dissabte, 26 de febrer de 2011

No deixis mai de volar




No deixis mai de volar.... no et rendeixis mai.... Sempre hi ha algú disposat a donar-nos una ma. Fins hi tot vola quan somniïs!

5 comentaris:

Siddharta ha dit...

Elisenda, guapa, ja he tornat! És molt tard i encara necessito dormir molt però no he pogut resistir la temptació de mirar el teu blog, que feia molt dies que no ho feia. M'ha cridat l'atenció això de volar mentre somnies. A mi sempre m'ha passat (de fet, no sempre, sinó des de que vaig fer el curs de l'Antonio Blay i vaig començar a meditar), volo en somnis, de manera natural, sense avions, ni helicòpters, ni parapente. Una d'aquestes nits en que he estat malalt he tingut un somni molt clar en el que volàva.

Una abraçada.

Elisenda Ortega Matas ha dit...

Be, de fet jo em referia mes a volar amb la ment, amb la imaginació, una facultat que ja de molt petita tenia desenvolupada... Benvingut de nou al meu imaginari particular.

Siddharta ha dit...

Si, després d'escriure el comentari, ja em vaig adonar de que no parlavem del mateix "vol". Tu no voles (literalment) mentre dorms i somnies?

Siddharta ha dit...

Elisenda, acabo de veure el video. És preciós, realment preciós!! Estèticamne, imatge i so, és maquíssim i està ple de missatges positius. M'encanta. Però també penso que no tots els objectius es poden assolir. Penso que és important lluitar pels propis objectius, molt important. Però també és important saber renunciar. Depen de cada cas, cada situació, cada moment. De vegades abandonar-te, rendir-te és la millor més elevada. Depèn. Avui dia se sent molt aquest missatge de que tot es pot aconseguir si t'ho proposes. Crec que no. Crec que només hi ha un objectiu que és el nostre objectiu més inalienable, i que segur que es pot assolir. Un de sol.

Elisenda Ortega Matas ha dit...

A la teva primera pregunta, et diré que no recordo els meus somnis, potser somnio tan desperta que ja no ho faig dormint? ja,ja,
Jo si que crec que els nostres somnis es poden assolir.. el problema és que moltes vegades no son somnis del "cor" si no de la ment,del que creiem o ens han fet creure, que hem de somniar... "necessitats" que no ho son, però encara no ho sabem. Si somiem amb el cor, i no amb la ment, potser veurem que no dessitgem ni necessitem la majoria de les coses, i el que si és important, si ens atrevim, ho podem aconsseguir!