dimecres, 9 d’abril de 2014

1 comentari:

Siddharta ha dit...

Preciós reportatge, Elisenda!

El 1999 vaig anar a New York i vaig passar mig dia de tranquilitat a Central Park, caminant, seient a l'herba, mirant, escoltant, llegint, dinant. Jo diria que meditant bastant, encara que no seiés en zazen. Vaig passar molta estona escoltant una noia que cantava, acompanyada, crec per un home. La noia era maquíssima, amb aquest aire hippy i espiritual que tan m'agrada i tenia una veu extraordinaria. Estava a certa distància, i no li vaig veure la cara amb molt de detall.

Poc temps després, vaig entrar a una botiga a Holanda i una música em va impactar. Vaig preguntar: Deva Premal. La vaig comprar immediatament. Des de llavors, m'encanta.

Mai ho he sabut segur, però juraria que la noia de Central Park era ella.

Una abraçada molt gran, Elisenda! Seguim en comunió malgrat la distància.