Escultura de Peter Pan a Kensington Gardens.
No
créixer, no canviar, no sofrir, és un somni impossible que la famosa història
del "nen que no volia créixer" va fer realitat.
El País de Mai Més és un refugi que existeix en algun racó
dels nostres somnis perduts.
-Wendy! Té, t'
he portat un collar amb una gla de penjoll, espero que t' agradi! - va dir en
Peter, i a la Wendy li va agradar tant que se 'l va posar a l' instant.
- Ara, Wendy, Vols volar amb mi al país de Mai Més i explicar els
teus contes als Nens perduts que viuen amb mi? - Li va oferir en Peter Pan.
- Si em quedés aquí creixeria i mai més podria
tornar al País de Mai Més, Wendy
- I dit això, se 'n van tornar ell i vaixell cap al País de Mai Més.
James Matthew Barrie va néixer al 1860 a la
localitat escocesa de Kirriemuir dins d'una família burgesa victoriana.
Quan tenia 6 anys, el seu germà David, de 13, el
favorit de la seva mare, va morir d'un accident i la seva mare mai es va
recuperar de la pèrdua, ignorant en la seva pena al petit James a qui confonia
amb el seu germà David.
La mare de l'escriptor.
Això va influenciar en el caràcter del nen
desenvolupant "nanisme psicogènic", un trastorn mental
caracteritzat per una detenció del creixement tant físic com psicològic,
que impedeix al malalt aconseguir la maduresa, influenciant també en la seva,
aparent, assexualitat que va fer fracassar el seu matrimoni.
Ja
en la seva etapa escolar James Mathew Barrie va començar a sentir-se atret per
l'escriptura i pel teatre. Peter Pan (1905) és la història d'un nen que no voli
créixer i vivia al món de mai Més. El nom de la protagonista
femenina, Wendy, va ser inspirat per una nena,que va morir als cinc anys
d'edat al 1894, Margaret Henley, qui cridava a Barrie "Friendy",
doncs no podia pronunciar bé les "erres" de manera que li sortia
alguna cosa així com '*Fwendy'.
Peter Pan va sorgir de la seva relació amb els nens de la familia Llewellyn
Davies , concretament de Peter, després de conèixer a George i Jack amb
la seva mainadera Mary Hodgson als Jardins de Kensington, Londres, al 1898, on
solia anar mentre passejava al seu gos Porthos, doncs vivia a prop. No va
conèixer a Sylvia, la mare, fins a més tard, en una trobada casual durant
un sopar.
Els germans Llewellyn Davies
James Matthew Barrie es va convertir en un segon
pare per als nois i, quan aquests van quedar orfes, en el seu guardià, era
l'únic amb temps i recursos suficients per mantenir-los i Sylvia, la mare, no
volia que els nois anessin repartits entre els parents.
Peter, el nen que va inspirar
Peter Pan.
JM Barrie,
estimava als nens, encara que mai en va tenir de propis.
La història de Peter
Pan va captivar l' imaginació de tots però, darrere de la fantasia, l'obra
explora la nostra reticència a deixar enrere la innocència de la infància i les
conseqüències de no fer-ho.
JM Barrie també va ajudar al fet que molts nens arribessin a ser
adults. Tota la seva vida va donar diners a l'hospital infantil de Great Ormond Street Hospital Children´s
Charity a Londres i quan va morir li va
deixar a l'hospital els drets d'autor de Peter Pa, que han produït milions de
dòlars des de llavors.
L'escriptor va morir a Londres a causa d'una pneumònia el 19 de
juny de 1937. Tenia 77 anys, la seva obra ens acompanya encara avui.
"Descobriendo
nunca jamás", va ser estrenada al 2004, amb Johnny Depp com Barrie i Kate
Inslet com Sylvia Llewelyn Davies.
Us deixo amb un
fragment d'aquesta magnífica versió.
Abans, al 1991, s'havia fet una
interpretació mes lliure del tema "Hook" dirigida per Steven
Spielberg amb Robin Williams com a Peter Pan.
Les dos son dignes de veure, si en teniu l'oportunitat.
Ja mes Matthew Barrie va complir el seu somni, amb la seva obra, Peter Pan, mai no va morir, sempre serà aquell nen que mai no va créixer.
Desitjo que us hagi
agradat!
2 comentaris:
Me encanta Peter Pan y su mundo de Nunca Jamás.Recuerdo de pequeña esperar a que viniera alguna vez a visitarme como hizo con Wendy y la primera vez que estuve en Londres fui corriendo a ver esa estatua ¿Sabes que hay otra muy parecida en un parque de Bruselas?
Muchos Besos
Como siempre,una entrada muy hermosa...Este clásico siempre me recuerda inevitablemente a otro,también inglés,pero ya universal, y también con la infancia como protagonista:el maravilloso "Alicia en el país de las maravillas" y de L.C....
¿Te animas a hacerle un post? :)
Un gran abrazo Elisenda y gracias por tu presencia, siempre....
Publica un comentari a l'entrada