Avui un regal.
Ja fa molts anys vaig llegir aquest magnífic relat, que ara podem trobar a "Viena edicions" traduït al català per Isabel-Clara Simó. Sovint hi pensava, i l'altre dia vaig trobat aquesta "petita" joia que vull compartir amb vosaltres; es tracta d'un fantàstic curtmetratge, guardonat amb molts premis, dirigit el 1987 pel canadenc Frédéric Back. Es basa en la popular història , de l'escriptor occità Jean Giono (1895-1970) "L'Homme qui plantait des arbres", 1953, per fer-nos arrivar un missatge sobre el poder del treball individual.
A la història de la humanitat sempre han estat presents, i hi estan, les guerres i la destrucció, per sort sempre hi ha hagut algú que plantava arbres.
Relaxeu-vos, es una mica llarg però val la pena i els dibuixos son magnífics.
Desitjo que us agradi!
Desitjo que us agradi!
4 comentaris:
Elisenda, fins ara no he pogut mirar el video. Ho acabo de fer. És impressionant! Acabo de mirar la viquipedia, i sembla que és un personatge fictici. Però la història no deixa de ser admirable. Un model a seguir!
Una abraçada.
Albert, m'alegra que t'agradi. Si que és un personatge fictici, és un llibre molt petit però molt maco. Amb tot hi ha molta gent que avui està plantant arbres, com la premi Princep d'Asturies que ara no recordo el nom, i està repoblant, junt amb moltes altres dones, el seu país de l'Àfrica i ja ha aconseguit canviar el paisatge del seu entorn o Joaquin Araujo, que va comprar fa mes de 20 anys una finca en un lloc gairebé desertic de Badajoz i ja ha aconsseguit un petit bosc que ha canviat la fauna, la flora i el modus vivendi dels habitants de la zona... Tots podem plantar un arbre!
Albert ja et puc dir el nom: Dra. Wangari Maathai i és també premi Nobel. en 4 anys a plantat /mil milions d'arbres!!!!
Publica un comentari a l'entrada