Però a més d'una prestigiosa primatòloga i naturista reconeguda mundialment és, sobretot, una dona amb una extraordinària vida interior, amb un estret contacte amb la natura, la terra i els animals i una gran fe amb les virtuts de l'ésser humà.
Axó la va dur, fa uns 25 anys,ara en te 76, a renunciar a la seva carrera científica per dedicar tot el seu temps i les seves energies al que considera la seva missió més important: salvar el nostre planeta.
En aquest documental, recentment estrenat al festival de Sevilla, podem veure a aquesta carismàtica dona, que ens explica la seva vida, a Àfrica amb els seus estimats ximpanzés. També ens mostra els seus viatges arreu del món - que realitza des de fa mes de 20 anys i 300 dies l'any - dedicats a divulgar un missatge d'esperança per a les generacions futures, te una organització per a joves "Roots & Shoots" ( arrels i brots) que actua a 120 paisos del món.
*Aqui teniu un fragment del documental:
"Si som la criatura mes inteligent que hi ha sobre la Terra, Com és posible que estem destruint aquest planeta?"
4 comentaris:
Un ser Humano Maravilloso.Uno se siente pequeño ante personas de semejante Estatura moral.
Yo también me pregunto lo mismo acerca de la contradicción entre nuestra inteligencia y nuestros actos,y he intentado siempre ,e intento,ser tan optimista respecto a nuestro potencial y el futuro del mundo,pero mi "Fé" vacila constantemente.
Por cierto,gracias por mostrarnos tus magnificas obras,es un verdadero placer enriquecedor.
Eres una gran Artista y una persona estupenda.
Un abrazo!
Tienes razón, Simonetta, en todo lo que dices, yo también mes siento así en muchas ocasiones, pero entonces recuerdo a tanta gente maravillosa que tengo la suerte de conocer y a los que no conozco personalmente pero si su magnífica obra, y entonces pienso en aquello que decía Facundo Cabral: hay mucha más gente buena y feliz en el mundo, sólo que los "otros" hacen más ruido. Es por este motivo que me apasiona buscar y encontrar a estos grandes Seres Humanos y rendirles homenaje. Gracias por tus palabras tan halagadoras pero no creo ser una gran artista, me considero más una artesana de los sueños. Un abrazo!
10 d’octubre de 2011 11:24
Elisenda, gràcies per fer-nos conèixer aquests grans èssers humans!
Publica un comentari a l'entrada