CREURE AMB FORÇA.

Diuen que quan desitges alguna cosa amb totes les teves forces, quan creus que ho aconseguiràs sense tenir dubtes, un trencaclosques de possibilitats es fa present i comença a encaixar en la teva vida.

Crec, realment, que si enfoques les teves forces cap als teus més fervents desitjos, aquests es compliran. 

No és que un fada padrina et toqui amb la seva vareta màgica, (o si?), més aviat és que (l'Univers, el destí, Déu...el nom que tu vulguis donar-li) es confabula amb tu i et possibilita els mitjans, (casualitats?), necessaris per dur-ho a terme.

No és un camí fàcil, sens dubte, però si enriquidor en la seva trajectòria constant i amb un meravellós premi al final.

Avui vull compartir amb tots vosaltres la història meravellosa i enriquidora d'una dona, molt coneguda per tots, que va visualitzar una vida millor, va lluitar amb totes les seves forces i..., HO VA ACONSEGUIR!

Oprah Winfrey

 

Al 1954, una parella de pares adolescents de Kosciusko, Mississippi, van tenir una nena. Com era pobre i afroameicana, al sud racista d'Estats Units, tenia, com a mínim, un estel més difícil que la majoria dels altres nens. Fins i tot van escriure malament el seu nom en el certificat de naixement!

La nena va sobreviure a una infància de pobresa, amb freqüents canvis de domicili i a l'abandó. Fins als 6 anys va viure amb la seva àvia moment en què va anar a viure amb la seva mare, iniciant l'època més difícil de la seva vida. Va sofrir tot tipus d'abusos i maltractaments físics però també abusos i violacions sexuals. Però aquesta nena tenia un do: una capacitat de somiar inimaginable. Podia somiar en gran. Podia pensar en gran. I podia escriure en gran! Va escriure en els seus diaris la visió de la vida que volia, i als 13 anys va decidir escapar de casa.

Afortunadament Oprah va saber superar els traumes de la seva infància.

Amb tan sols 19 anys va començar a inserir-se al món de la comunicació treballant com a reportera i després va entrar a la Universitat de Tenesse, on fins i tot va guanyar diversos concursos de bellesa.

Als 22 anys Oprah es va traslladar a Baltimore, on tenia una oferta per presentar un programa de televisió

El seu primer programa a la petita pantalla es va perllongar durant vuit anys, especialment gràcies a la seva nata habilitat davant les càmeres, la resta és llegenda.

Però Oprah no és només una popular presentadora de televisió. 

El seu gran èxit en aquest mitjà li ha servit per dur a terme moltes altres activitats.

Posseeix una productora pròpia, Harpo Entertainment Group, és co-fundadora de Oxygen Mitjana, ha escrit llibres, dirigeix la seva pròpia web i fins i tot és l'editora de The Oprah Magazine, una revista que segueix la línia del talk xou televisiu.

Oprah també ha fet les seves incursions al món del cinema i ha participat com a actriu en títols tan coneguts com "El color porpra", "Tira a mamà del tren", "Mai van ser nens", "Beloved" i la recent "El majordom".

Gràcies a tots aquests fronts oberts en la seva carrera professional avui dia se la considera la primera dona negra billonaria i la dona més poderosa de la televisió dels Estats Units.

A més de ser una excel·lent professional, Oprah Winfrey també és una dona preocupada pels problemes socials. La seva infantesa l'ha sensibilitzat especialment i no ha dubtat a involucrar-se en diferents accions, tant benèfiques com de conscienciació social.

Al 1991 va dur a terme una campanya a favor de la creació d'una base de dades a nivell de tot Estats Units referida als abusadores de nens. 

Oprah també és la impulsora d'una fundació que porta el seu nom i que està dedicada a recolzar a les dones i  nens del món. 

Fins i tot ha fundat una escola de talents per a nenes sense recursos a Sud-Àfrica.

Entre d'altres accions, destina cada any milions de dòlars per ajudar a estudiar a molts joves sense recursos.

Sens dubte aquesta dona s'ha convertit en llegenda, no només per la seva vida profesional, sinó també per l'ampli espectre solidari que la caracteritza.

Una de les poques persones al món que aprofita el seu èxit per solidaritzar-se amb els més necessitats.

I tot va començar perquè es va atrevir a somiar.

"Vaig començar donant les gràcies per les coses petites, i com més agraïda estava, més augmentava la meva recompensa.
Això és perquè allò en el que et concentres s'expandeix, i quan et concentres en el que té de bo la vida, crees més del mateix.
Les oportunitats, les relacions, fins i tot els diners, van començar a fluir en el meu camí quan vaig aprendre a agrair tot el que succeïa a la meva la vida."

Be, per avui os deixo... me'n vaig a somiar!

TREBALLANT MOLT!

Hola!
Realment pensareu que tinc molt descuidat el bloc, els blocs, però estic treballant i molt... Avui us deixo una aquarel·la de Venècia que forma part del Quadern de Viatge del "Creuer del'ArT" que estem realitzant i que ja us anirem mostrant.

Viatjar d'una altra manera, aprenent a observar, amb nous ulls, fins als més petits detalls. 

 Absorbir l'essència del lloc que visitem.

I traslladar tot això al paper...

Pinzells, aquarel·les, i l'aigua com a fil conductor..

Taques de colors 

que expressin tot allò que ens ha emocionat en el nostre quadern, perquè cada vegada que el mirem puguem reviure aquell moment.

Hi ha quelcom a la pintura que no trobo en els moments immortalitzats amb la meva càmera.

* Per a més informació visita el nostre blog o la web de CAU del'ArT 

Desitjo que us hagi agradat. Aviat més!

TEMPS DE TARDOR

Les orenetes se senten a la llunyania, les podem veure volant per sobre dels nostres caps, solquen el cel en esbarts, recorren milers de quilòmetres, camí de terres més assolellades i temperatures més benignes. 

La tardor ja ha arribat, és temps de canvis. 

Des del equinocci de tardor el 23 de setembre fins al solstici d'hivern, poc abans de Nadal, els canvis se succeeixen sense pausa i sense pressa.

La tardor es caracteritza per un replegar-se gradual al diàleg interior, on la veritat més íntima es fa patent.

En el camp és el temps de la recol·lecció de pomes, del sembrat, dels bolets i les castanyes, de les excursions i de l'estiuet de Sant Martí.

"(...) De la misma forma que el ojo respira sus miradas, el alma se empapa de aire. Dos formas de salir y de que lo de fuera entre. Dos gestos que siempre hacemos en defensa propia. Mirar hasta que veamos nuestra alma en lo mirado. Respirar hasta que nos alcance el sabor de bosque en cada inhalación."

Joaquin Araújo"La sonata del bosque: Rezo cuando el viento"

S'inicia el temps de la verema, dels raïms moscatell, que romanen poc temps i produeixen el vi dolç. 

Arriben les últimes figues. 

Les fruites es fan cada vegada més consistents i menys aquoses. Les pomes són la fruita tardorenca per excel·lència, encara que la magrana regna compacta i amb un nèctar preciós.

El gust es complau en textures menys líquides i més pastoses. És el temps del moniato, la patata, la carabassa o la castanya. Vénen de gust menjars calents i comencem a prendre les delicioses sopes. 

Arriben les verdures: bleda, carxofa, api, albergínia, bròcoli, carabassó  carabassa, col llombarda,  coliflor, endívia, escarola, espinac, mongeta verda, enciam, nap, pebrot, porro, rave i remolatxa, tomàquet i pastanaga, boniato, albergínia i patates.

Comencem a protegir-nos del fred i alhora una relació més íntima amb nosaltres mateixos. Els records i els projectes prenen forma, s'estructuren. La tardor es caracteritza per un replegar-se gradual al diàleg interior, on la veritat més íntima es fa patent.

Tot va i ve, és fugaç i passatger, caduc i finit. És  molt important sentir la fugacitat del temps i el que és més veritat en ell: el present, ara i aquí. Posar els cinc sentits en el present.

"(...) daurada és la pregària,

asserena l'esperit,

es fon una tebiesa...

cabdellant-se dins l'oblit.

Oh, tardor melangiosa!

ens ofrenes ton esqueix:

en el cor guardo una branca

per ungir-te amb el meu bleix."

Caterina Guerrero Ubach "Flors boscanes"

"Més m'agrada el daurat de setembre,

matins entelat de rosada,

pensaments sense atzagaiada,

fulles enceses, pregons sorolls,

garbes escampades pels rostolls,

més que la primavera de clar descontrol

em plau la tardor quan estic sol."

Alex. Smith

BONA TARDOR!

ISTAMBUL-ESTAMBUL

Hem tingut la sort de veure i conèixer, una mica, l'Istambul no turístic, de la ma d'una ciutadana plenament involucrada amb la ciutat. 

Que diferent és veure els llocs d'aquesta manera!

 El primer que ens va cridar l'atenció van ser les diferents zones pintades que ens vam anar trobant al passejar per la ciutat.

Eren intervencions que van fer la gent del barri per alegrar unes velles escales grises. Les autoritats van pintar l'endemà mateix de gris les escales, i molts barris d'Istambul es van adherir a la iniciativa i van pintar de colors diferents indrets dels seus carrers.

D'axó només en feia una setmana, per lo que les autoritats encara no havien reaccionat. Esperem que no pintin, de nou de gris els carrers i respectin l'espontaneïtat dels seus habitants. Per la meva part us asseguro que pujar unes escales pintades és molt més fàcil!

L'Istambul que vam poder conèixer és una ciutat viva i moderna, plena de creativitat i tradició.

 
 Quan temps feia que no veia una fruita així! i l'olor que feia....

 L'artesania és present en qualsevol indret. 

I arreu cases de colors.

 
 
 
 El mar de Mármara amb l'Istambul Otomà, l'antiga Constantinopla,al fons.

 Els seus carrers plens de vida.

Els mercats ocupen els carrers.

No se vosaltres però jo, acostumada a  a l'extrema higiene i a la industrialització de la nostra fruita, veure aquest desplegament de colors i aromes em va transportar a la meva infantesa, quan la fruita tenia gust a fruita...

 El menjar turc, boníssim!

 Et trobes a qualsevol lloc del carrer, artesans que et preparen a la manera tradicional turca el te, cafè o pastissos.

 Per finalitzar el dia vam anar a una exposició que s'inaugurava aquell dia, sobre els esdeveniments, incidents i manifestacions, que van succeir la passada primavera al Parc Gezi i a la plaça  Taksim, i que de nou s'han iniciat amb la tornada de les activitats universitàries.

Istanbul, una ciutat que veiem últimament a les noticies. Avui us he volgut presentar una altra versió, la de la lluita pacifica, la d'un poble que lluita per la seva forma de viure alhora tradicional i moderna, pero sobretot creativa. 

Istambul, un poble on la seva gent es atenta, amable i espontània!

*Vull donar les gràcies a la Selma, aquesta artista que va compartir tot un dia amb nosaltres i que ens va mostrar una ciutat, la seva, i una gent lluny dels tòpics típics i preestablerts.