diumenge, 15 de gener del 2012

RELLEGINT A FRANCES HODGSON BURNET

Després de les festes i tot el tràfeg que aquestes comporten, ara toca normalitzar-se i descansar... i tornar a retrobar-nos amb velles lectures que ja fa temps ens van fer somiar.

JARDINS SECRETS


Frances Hodgson Burnett va néixer a Manchester al 1849. La mort del seu pare va precipitar la ruina de la familia que va decidir emigrar als Estats Units al 1865. Allà la Frances es va guanyar la vida escribint poemes i contes. Als 24 anys es va casar amb el doctor S.Burnett amb qui va tenir  dos fills i al 1877 va apareixer la seva primera novel.la, That Lass o’Lowrie’s, però l’exit no li va arribar fins la publicació de El petit Lord (1885) consolidant-se la seva fama amb A Little Princess (1905) i el Jardi secret (1910) complementant així la seva trilogía per a nens.


Al 1898 Frances Hodgson Burnett, sent ja molt famosa, va llogar una casa de camp anglesa, anomenanada Maytham Hall. En aquells dies estava passant una forta depressió per l’escàndol del seu  divorci i la relació que mantenia amb el seu administrador, un jove que podria haver estat el seu fill, per el queva decidir  refugiar-se en un tranquil i allunyat indret on meditar  i reorganitzar la seva vida.
Convertí un espai exterior, vorejat per murs de pedra en el seu santuari, que ella transformà en un roserar en el que va plantar mes de 300 rosers. Ella es referia al seu roserar com "el seu estudi particular" on passava els dies cultivant les roses o escrivint sota l’ombra d’una ombrel·la japonesa els dies assoleiats. Si els dies eren frescos s'abrigava amb una  flaçada i només es refugiava dins de casa quan el temps o feia imprescindible.

Durant nou anys va escriure tres llibres i una obra de teatre i al 1907 quan es va acabar el contracte de lloguer de la casa no va tenir mes remei que deixar Maytham Hall i tornar a Estats Units. Un cop a la casa de Long Island, a Nova York, i mentre creava un nou roserar i reconstruïa de nou la seva vida, va escriure el seu llibre mes famós “El jardí secret” (The Secret Garden) que va ser publicat al 1911.



De Secret Garden es l’historia de l’amistat de dos nens desgraciats que troben consol i una nova vida en la Mare Natura. S’apoderen d’un abandonat i oblidat jardí i mentre el cuiden el renaixement del vell jardí els conduirà a la seva redempció. 




El Jardí Secret es va convertir en un important missatge mediambiental, on la metàfora del jardí es converteix en un espai que ens ensenya a retrobar-nos i ser nosaltres mateixos. El jardí es ple de símbols sobre la vida, la mort, la malaltia, la salut... i ens aporta una singular visió  què ajuda als joves a avançar pels difícils camins de la vida i acompanyar-los a reconsiderar la Terra com a un univers ric i ple de possibilitats per a ser més humans.
Fins al final dels seus dies, Frances Hodgson Burnett recordà el seu bell jardí a Maytham Hall i com la va ajudar a restaurar la seva vida i donar-li un nou sentit: “ els records d’una primavera suaument plujosa a Kent, on vaig passar gairebé tres setmanes agenollada sobre una petita catifa de cautxú, prop d’un encisador massís de flors rodejat d’herba” van perdurar en els seus dolços records així com les flors que esclataven amb tot el seu esplendor els calorosos dies d’estiu.


 “Quan posseeixes un jardí, tens un futur i quan tens un futur, estàs viva”.
(Frances Hodgson Burnett)


I després de rellegir el llibre, tornar a gaudir de les boniques pel·lícules que s'han fet dels seus llibres:
"The Secret Garden"


i "A Little Princess"


Si no les heu vist busqueu-les, son dos meravelloses pel·lícules per a somiar.

Us deixo somiant....

8 comentaris:

Sandra Ferrer Valero ha dit...

Moltes gràcie sper aquesta referència bibliogràfica Elisenda. No coneixia aquesta autora tot i que em sona molt el títol de la película El jardí secret. Espero tenir ocasió de llegir aquesta autora. Una abraçada

Elisenda Ortega ha dit...

Sandra, els llibres d'aquesta autora son juvenils potser per això no els coneixes, però si aprecies la simplicitat i el llenguatge d'aquest tipus de lectura, en gaudiràs força, doncs el significat es molt intens. És tracta de tornar a tenir la ment d'un infant i gaudir.... Una abraçada!

Georgianna ha dit...

This is a wonderful story to make you dream – a classic for children of all ages. Thank you for the history of the author – I didn't know all those details.

And thank you for visiting, Elisanda! Have a great week. Un abrazo!

– g

Siddharta ha dit...

Elisenda, com sempre ens fas descubrir dones fascinants ... que ens eren totalment desconegudes. Quina tasca tan magnífica t'has proposat!

Una abraçada

Elisenda Ortega ha dit...

Albert, sempre m'ha apassionat "descobrir" aquells que no han estat prou "importants" pels historiadors del moment... però, a més a més, m'interessa saber alguna cosa més profunda que la seva obra pública, imaginar-me la persona que hi ha darrera, com era, que sentia..són éssers molt especials i en desconeixem tantes coses importants.. Una abraçada!
Georgiana, sempre es meravellós visitar la teva pàgina, és obrir una finestra a un món ple de màgia. Una abraçada!

Luján Fraix ha dit...

HOLA ELISENDA
LA VERDAD ES QUE LA VIDA INTERIOR DE ESTA MUJER ES MARAVILLOSA.
EL LIBRO DEBE SER GENIAL PORQUE NOS DEJA UN MENSAJE ENORME: SABER VIVIR CON LAS PEQUEÑAS COSAS.

REALMENTE NOS QUEDAMOS SOÑANDO.

BESITOS.

PD TE FELICITO POR EL ANÁLISIS DE MI POEMA. REALMENTE TIENES RAZON SE TENDRÍA QUE LLAMAR DE OTRA FORMA, PERO YO LE PUSE AMOR ETERNO PORQUE ERA LO QUE YO, A PESAR DE TODAS LAS CONTRADICCIONES, SENTÍA EN ESE MOMENTO.

PARA MI ERA ETERNO ESE AMOR.

CARIÑOS

Ana A.L.P ha dit...

Me pongo un poco "al dia" con entradas anteriores,que me perdí en su momento,que maravilloso libro y pelicula,todos tenemos desde niños algun jardin secreto que guardamos en el alma,donde nos refugiamos a menudo y cuyo misterio es solo nuestro aunque a veces lo compartimos..
¿No te parece que un blog es una especie de jardin Secreto y a la vez publico?
Un gran abrazo querida amiga..

Elisenda Ortega ha dit...

Tienes mucha razón, querida Ana, todos tenemos un jardin screto - de hecho en mi libro "El jardí de les Dreugels" (si entras en mi web de Caudel'ArT y pinchas en el libro verás un fragmento que hablo del jardín secreto y el significado que tiene en nuestras vidas - Y tambien tienes razón en el papel del blog en nuestras vidas, para mí el blog es una ventana que se abre al exterior y me permite hablar de mi "jardín secreto" a gente afín como tú. Un gran abrazo!