dilluns, 17 de febrer de 2014

TOT COMENÇA A FLORIR

Després d'un hivern fred, amb neu i gel, aquest cap de setmana hem vist els primers esclats de primavera. Si, ja ho se, encara ens esperen molts dies de fred, sobretot al Pirineu, però veure els arbres florits t'omple el cor d'alegria.
Hem passat un preciós cap de setmana amb uns amics molt estimats, a uns 200 km al sud d'Andorra, i allà el clima és més benèvol.
Els camins del bosc encara tenen tons hivernals.
 I de sobte l'esclat primaveral
Els ametllers, sempre tan agosarats, desfien l' hivern.

 Si el fred i la glaça no ho estronca, ben aviat els ametllers ens oferiran els seus fruits.
I la mimosa, l'altre desafiadora del fred, esclata amb la seva groga resplandor.
"Avui la mimosa altiva

se m´ha posat al davant
tota plena d´arracades
i penjolls i fils daurats.



S´ha fet una minyonassa
que no ho hauria dit mai:
tan xica que la plantàrem
i tan prima,  d’un sol tany...



Ara fins m´ha fet respecte
amb aquesta majestat
que fa anar les arracades,
vanitosa, ençà i enllà...



¡Déu te guard, galant minyona...
Mil perdons...  que Déu te guard!"

(Joan Maragall, 8 de febrer de 1909)

No m'he pogut estar de tallar un ram, amb el permís de la propietària, i portar-m'ho a casa, segur que alegrarà els freds dies hivernals que encara ens visitaran.

Per si de cas, no guardarem els abrics...

2 comentaris:

Princesa Nadie ha dit...

Me encanta descubrir y observar los primeros brotes de la primavera...es como si la vida nos dijera que es necesario renacer cada día,brotar de nuevo y vivir
Un Beso

Siddharta ha dit...

Efectivament, tot torna a florir. Si hem sapigut morir amb les fulles a la tardor, ara renaixem amb les flors de la primavera que ja s'anuncia. Aprendre sempre a mantenir-se a prop, no crear separació i ser U amb cada arbre, cada flor, cada fulla. El meu cos és l'Univers sencer.

Quanta bellesa, Elisenda! Quines fotos tan boniques i quin goig haver compartit aquell cap de setmana amb vosaltres.

Una abraçada molt molt gran!