CICELY MARY BARKER "LES FADES FLORS".

Es parlen de temps remots en els quals l'ésser humà parlava el llenguatge de la terra i per tant el de tots els éssers que l'habitaven. 

Sabia desxifrar els símbols que la naturalesa utilitzava per expressar-se: el suau murmuri d'una fulla al caure, el ball rítmic de les branques dels arbres mogudes per la capritxosa brisa, el rumor de l'aigua lliscant-se entre les pedres i polint-les al seu pas fins a fer-les brillar sota la tènue llum de la lluna, el silenci de la boira just en aquell moment de l'alba en què tot està per despertar.

 Però les persones vam perdre aquesta capacitat i amb això arribà l'oblit que ho va cobrir tot amb un mantell d'invisibilitat, fins que arribés algú disposat a mirar amb nous ulls i despertar a la magia.

Cicely Mary Barker va ser una d'aquestes persones disposades a mirar amb nous ulls tot quant l'envoltava.

Ella no només va mirar més enllà sinó que va donar vida amb els seus pinzells a tot alló que vivia en els seus somnis creant bells llibres, les il·lustracions dels quals encara avui ens parlen del llenguatge de les flors i dels esperits que les habiten.

Cicely va néixer al 1895 a Croydon, al sud de Londres, on va residir la major part de la seva vida. De nena una malaltia la va portar a buscar distracció en els llibres i el dibuix mostrant ja els dots artístics que més tard la convertirien en una refinada artista admirada i respectada. Els seus pares sempre la van recolzar i van animar el fet que es matriculés a classes nocturnes en la Croydon Art Society. El suport familiar va ser molt important per al desenvolupament artístic de la jove que ja als setze anys va obtenir un segon premi en un concurs de cartells organitzat per la societat artística Croydon Art Society, que la va nomenar membre d'honor. 
La jove Cicely va rebre els seus primers encàrrecs i així van néixer les seves primeres col·leccions de postals amb motius infantils inspirant-se en la seva pròpia germana Dorothy , els nens del seu entorn i els verds paisatges de la seva estimada Croydon.

Cicely va aprendre a observar la naturalesa amb una mirada gairebé científica que més tard utilitzaria per detallar amb precisió botànica les il·lustracions de plantes i flors dels seus llibres. Va rebre la influència de l'artista i teòric John Ruskin, seguint els preceptes estètics detallats en la seva obra Pintors moderns, així com del naturalisme dels pintors prerrafaelistes i de les narracions d'Andersen, Lewis Carroll i els contes populars recopilats pels germans Grimm.

Al 1925 va publicar per primera vegada l'obra "Fades de les flors de primavera", composta per 24 dibuixos.

A partir de llavors van anar sorgint de manera regular les obres corresponents a la resta de les estacions de l'any i més tard les fades dels arbres, les del jardí i les flors silvestres que posteriorment es recopilarien en un únic volum sota el nom de Fades de les Flors, la més famosa i popular de les seves obres.

L'artista va conèixer l'èxit i obtenir un reconeixement internacional. Cicely Mary Barker va viure una llarga i afable vida impregnada de senzillesa en el seu adorat Croydon - mai es va casar - del que mai es va allunyar massa, morint al 1973 als 78 anys d'edat, i deixant  una obra que encara avui contínua emocionant-nos.

“Al maig van brollar les branques de l'arç,

fa ja alguns mesos,

i els seus pètals jeien en el sòl escampats,

com turonets suaus de neu.

-Aquest és el final de la història- dius.

Però aquí no acaba tot.

Doncs tornaran de nou els meus arços

Per alimentar als famolencs ocells

Molt ràpid, als hiverns freds.

(La cançó del fada de l'arç blanc)

 Al contemplar hoy el jardín que hay cerca de mi casa procuré hacerlo como si no lo hubiese visto nunca y… ¡Qué cantidad de flores y plantas nuevas aprecié!

¿Cuántas enseñanzas pasamos por alto por mirar las cosas con los ojos de la rutina?

Juan Guerra Caceres “El arte de vivir”

I qui sap, potser si també nosaltres mirem amb uns nous ulls potser podrem veure coses noves... coses que mai no havíem somiat veure.