TOT COMENÇA A FLORIR

Després d'un hivern fred, amb neu i gel, aquest cap de setmana hem vist els primers esclats de primavera. Si, ja ho se, encara ens esperen molts dies de fred, sobretot al Pirineu, però veure els arbres florits t'omple el cor d'alegria.
Hem passat un preciós cap de setmana amb uns amics molt estimats, a uns 200 km al sud d'Andorra, i allà el clima és més benèvol.

Els camins del bosc encara tenen tons hivernals.

 I de sobte l'esclat primaveral

Els ametllers, sempre tan agosarats, desfien l' hivern.

 Si el fred i la glaça no ho estronca, ben aviat els ametllers ens oferiran els seus fruits.

I la mimosa, l'altre desafiadora del fred, esclata amb la seva groga resplandor.

"Avui la mimosa altiva

se m´ha posat al davant

tota plena d´arracades

i penjolls i fils daurats.

S´ha fet una minyonassa

que no ho hauria dit mai:

tan xica que la plantàrem

i tan prima,  d’un sol tany...

Ara fins m´ha fet respecte

amb aquesta majestat

que fa anar les arracades,

vanitosa, ençà i enllà...

¡Déu te guard, galant minyona...

Mil perdons...  que Déu te guard!"

(Joan Maragall, 8 de febrer de 1909)

No m'he pogut estar de tallar un ram, amb el permís de la propietària, i portar-m'ho a casa, segur que alegrarà els freds dies hivernals que encara ens visitaran.

Per si de cas, no guardarem els abrics...