dilluns, 20 d’agost de 2012

JARDINS HORTÍCOLES.


L'art de la jardineria es remunta al temps en que per primera vegada es van escollir plantes útils per conrear-les. L'hort te els seu orígens a l'edat de pedra o de bronze i de ben segur estaven envoltats de tanques de vímet o d'avellaner i emplaçats prop de l'habitatge o poblat. 
Segons els guarniments trobats d'aquella època, i que donen testimoniatge d'un elevat sentit de l'estètica, podem imaginar un jardí, més o menys silvestre, en el que creixien tant plantes útils com plantes ornamentals en bella harmonia.

Al principi van ser els monjos els que van determinar l'aspecte del jardí hortícola, però després aquesta estètica es va anar estenent fora dels murs dels monestirs i van ser les dones i els nens els encarregats de treballar els horts per proveir a la família.

Aquests espais es van anar convertint, amb el temps, en lloc de repòs i esbarjo per a les classes socials altes.

Però la nostra relació amb la naturalesa és molt més complexa i implica altres necessitats de gran importància per al nostre bon funcionament. La bellesa que procedeix de la naturalesa es un aliment intangible que genera en l'ésser humà, felicitat, esperança, consol, i la sensació o certesa que la vida té sentit.

Un ambient amb vegetació i floració, ens porta gradualment a estats emocionals positius, doncs s'associa a supervivència, recursos, plenitud i relaxació.

Us deixo un recull de fotografies d'horts i flors que he anat recollint d'aqui i d'allà, entre ells el nostre.



Aquest bonic hort, construït segons els cànons medievals, era al ben mig d'un parc a Annecy, França.
Porta d'accés a un hort. La Clua de Bassella, Lleida.

Entrada al nostre hort.

Només som uns aficionats però hi posem molta voluntat.
Procurem que no hi faltin les flors
Ogern és un petit poble del municipi de Bassella, Lleida, on els horts a tocar de la carretera saben cooperar entre ells per aconseguir millorar i embellir el seu entorn.

Les flors es barregen amb les hortalisses





A moltes poblacions s'estan recuperant i potenciant els jardins hortícoles.


No fan falta grans espais per al cultiu d'hortalisses i flors, només una mica d'imaginació...


Entrada a l'hort de Beatrix Potter, a Hill Top (Lake district), que es conserva com era originariament.



Però no oblidem que l'hort ens proporciona un aliment nutricional per estar sans i gaudir amb plenitud de la vida.
Mireu quin goig que fan les hortalisses del nostre hort

 I de l'hort a la taula! Una bona amanida i trinxat de col i patata ( aquí en diuen trumfos).

Els jardins hortícoles es componen de plantes vives, que creixen, floreixen i es desenvolupen, però que també contreuen malalties, es marceixen i fins i tot poden morir. Hem de considerar, per tant, el jardí com una obra d'art per sempre inacabada i aprendre a gaudir de les tasques que comporta el seu cultiu. 
L'objectiu és el camí!
Espero que us hagi agradat!

3 comentaris:

Princesa Nadie ha dit...

Querida Elisenda
Jardín y huerto a la ve...mi sueño dorado ,podría intentarlo pero sería demasido trabajo además no tendría suficiente espacio
He disfrtutado una vez más entrando en tu blog,recordando a Beatrix Potter y degustando esas deliciosas hortalizas.Los tomates son mi perdición no puedo pasar sin ellos ,me encanta comerlos crudos a mordiscos como si fueran manzanas ,cortados cambian el sabor
Un Beso

Luján Fraix ha dit...

En mi casa tengo jardín y huerto, pero ni parecidos... Estos que nos muestran son de una prolijidad y de una delicadeza extrema. Maravillosos y perfectos. Imágenes de cuentos, de un edén soñado, me encantan.
Siempre digo que sería muy feliz viviendo en un sitio tan bello y con animalitos por supuesto.

Besos

Siddharta ha dit...

Quina enveja, nena! Si veiessis el meu hort! Ja em dono per satisfet si em dona alguns tomàquets, mongetes, pebrots i esberginies. Però en comptes de flors i tinc herbes. És que no es pot fer tot.

Diu l'Antonio Machado:
"Erase de un marinero
que hizo un jardin junto al mar,
y se metio a jardinero. ....."
Doncs això em passa a mi.

Petonets,
Albert.