dilluns, 30 de gener del 2012

Francesc Vilasis-Capalleja: Somnis de lluna.


Voldria compartir amb vosaltres un bonic fragment d'una cançó de Joan Manel Serrat i, alhora, donar-vos a conèixer l'obra d'un gran artista: Francesc Vilasis-Capalleja.



Posa sota del coixí

una fulla tendra de lluna
i pensaràs el que vols creure
i miraràs el que vols veure,
tu mouràs els putxinel·lis.
Tingues a mà un pot amb aire de lluna
per quan t'ofeguis.


(Fragment de “La lluna”, Joan Manel Serrat)








Pintures: Vilasis-Capalleja

Fa més de vint anys, vaig tenir el plaer de conèixer l'obra de Francesc Vilasis-Capalleja exposada a la galeria Comes, Barcelona,i amb la gran sort de coincidir amb l'artista, amb qui vaig parlar i fer un recorregut per la seva obra. 
Val a dir que l'obra en sí mateixa em va impressionar per la seva delicada bellesa, però l'autor em va enamorar, les seves detallades explicacions i l'entusiasme amb que s'implicava em van fer viure una experiència que, encara avui, guardo dins meu.
Francesc Vilasís-Capalleja va néixer el 1932 a l'antiga Vila de Gràcia, Barcelona, i va estudiar dibuix artístic a Llotja, ingressant posteriorment a l'Escola Massana.
Esmaltador, Son llargs els anys de pacient cerca de la perfecció tècnica, però sense oblidar mai el dibuix ni tant sols la pintura, sempre academicista. 
Francesc Vilasís és un revolucionador de l’esmalt tradicional i a la vegada creador de l’esmalt modern.  Per això ho fa amb una sàvia compensació entre allò nou i allò antic “Mai he comprès perquè per  a ser modern es precís renunciar a tot l’aprenentatge acadèmic”, ens dirà,  conjugant d’aquesta manera conceptes antagònics. 
Així, en els seus esmalts, trobem que el collage adquireix un valor determinant, quan l’esmalt es precisament una tècnica d’impecable superfície, en les seves obres trobem la incorporació d’elements pobres i de desteta, quan l’esmalt sempre ha estat un objecte sumptuós, només utilitzable en ocasions de grans vols ell ho combina amb elements matèrics de diverses procedències.

3 comentaris:

Siddharta ha dit...

Preciosa, la lluna! Però dificil de veure així a no ser que la posi sota el cuixí ....

Una abraçada ben forta!

Elisenda Ortega ha dit...

Ja,ja.. per això la poesia i per això les pintures.. per somiar. Una abraçada Albert!

Luján Fraix ha dit...

HOLA ELISENDA
BELLO POEMA NOS REGALAS Y MARAVILLOSAS LAS OBRAS DE ARTE. SABES QUE ME FASCINAN LOS CUADROS, CONOCER NUEVOS ARTISTAS.
ES UN LUJO AMIGA MIA.
TE DEJO UN FUERTE ABRAZO.
BESITOS