dissabte, 23 de juliol de 2011

"El Bosc de la Poesia" Desitjaria peus alats...

Elisenda Ortega

Desitjaria
Peus alats quan trepitjo
L'herba florida.

Joana Raspall i Juanola
"Instants" Haikus i Tankas

3 comentaris:

Siddharta ha dit...

Uauu!! Quina aquarela tan preciosa!

I no heu sentit mai la pena per trepitxar les flors del camp? No procureu caminar allargant o escursant els passos, o desviant-vos a la dreta o a l'esquerra per evitar trepitxar les flors? Llavors uns peus alats que be ens anirien ...

Elisenda Ortega Matas ha dit...

No recordo haver trepitjat mai flors... al menys conscientment,les flors ens regalen alegria,esperança,somnis,colors,perfum,futur..Ni tan sols les hauriem d'arrencar, les matem per gaudir uns dies dels seus beneficis... Com som!
Reconec que soc una enamorada de les flors.

Siddharta ha dit...

Per la primavera, al costat de casa creixen unes flors groguetes que s'extenen tant que quasi és impossible anar a l'hort sense trepitxar-les. Llavors és quan voldria tenir peus alats.

Per descontat, no hauriem d'arrencar o tallar flors. Ho faig només en casos excepcionals, i amb una certa pena...