fotografies: Elisenda Ortega

16 comentaris:

Ana A.L.P ha dit...

Un excelente y muy interesante articulo.Gracias por compartir tu Saber.

Elisenda Ortega ha dit...

Gracias Simonetta. las beguinas fueron unas mujeres muy avanzadas a su época que brillaron e iluminaron a sus contemporáneos, pero que pagaron - muchas - un alto precio por ello, como tantos otros fueron victims de la intolerancia el miedo y el abuso de poder.
A mi también me ha gustado mucho tu últimaa entrada, pero he intentado, cuatro veces, dejar un escrito y no hay manera, cosas de la tecnología que se me escapan. Pero quería que supieras que he disfrutado mucho conociendo a estas artistas. Un abrazo!

gemma ha dit...

Que bonic Elisenda, sempre disfruto molt llegint els teus articles.

Elisenda Ortega ha dit...

Gràcies Gemma, m'alegra molt saber-ho. Petonets!

Baruk ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Fina ha dit...

Hola Elisenda, el pensar i l'espiritualitat d'aquestes dones tant sàbies i avançades, es actualment vigent. Pot ser que el sue sacrifici d'aleshores ens hagi servit per l'avenç que ara tenim.

Elisenda Ortega ha dit...

Gracias baruk, es un placer. Fina, tens rao, però em temo que encara avui la majoria no sap qui eren, i l'esglèsia te massa feina en demanar perdó -s'acomula la feina. Però sens dubte elles ja eren "éssers humans" complerts.

Ana A.L.P ha dit...

He leido que las Beguinas se inspiraron mucho en la vida e ideales de Hildergard von Bingen,la famosa mística,considerada una de las primeras "feministas" y renovadora del papel de la mujer en la iglesia,etc..
Hablo de ella en mi blog.Es un personaje fascinante.Te recomiendo el libro "La mujer de las nueve lunas",de Carmen Torres Ripa,basado en ella.
Un abrazo!!!

Elisenda Ortega ha dit...

Gracias Simonetta. Ya he leido el libro y escuchado la música que compuso Hildergard y, realmente, me parece un gran personaje que además tuvo la fortuna de morir de edad avanzada, cosa que no sucedió con muchas de sus seguidoras beguinas. Un abrazo!

Elisenda Ortega ha dit...

De hecho Simonetta, la primera imagen de esta entrada es de Hildergad..

Siddharta ha dit...

Ei elisenda, durant molts dies no he pogut visitar el teu blog. Ara he fet un cop d'ull molt ràpid i aquest cap de setmana -- si puc, tenim una vida una mica complicada -- el miraré amb calma. Veig que promet, em sembla que hi ha coses precioses, com això de les beguines, que jo no en sabia res.

Una abraçada ben forta.

Elisenda Ortega ha dit...

Benvingut de nou, ja t'anyorava. Una abraçada!

Siddharta ha dit...

Elisenda, acabo de llegir el text de les beguines. És impressionant! Però clar, ¡con la Iglesia hemos topado, amigo Sancho! Quina sort tenim de viure en un temps i en un pais a on un pot viure la seva espiritualitat en llibertat i, en general, un pot elegir viure el tipus de vida que vol viure (tema econòmic apart, clar). Ningú t'obliga a casar-te, o a entrar en una ordre religiosa, o a creure certes coses, o no creure en unes altres, etc. etc. Veient la Història, això que ens sembla tan normal és realment un privilegi!!

Siddharta ha dit...

També veig com els verdaders amants i les verdaderes amants de la Divinitat sempre han proliferat, en tots els temps, per tot arreu. Aquesta és la bona noticia. La mala noticia és que sempre hi ha hagut esglèsies que les/els han ofegat i perseguit. I la societat sembla governada per l'egoisme, no hi ha manera que millori.

Però encara hi ha una bona noticia: sempre tornen a sortir. Malgrat tot, l'ideal de les beguines segueix estant viu. La prova és que ara, el segle XXI, per internet, n'estem parlant. I vibrem amb el seu ideal, i el portem a la nostre vida. És com Jesús, el vàren matar, però sempre segueix viu. Ja va dir Ell que resucitaria. L'experiència mística forma part de la naturalesa humana.

I encara que el mon vagi "malament", que s'enfonsi, que s'acabi, allà on hi hagi un cor de beguina i una ma extesa pel que ho necessita, allà, aquell moment, floreix una rosa.

Elisenda Ortega ha dit...

Albert, no saps que feliç em fa llegir els teus comentaris. Les Beguines son uns personatges que m'ha apassionat des de que en vaig sentir parlar d'elles per primer cop i, saps? fins als anys setanta encara va viure la última beguina a Bélgica. Però tens raó quan dius que encara hi son i que sempre reneix la raó, malgrat tanta tontería. Avui en dia no son perseguits els que no pensen com tothom, però la lluita també hi és: l'egoisme, la crueltat, la falta d'amor... tantes coses contra les que lluitar i la "comoditat" que ens adorm i ens fa desistir d'avançar. Una abraçada molt forta!!!

Sandra Ferrer Valero ha dit...

Elisenda, quina entrada més maca i més interessant. La informació m'ha semblat molt acurada i m'ha encantat. Les imatges, ostres, quina enveja haver poder visitat aquells entorns tan preciosos. Aprofito per recomentarte un llibre preciós que vaig llegir fa poc, es diu Mujeres trovadoras de Dios i parla sobre moltes místiques medievals, entre elles alguna beguina. Una abraçada i moltes gràcies de nou per haver aterrat al meu bloc i fer-me conèixer el teu