dimecres, 11 de maig de 2011

Aquarel·la i poesia: Si ets poeta...

Elisenda Ortega

"Si ets poeta, veuràs amb claredat que hi ha un núvol que sura en aquest full de paper. Sense un núvol, no hi ha pluja; sense pluja, els arbres no poden créixer; i sense arbres, no es pot fer paper.

Si mirem encara més profundament aquest full de paper, podem veure-hi la llum del sol. Si la llum del sol no hi és, el bosc no pot créixer. En realitat, res no podria créixer. Ni tan sols nosaltres podríem créixer sense el sol.

I si continuem mirant, podem veure el llenyataire que va tallar l'arbre i el va dur al molí per ser transformat en paper. I veiem el blat. Sabem que el llenyataire no pot existir sense el seu pa de cada dia, i per tant el blat que es va convertir en el seu pa també és en aquest full de paper. I la mare i el pare del llenyataire també hi són.
Mirant encara més profundament, podem veure que també nosaltres hi som.

Això no és tan difícil, perquè quan mirem el full de paper, ell és part de la nostra percepció. La teva ment hi és. I la meva també. No hi ha res que no hi puguis incloure: el temps, l'espai, la terra, la pluja, els minerals del terra, el sol, el núvol, el riu, la calor.

Tot coexisteix en aquest full de paper; no estem aïllats. Aquest full de paper és, perquè tota la resta és. Aquest paper, tan finit, conté en si tot l'univers."

Thich Nhat Nanh
( del llibre: "Un cor ple d'estrelles", d'Àlex Rovira i Francesc Miralles)

4 comentaris:

Siddharta ha dit...

Elisenda, quin texte tan bonic! Em reconec en aquests plantejaments i quan he anat baixant i he vist l'autor: ah, si!! M'agrada molt Thich Nhat Nanh.

Profundament budista: tot està interelacionat. Per això fem "gassho" (inclinació juntant les mans) davant d'una flor, o d'una pedra, o d'un nen, o d'una aranya o d'un núvol o del café amb llet que ens anem a beure. Perquè en cada un d'ells hi veiem els altres. És per això, per exemple, que la meva mare o el meu pare no han mort. Aquest mateix autor te un llibre molt interessant: "La muerte es una ilusión" que et recomano. Tot això ho entenc molt be mentalment, el difícil és experimentar-ho, ni que sigui per un moment. I encara més dificil és no moure't mai d'aquesta percepció.

Elisenda Ortega Matas ha dit...

Estimat Albert, el teu comentari es tan profund com el text. Tens rao, i jo també penso així... però què dificil és que el que ens diu la ment, ho entengui el cor, no?

Una abraçada!

Siddharta ha dit...

Elisenda, divendres et vaig fer un comentari a aquest escrit i va desaparèixer (blogger es va tornar boig)!

En qualsevol cas, sàpigues que m'agrada molt. És que Thich Nhat Nanh m'encanta! Tot està interelacionat.

Un petò.

Elisenda Ortega Matas ha dit...

Albert, ja el vaig veure i el vaig contestar, però tot ha desparegut... coses de la tecnología! Gràcies pel teu comentari, sempre m'agraden molt.
Una abraçada.