divendres, 26 de juliol de 2013

DOLOR

Aquests són uns dies plens de tristesa. Com trobar paraules de consol? Com buscar bellesa en la llacuna del dolor? 
Només puc enviar-los el meu sentir, el meu amor cap a tots aquells que estan sofrint tant.

(Descarrilament d'un tren a Santiago de Compostel·la)

Galicia, avui ploro per tu, avui "sóc tú".



3 comentaris:

Siddharta ha dit...

Benaurat dolor personal, que et permet estar en el cor dels que pateixen.

Durant anys he estat buscant el sentit de la depressió severa (endógena) que vaig patir fa 17 anys.

Qui no ha passat una depressió no pot entendre de cap manera als que pateixen aquesta malaltia tan greu. Aquesta depressió meva em va fer capaç de comprendre als que tenen depressions. I portar un missatge d'esperança. Perquè me'n vaig sortir. Es pot sortir!

Aquest és el sentit de la meva depressió!! Benaurada depressió.

Una abraçada molt gran, Elisenda!

Princesa Nadie ha dit...

Querida Elisenda
En estos momentos en los que me hago tantas preguntas que ocurran estas cosas me bloquea la mente y solo siento ganas de llorar de impotencia...y de rezar intentando buscar la paz .
Tu entrada hoy es triste y preciosa
Un Beso


Ana A.L.P ha dit...

Envuelta y abstraida en mi propio dolor,no habia visto esta entrada.La vida siempre nos sacude con tragedias mayores que la nuestra,como diciendo:MIRA..¿¿¿Qué es tu pequeñisimo dolor ante este dolor infinito,de tantas almas??????
Gracias por recoradarmelo una vez mas...y desde aqui sumo mi rezo sincero y sin credo etiquetado por todos los seres que sufren en este universo,atravezando lecciones y pruebas increiblemente dificiles....
Un abrazo querida amiga...