LA TEVA MENTIDA MES DOLÇA.

Avui voldria parlar-vos d'un llibre molt tendre que he llegit recientment: "La teva mentida mes dolça", de Maria Goodin. 

Una bella historia sobre l'amor i el poder de la imaginació per guarir la nostra ànima, doncs la vida no és ficció ni realitat, sinó tot el que hi ha al mig...

La Meg va créixer en un món on el menjar i la fantasia es barrejaven, on la seva mare la va deixar reposar en el rebost, com si fos pa, perquè era un bebè molt petit i havia de créixer...

Vicente Romero

Des de el dia que va nàixer la seva mare la va embolcallà amb un mantell teixit amb fils de fantasia, contes i històries i meravelloses receptes de cuina. 

Heide Presse

Katia Varvakia

Va ser així fins que la Meg va créixer i els seus companys d'escola van començar a burlar-se d'ella per explicar les fantasies de la seva mare com a certes.

Heide Presse

Ja de gran dedica la seva vida a la ciència i li dóna l'esquena a tot el que sigui ficció. No obstant això, quan ha de tornar a casa a cuidar a la seva mare greument malalta va descobrint, poc a poc, la veritat sobre la seva infància i perquè la seva mare la va protegir teixint un món meravellós de mentides.

Mary Alayne Thomas

"Sento que ets amb mi, en tot el que faig. Estàs en els guants que porto quan fico el meu primer pastís de mores dins el forn.

Ets a la brisa que em xiuxiueja i m’envolta...Jo sóc tot el que m'has ensenyat alguna vegada, fins i tot quan creies que no estava escoltant. 

Treballar en el jardí em manté ocupada i em fa sentir més a prop teu, no sabia que hi havia tant a aprendre. 

La jardineria també és una ciència. 

Ara se que tu estaràs on jo et necessiti, només haig d'utilitzar la meva imaginació!”

Espero que si llegiu "La teva mentida més dolça", sentiu tota l'emoció de les seves belles paraules.

EL ENCANTO DE LA VIDA SIMPLE

Avui voldria parlar d'un llibre, per a mi preciós: "El encanto de la vida simple", de Sarah Ban Breathnach.

Deu fer uns 16 anys, un dia vaig ensopegar amb aquest llibre i ja el seu títol em va captivar, sense saber-ne res.

En aquest llibre l'autora ens mostra en un format de dietari totes les possibilitats que un nou dia ens ofereix. Tot un any d'imaginació i de redescobriment dels petits plaers de la vida.

El brot que comença a sortir del bulb plantat amb il·lusió mesos abans.

 Llegir un bon llibre i deixar volar l'imaginació...

Envoltar-nos de flors i de coses boniques.

Donar la benvinguda a casa nostra

i mils de petits detalls que estan a l'abast dels nostres cinc sentits i que poden convertir en un moment especial qualsevol instant  del dia.

Els detalls quotidians influeixen poderosament en les nostres vides, cap experiència és insignificant, tot pot convertir-se en una font d'inspiració si estem oberts al que ens ofereix la vida.

"És necessari disposar d'una estona tot sol per meditar, escoltar música, llegir, estudiar o treballar. L'important és que durant una estona parem esment al nostre jo autèntic, el nostre silenci interior."

"Necessitem crear el nostre propi ritual tranquil·litzador per accedir a la nostra reserva interior: aquest racó profund que hi ha en el nostre interior en el qual resideix la imaginació."

"El encanto de la vida simple" és un llibre que ens guia durant un any sencer, despertant la nostra imaginació i  desvetllant-nos els secrets que permeten recuperar molts dels  petits plaers oblidats. La autora va tenir un greu accident que la va obligar a fer un absolut repós durant tot un any, i en les llargues hores de solitud i quietud va desenvolupar el que seria un gran canvi en la seva vida.

Avui, aquest llibre està en plena actualitat, el valor de les petites coses que ens fan sentir moments de joia i plenitud.

Voldria deixar-vos aquest escrit per la periodista Ángeles Caso a la Vanguardia, que reflecteix tot el que aquest llibre ja ens deia en temps de "bonança", quan començàvem a perdre el nord.

Ángeles Caso Magazine de La Vanguardia 9 de decembre 2012)

"Hace mucho tiempo que no cenaba así: un tazón de leche calentita bien lleno de castañas cocidas. De pronto, ese sabor humilde me recuerda tiempos lejanos, años de infancia y de adolescencia en Asturias, donde la mezcla tan sabia de esos dos productos al alcance de cualquier campesino siempre ha formado parte de la tradición culinaria. Un plato nutritivo, sin duda, y barato. Pura sencillez. Y entonces, mientras disfruto de mi cena a la antigua, me doy cuenta una vez más de cómo nos hemos olvidado de la sencillez.

No me refiero a esa palabra tan de moda, austeridad. Siempre le he tenido tirria a ese término, que incluye mucha aspereza. El austero renuncia a muchas de las cosas buenas de la vida, en nombre de una filosofía que pretende mantener el cuerpo y la mente bajo control, sin concederles ningún regalo. Da por supuesto que hemos venido al mundo para pasarlo mal, así que, en lugar de vestirse con tejidos suaves, lo hace con telas duras, de las que irritan la piel. Aunque haga un calor de muerte, rechaza el aire acondicionado. Y prefiere sentarse en un sillón rígido antes que tumbarse en un sofá confortable.

Me temo que eso es lo que nos están ofreciendo nuestros gobernantes –tanto europeos como propios– con su imparable mención a la austeridad: dureza, incomodidad, irritación. Esa receta para virtuosos implica que haya niños que pasen frío en las escuelas, universitarios apiñados en clases masificadas, discapacitados a los que nadie ayuda, parados abandonados a su suerte, hospitales que tienen que cerrar sus quirófanos o dejar de utilizar los aparatos que se estropean, ancianos a los que no les llega la pensión ni para comer. Quienes tanto defienden esa manera de vivir –de vivir los demás, porque ellos no suelen aplicársela a sí mismos– me recuerdan a aquella impía clase social de los poderosos del antiguo régimen que durante siglos lograron convencer a las gentes de que no pasaba nada por ser pobre en este mundo, porque alcanzarían el bienestar en el otro.

No, la sencillez no es eso. La sencillez consiste en disfrutar de las cosas realmente importantes, y ser capaces de prescindir de las superfluas. Al fin y al cabo, para vivir y pasárnoslo bien no necesitamos comer manjares exquisitos llegados del otro lado del planeta, ni usar móviles de 600 euros, ni regalar a nuestros hijos juguetes de tecnología sofisticadísima. No nos hacen falta carísimos AVE que nos lleven en un minuto a nuestro pueblo, ni edificios emblemáticos que dejen constancia de los faraones que los construyeron, ni megalómanos contenedores de cultura sin cultura. No queremos hospitales con vestíbulos de hotel de lujo donde los médicos no pueden atendernos por falta de medios, ni laboratorios gigantescos en los que no hay investigadores, ni bibliotecas de diseño donde ya no se puede comprar libros.

Lo único que necesitamos es una vida digna y confortable, en la que todos –todos– tengamos cubiertas nuestras necesidades, pero en la que todos seamos igualmente capaces de valorar otra vez, como sabíamos hacer tiempo atrás, el sabor de unas castañas cogidas en el monte y remojadas en la leche que hemos comprado en la tiendecita de la esquina. Sin más complicaciones. Y espero que, con un poco de suerte y de inteligencia, la maldita crisis nos sirva para eso."

Des del meu petit racó, desitjo trobeu el vostre.

* Sarah Ban Breathnsach ha publicat en castellà dos llibres més: "El encanto cotidiano" i "Hacia el alma esencial"