GINESTA I ROMANÍ, LA PRIMAVERA JA ÉS AQUÍ!

La ginesta altra vegada, 

la ginesta amb tanta olor, 

és la meva enamorada 

que ve al temps de la calor. 

Per a fer-li una abraçada 

he pujat dalt del serrat: 

de la primera besada 

m'ha deixat tot perfumat. 

("La ginesta". Joan Maragall)

Les nostres àvies penjaven branques de ginesta a la porta d'entrada de la casa familiar per defensar-se de les bruixes.. 

Herba humil, floreta blava;

prop de la vinya has crescut,

entre el mar i la muntanya.

("Romaní del caminet".Tomas Garcés)

Segons una antiga llegenda la Mare de Déu, a la seva fugida d'Egipte, va perdre un mantell de color blau que la tapava, i aquest va caure sobre les branques d'un senzill arbust verd. Llavors, l'arbust va florir donant petites flors blaves.

Romaní del caminet,

enmig de pedres, va florir un petit brot de romaní,

de fulles verdes per sobre i blanquinoses per sota,

creixia en terra de secà, en un àrid turó lleidatà.

("Un brot de romaní". JOMCI)

Si passegem aquests dies pel camp, podrem gaudir dels colors que la primavera ens regala, blau i groc, els colors de les flors del romaní i la ginesta.

Bona primavera!